Avui a Amposta s’ha celebrat l’acte que donava per acabat el desplegament dels Mossos d’Esquadra a tota Catalunya. Ha estat un acte solemne. Prova d’això és que han estat presents els tres homes forts del Govern de la Generalitat: el President Montilla, el vice-president Carod Rovira i el Conseller d’Interior i Relacions Institucionals Saura. Però també hi eren la Consellera de Justícia. Montserrat Tura i qui va era el Conseller de l’Interior quan va començar el desplegament dels Mossos a la comarca de l’Osona, Pomès, el delegat del govern central a Catalunya, Rangel, a més dels comandaments del propi cos i d’altres comandaments de rang inferior. Fins i tot qui va ser el Major dels Mossos duran 10 anys, el paulsenc Joan Unió.
Com he dit avui, un acte com aquest no es tornarà a repetir a Amposta. Se’n podran fer d’un altre tipus, amb diferents protagonistes, de molta més rellevància, però com aquest segur que no. Si dic que m’he emocionat, ús enganyaré. L’acte en si no ha aconseguit posar-me la “pell de gallina”. Possiblement el moment més emotiu ha estat el cant de l’himne nacional de Catalunya, els Segadors, mentre mossos amb el vestit de gala enlairaven la senyera. Les notes de l’himne les ha tocat una orquestra de l’IES Montsià d’Amposta dirigides pel planer Xavier Forné.
No obstant (i ja dintre del terreny més privat) el moment més emotiu ha estat la trobada amb l’Àngel Magarzo, un sergent de la primera promoció a qui vaig esmentar en l’article que va publicar Vinaròs News el passat diumenge. Magarzo “nascut” a Ulldecona, de mare de Batea, va marxar a Barcelona quan tenia 13 anys. Des de llavors fins avui només ens havíem vist un cop Barcelona ja farà uns 10 o 12 anys. El retrobament d’avui ha estat molt emotiu. Com també ha estat per ell conèixer a l’alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura.
He de dir que no he entrat a la nova comissaria dels Mossos, situada prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, concretament al carrer la Galera. Però no té cap importància.
divendres, 31 d’octubre del 2008
dijous, 30 d’octubre del 2008
MOSSOS
Dissabte serà el dia en que els Mossos d’Esquadra acabaran el desplegament pel territori català. Per tal de celebrar aquesta fina, demà els President José Montilla i el Conseller d’Interior Joan Saura, estaran a Amposta per donar, amb tota solemnitat, el tret de sortida.
Però... I els ciutadans, ho celebraran de la mateixa manera? Aquests dies no he parat de sentir veus crítiques en contra de l’actitud de la policia catalana. Hi ha qui ha opinat que “no té res en contra dels agents, però que no li agrada la política que segueixen els seus comandaments”. Una altra opinió és que “vindran ‘a saco’”; es a dir, amb ordres concretes de “fer complir a normativa a base de sancionar els ciutadans”. I ha partir d’aquí m’han donat diversos exemples: persecució als pagesos per a que tinguin tota la documentació en regla: ITV dels tractors passada, que no carreguin massa les carretes, etc. Això ja ha posat en peu de guerra molts ciutadans que, fins ara, mai havien tingut massa cura d’aplicar totes aquestes mesures...
També m’han explicat que a un pagès, la passada campanya de l’oliva, li van prendre uns mil quilos de producte. Evidentment mai s’ha detingut els culpables i, el pagès, ha tingut que assumir el cost de la pèrdua. El mateix pagès tenia (o té) una afecció: la caça amb rateres. Segons m’explicaven, el van seguir i controlar fins que el van enxampar. Denúncia i a esperar el judici per usar arts il•legals. El judici ja va sortir i va ser comdemnat a pagar 6.000 euros. Evidentment està que “trina”... Qui m’ho explicava mirava de justificar-lo dient que “no feia es que no hagués vist fer-li al seu iaio i al seu pare...” “I a sobre, ressentit com estava d’haver estat robat i que no s’hagués trobat els lladres, ara ves i pagar 1 milió de pessetes...”
Evidentment si hi ha una normativa s’ha de complir i s’ha de fer complir. Però hi ha situacions que “potser se’n fa un gra massa”.
Qui treballem a l’administració, segurament, som els que millor ens podem donar compte de “certes actituds” cap els ciutadans: “És molt més fàcil fer complir la normativa i sancionar a qui tens controlat que a qui actua de forma clandestina i amb nocturnitat i alevosia1”. Un exemple encara que sigui d’una altra administració. És molt més fàcil sancionar una diferència trobada a una declaració de la renda per algú que ha pogut tenir una omissió (tal vegada involuntària) a l’hora de declarar els seus guanys que aquell que té un vehicle destinat a mercaderia pròpia i fa transport per a tercers persones sense estar-hi donat d’alta. És només un exemple, però segurament us en vindran un grapat més al cap respecte a algun conegut que treballa de forma il•legal, sense declarar res i a sobre es mofa dels beneits dels altres...
L’1 de novembre dependrem quasi que única i exclusivament dels Mossos. Només quedarà per als altres cossos de policia tasques que podríem considerar secundaries. Per tant, temps tindrem de jutjar si la seva implantació serà positiva o no. No obstant sóc del parer que a tothom se li ha de donar un vot de confiança, no podem jutjar de forma prematura uns actes que potser es donaran o potser no...
Però... I els ciutadans, ho celebraran de la mateixa manera? Aquests dies no he parat de sentir veus crítiques en contra de l’actitud de la policia catalana. Hi ha qui ha opinat que “no té res en contra dels agents, però que no li agrada la política que segueixen els seus comandaments”. Una altra opinió és que “vindran ‘a saco’”; es a dir, amb ordres concretes de “fer complir a normativa a base de sancionar els ciutadans”. I ha partir d’aquí m’han donat diversos exemples: persecució als pagesos per a que tinguin tota la documentació en regla: ITV dels tractors passada, que no carreguin massa les carretes, etc. Això ja ha posat en peu de guerra molts ciutadans que, fins ara, mai havien tingut massa cura d’aplicar totes aquestes mesures...
També m’han explicat que a un pagès, la passada campanya de l’oliva, li van prendre uns mil quilos de producte. Evidentment mai s’ha detingut els culpables i, el pagès, ha tingut que assumir el cost de la pèrdua. El mateix pagès tenia (o té) una afecció: la caça amb rateres. Segons m’explicaven, el van seguir i controlar fins que el van enxampar. Denúncia i a esperar el judici per usar arts il•legals. El judici ja va sortir i va ser comdemnat a pagar 6.000 euros. Evidentment està que “trina”... Qui m’ho explicava mirava de justificar-lo dient que “no feia es que no hagués vist fer-li al seu iaio i al seu pare...” “I a sobre, ressentit com estava d’haver estat robat i que no s’hagués trobat els lladres, ara ves i pagar 1 milió de pessetes...”
Evidentment si hi ha una normativa s’ha de complir i s’ha de fer complir. Però hi ha situacions que “potser se’n fa un gra massa”.
Qui treballem a l’administració, segurament, som els que millor ens podem donar compte de “certes actituds” cap els ciutadans: “És molt més fàcil fer complir la normativa i sancionar a qui tens controlat que a qui actua de forma clandestina i amb nocturnitat i alevosia1”. Un exemple encara que sigui d’una altra administració. És molt més fàcil sancionar una diferència trobada a una declaració de la renda per algú que ha pogut tenir una omissió (tal vegada involuntària) a l’hora de declarar els seus guanys que aquell que té un vehicle destinat a mercaderia pròpia i fa transport per a tercers persones sense estar-hi donat d’alta. És només un exemple, però segurament us en vindran un grapat més al cap respecte a algun conegut que treballa de forma il•legal, sense declarar res i a sobre es mofa dels beneits dels altres...
L’1 de novembre dependrem quasi que única i exclusivament dels Mossos. Només quedarà per als altres cossos de policia tasques que podríem considerar secundaries. Per tant, temps tindrem de jutjar si la seva implantació serà positiva o no. No obstant sóc del parer que a tothom se li ha de donar un vot de confiança, no podem jutjar de forma prematura uns actes que potser es donaran o potser no...
dimecres, 29 d’octubre del 2008
FER PERDRE EL TEMPS A LA JUSTICIA I DONAR UNA SENSACIÓ DE RIDÍCUL
Darrerament estem vivint capítols que donen per a molt: articles d’opinió, tertúlies a les ràdios i televisions, etc. Un d’aquest ha estat el cotxe de, president del Parlament Ernest Benach.
Però avui també se n’ha produït un de prou esperpèntic: el judici que s’ha fet a l’Audiència Nacional de Madrid als 16 joves que l’any passat van cremar a Girona retrats del Rei d’Espanya. Es veu que el fiscal ha decidir variar la seva acusació y ha passat de culpar-los d’un delicte a la corona d’Espanya al d’aldarulls al carrer. I el jutge, davant de la nova situació, s’ha declarat no competent per a jutjar aquest tipus de delictes i els ha acabat absolent, no sense haver fet burla d’algunes intervencions dels nois, ja que aquests havien sol•licitat un intèrpret que els anés traduït dels castellà al català i de tant en tant se’ls anava “l’olla” i parlaven en castellà.
És una pèrdua de temps perquè casos com aquest ja no tindrien que arribar als tribunals. Cremar fotos del rei no hauria d’anar més lluny que una simple protesta en contra del domini Borbó a Catalunya i la llei així ho tindria que contemplar. Com a molt se’ls hi hauria d’haver posat una sanció econòmica. Segurament que tocant-los la butxaca, un altre cop s’ho pensarien dues vegades abans de fer el brètol (i no ho dic només per aquesta acció, sinó per altres similars que es podrien donar)
És una vergonya que el jutge es mofi dels nois perquè se’n dóna compte de que entenen perfectament el castellà i, fins i tot, se’ls hi escapa alguna paraula. També és una vergonya que els nois haguessin demanat traductor quan, realment, entenen el castellà perfectament. Entendria que a Catalunya fessin prevaler els seus drets i demanessin ser jutjats en català. Però estaven a Madrid i allí no es pot exigir als jutges que coneguin el català. És també una pèrdua de recursos públics. Perfectament s’hauria pogut estalviar tota la despesa del judici, començant pel judici mateix, però ja que s’ha fet, a sobre, s’incrementa al cost del judici, la del traductor. Tot això pagat en diner públic de tots els contribuents.
Damunt, la Justícia, es queixarà per la manca de recursos. És que no hi ha casos molt més greus que jutjar? El de la nena Mariluz sense anar més lluny, seria un exemple del malament que actua la Justícia. I ho cito perquè una de les excuses dels professionals de la justícia va ser, precisament la manca de recursos. No m’estranya si els malbaraten d’aquesta manera tant “tonta”.
Si d’alguna cosa estic convençut és que la majoria de mals de la Justícia emanen de la pròpia Justícia. És una de les administracions que pitjor treballa. Dona la sensació de que es perd el temps (i el fan perdre) miserablement. Per una part, és cert que potser els manquen mitjans tècnics i humans, però les lamentacions de tots plegats em sonen més a excusa que a una altra cosa.
Però avui també se n’ha produït un de prou esperpèntic: el judici que s’ha fet a l’Audiència Nacional de Madrid als 16 joves que l’any passat van cremar a Girona retrats del Rei d’Espanya. Es veu que el fiscal ha decidir variar la seva acusació y ha passat de culpar-los d’un delicte a la corona d’Espanya al d’aldarulls al carrer. I el jutge, davant de la nova situació, s’ha declarat no competent per a jutjar aquest tipus de delictes i els ha acabat absolent, no sense haver fet burla d’algunes intervencions dels nois, ja que aquests havien sol•licitat un intèrpret que els anés traduït dels castellà al català i de tant en tant se’ls anava “l’olla” i parlaven en castellà.
És una pèrdua de temps perquè casos com aquest ja no tindrien que arribar als tribunals. Cremar fotos del rei no hauria d’anar més lluny que una simple protesta en contra del domini Borbó a Catalunya i la llei així ho tindria que contemplar. Com a molt se’ls hi hauria d’haver posat una sanció econòmica. Segurament que tocant-los la butxaca, un altre cop s’ho pensarien dues vegades abans de fer el brètol (i no ho dic només per aquesta acció, sinó per altres similars que es podrien donar)
És una vergonya que el jutge es mofi dels nois perquè se’n dóna compte de que entenen perfectament el castellà i, fins i tot, se’ls hi escapa alguna paraula. També és una vergonya que els nois haguessin demanat traductor quan, realment, entenen el castellà perfectament. Entendria que a Catalunya fessin prevaler els seus drets i demanessin ser jutjats en català. Però estaven a Madrid i allí no es pot exigir als jutges que coneguin el català. És també una pèrdua de recursos públics. Perfectament s’hauria pogut estalviar tota la despesa del judici, començant pel judici mateix, però ja que s’ha fet, a sobre, s’incrementa al cost del judici, la del traductor. Tot això pagat en diner públic de tots els contribuents.
Damunt, la Justícia, es queixarà per la manca de recursos. És que no hi ha casos molt més greus que jutjar? El de la nena Mariluz sense anar més lluny, seria un exemple del malament que actua la Justícia. I ho cito perquè una de les excuses dels professionals de la justícia va ser, precisament la manca de recursos. No m’estranya si els malbaraten d’aquesta manera tant “tonta”.
Si d’alguna cosa estic convençut és que la majoria de mals de la Justícia emanen de la pròpia Justícia. És una de les administracions que pitjor treballa. Dona la sensació de que es perd el temps (i el fan perdre) miserablement. Per una part, és cert que potser els manquen mitjans tècnics i humans, però les lamentacions de tots plegats em sonen més a excusa que a una altra cosa.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
SM EL REI I DÑA. ESPERANZA AGUIRRE
Ho he posat per aquest ordre per raons de protocol. I no perquè s’hagin trobat o es tinguin que trobar en un acte oficial, sinó perquè aquests dies tots dos són noticia perquè s’està parlant molt d’ells. Del Rei, de Joan Carles I en parla sobre tot l’alcalde de Puerto Real (Cadis) de nom José Antonio Baroso (IU) que ahir va reiterar davant el jutge els atacs que va fer a la Corona d’Espanya. Va ser imputat per dir que el Rei era “un cràpula i un corrupte”. I es clar, el rei, segons la Constitució espanyola de l’any 1978 és “inviolable”. Encara que aquesta paraula tingui més d’una accepció. Segurament moltes persones pensen del Rei Joan Carles coses semblants, encara que la majoria d’espanyols no ho fan, si tenim en compte que la Corona sol ser la institució espanyola més ben valorada. De totes formes si som molts els que ens preguntem si la monarquia espanyola no és una institució caducada y no caldria caminar fers per aconseguir la III República.
L’altra protagonista és Dña. Esperanza Aguirre, Espe per als amics. Ahir, al col•legi de periodistes de Barcelona, José Antonio Zarzalejos, exdirector del diari dretà ABC, va criticar molt durament a la presidenta de la Comunitat de Madrid. Va dir d’ella que havia conspirat per aconseguir el seu cessament i també que és “vanitosa, ignorant, miserable i controla poc la seva ambició”. Si algun qualificatiu de tots aquest detesto per a mi és el d’ignorant. Entenc que una persona, quan arriba a cert grau de poder pot arribar a tenir molts defectes, però la ignorància sol ser alguna cosa innata a la persona que la pateix. Quan Dña. Esperanza va ser ministra de Cultura, semblava que, efectivament, d’ignorància li sobrava. Amb el temps, les persones, solen aprendre dels seus errors, de saber estar i comportar-se quan l’esdeveniment ho requereix. Però quan s’és ignorant, la veritat és que és molt difícil de superar l’estat.
En quan a la seva ambició, hi podem estar tots d’acord. Abans del passat congrés del PP fet el mes de juny, en va donar bones mostres. Encara que s’atestava en desmentir que no rivalitzaria amb Rajoy per a la presidència del partit, la seva actitud pareixia dir tot el contrari. Al final, els prohoms del PP van tancar files al voltant de la figura del seu líder i només això, la manca de suports va impedir que la Espe acabés presentant la candidatura a comandar la formació conservadora.
L’altra protagonista és Dña. Esperanza Aguirre, Espe per als amics. Ahir, al col•legi de periodistes de Barcelona, José Antonio Zarzalejos, exdirector del diari dretà ABC, va criticar molt durament a la presidenta de la Comunitat de Madrid. Va dir d’ella que havia conspirat per aconseguir el seu cessament i també que és “vanitosa, ignorant, miserable i controla poc la seva ambició”. Si algun qualificatiu de tots aquest detesto per a mi és el d’ignorant. Entenc que una persona, quan arriba a cert grau de poder pot arribar a tenir molts defectes, però la ignorància sol ser alguna cosa innata a la persona que la pateix. Quan Dña. Esperanza va ser ministra de Cultura, semblava que, efectivament, d’ignorància li sobrava. Amb el temps, les persones, solen aprendre dels seus errors, de saber estar i comportar-se quan l’esdeveniment ho requereix. Però quan s’és ignorant, la veritat és que és molt difícil de superar l’estat.
En quan a la seva ambició, hi podem estar tots d’acord. Abans del passat congrés del PP fet el mes de juny, en va donar bones mostres. Encara que s’atestava en desmentir que no rivalitzaria amb Rajoy per a la presidència del partit, la seva actitud pareixia dir tot el contrari. Al final, els prohoms del PP van tancar files al voltant de la figura del seu líder i només això, la manca de suports va impedir que la Espe acabés presentant la candidatura a comandar la formació conservadora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)