De moment tots els partits marquen diferències (és normal) respecte, sobre tot, als més propers ideològicament. Per tant, és força lògic que entre els membres de l’actual "tripartit" (a mi m’agrada més govern d’Entesa) vulguin "desmarcar-se" fent un incís especial en aquells temes que els hi són més propis.
Per tant, es comprenen les declaracions que va fer ja fa unes setmanes Joan Puigcercós, president d’ERC, quan usava la metàfora de "trens i estacions" referint-se a la legítima petició d’independència de Catalunya. Els altres socis de la formació no estan per demanar-la. En canvi, els sectors més sobiranistes de DCD ho veuen amb bons ulls (o al menys això diuen) En canvi, l’altre soci, o sigui UDC no està tant per la labor.
Joan Herrera, que abans d’ahir es va acomiadar del Congrés dels Diputats per a centrar-se en la campanya política, també va amenaçar en no arribar a cap acord de govern amb el PSC, sinó acceptaven fer més polítiques d’esquerres.
Mentre, des de el PSC, molt abans de l’anunci que va fer Montilla fa un parell de dies sobre no reeditar el tripartit, ja s’havia reclamat el dret de governar “en solitari”.
Quan es governa sol, es pot aplicar el programa electoral, sinó al 100 %, si en un percentatge força alt. Al sí del govern no hi ha disputes programàtiques i ideològiques i la imatge que es dóna al ciutadà és de cohesió. Molt diferent al que els hi ha passat als dos darrers governs, el de Maragall i el de Montilla.
També ho recordava ahir Montilla: “De vegades, des dels partits que formen el govern, s’ha fet oposició”. Certament ha estat així i molts hem estat els qui ho hem dit diverses vegades. La imatge de « guirigall » que es dóna és força evident.
Amb els 23 anys de govern de CiU aquesta mala imatge no es va donar. Van ser governs “monocolors” amb un líder històric al seu capdavant. Ni més ni menys que el màxim impulsor del partit. Possiblement per això ningú dintre de CDC es permetia contradir-lo. Ara, els militants convergents estan acostumats a fer el que els hi mana el seu líder, encara que només sigui perquè ho és per voluntat de Pujol.
Les enquestes diuen que CiU voreja la majoria absoluta. I si no l’aconsegueixen, amb qui pactarà? Amb ERC? (Han dit que no) amb el PP? (Han dit que tampoc) Hi haurà una sociovergència? (Des del el PSC ja s’ha dit que no)
Per cert, ahir la pregunta que feia el diari el Punt també em va resultar força tendenciosa al preguntar si Montilla podria fer un pacte a la “basca” amb el PP. Algú ho veu? Bé, si mirem les respostes sí, però jo ho veig impossible. Penso que el PSC o governa sol o es resigna a estar a l’oposició. Així de senzill.
En canvi CiU si que podria acabar fent un “tripartit”. Si la federació nacionalista és la suma de dos partits, la incorporació d’un tercer no és tant improbable.
En aquest cas és molt més fàcil pactar amb el partit de Puigcercós (que no és Carod Rovira) que amb un PP que cada vegada s’allunya més dels nacionalistes catalans i abraça unes tesis molt més conservadores i espanyolistes, sobre tot respecte a l’idioma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada