La frase original és ora et labora (resa i treballa) , encara que jo li he volgut posar
la negació haud (no) Per tant, seria resa però no treballes. I no per falta
de ganes, simplement perquè no es troba feina en lloc.
Fa un anys es va aprovar la reforma laboral
del govern del PP. L’enèsima reforma laboral que s’aprova al nostre país.
Sembla ser que tots els mandataris no volen passar a la història sense haver-ne
aprovat, al menys, una.
Totes les reformes laborals han tendit a
perjudicar els treballadors i donar més marge de maniobra als empresaris per a
que puguin abaratir salaris i rebaixar les indemnitzacions per acomiadament.
Però de totes, la de Rajoy, la que es va
aprovar l’any passat, és la pitjor. Hi ho és perquè els sindicats no van poder
dir ni piu. I es clar, si un govern
de dretes, amic dels empresaris, legisla sense tenir en compte els sindicats,
el resultat final no és un altre que una llei molt permissiva i que a la pràctica
tolera totes les males arts que apliquen els empresaris.
Molts treballadors, davant d’una situació com
aquesta, opten per callar i assumir l’autoritarisme de l’empresari.
El principi de una reforma laboral ha de ser
crear ocupació i si és estable, molt millor. Espanya, tots ho sabem, és
juntament amb Grècia el país d’Europa amb una taxa d’atur més elevada i això va
en detriment del progrés econòmic del país. No cal ser economista per a fer
afirmacions com aquestes.
Ara bé, l’objectiu dels empresaris davant una
reforma laboral, és un altre molt diferent: abaratir costos de producció i el més
fàcil és poder acomiadar treballadors pagant-los una misèria d’indemnització
per a poder-ne contractar d’altres molt més barats. Negoci rodó i fàcil.
Potser per això, perquè el govern de Rajoy ha
permès que l’acomiadament fos molt fàcil per als empresaris, durant l’any 2012 a Espanya es van perdre
quasi mig milió de llocs de treballa, concretament 426.364 (més de 200.000 dels quals a Catalunya!) Una xifra que
sumada a la que ja s’arrastrava, dóna que, en aquests moments, segons l’Enquesta
de Població Activa (EPA), ja haguem superat els 6 milions d’aturats. Com
Catalunya durant els primers anys de Pujol, som
6 milions, però d’aturats! Fixeu-vos en la magnitud de la tragèdia.
Què s’ha de fer per a fomentar l’ocupació? En
teoria és molt fàcil, a la pràctica, no tant: fomentar les polítiques actives i
crear llocs de treball. I què fa falta per a portar això a terme? Apostar pel
creixement i l’economia productiva.
Però tothom, govern i empresaris, han
aprofitat l’actual conjuntura econòmica per a fer, precisament, l’invers del
que he dit. Amb la contenció de la despesa pública manada per Alemanya (no
Europa, no, Alemanya), no es destina suficients diners per al foment de les polítiques
actives de treballa ni s’inverteix en sectors considerats estratègics. I, així,
d’aquesta manera, és impossible que hagi creixement econòmic. Creixement demogràfic
tampoc no n’hi ha. Encara que sembli que ho hagi posat per posar-ho, penseu que
el futur de les pensions només està garantit si e manté o augmenta el número de
cotitzants a la seguretat social i això només és possible si hi ha un augment
demogràfic sostingut.
I què més us podria explicar sobre el
treballa? A sí, el cas treball o Pallerols que ha tornat a la actualitat després
de més de 17 anys.
El cas Pallerols és un cas evident de que els
diners que es destinen a crear polítiques actives, de vegades, té un ús
inapropiat. Quan algú que es digui Pallerols o qualsevol altre nom està d’acord
en fer tripijocs per a desviar diners cap a un partit polític determinat,
tingueu en compte que ell també hi guanya, per què, de no ser així, qui ho
faria?
Durant aquells anys el conseller de Treball de
la Generalitat era Ignasi Farreres, d’Unió Democràtica de Catalunya, guardonat
pel sindicat UGT. Recordo que en aquell temps, on el presumpte escàndol del
finançament irregular d’UDC ja s’havia destapat, des de dintre del sindicat es
van aixecar veus crítiques.
Ara, quan a correcuita s’està negociant per a
que els imputats no entrin a la presó i la UDC està disposada a retornar els
diners (la qual cosa és acceptar el delicte), són moltes les veus que reclamen
la dimissió del màxim dirigent d’aquest partit i que no és un altre que Josep
Antoni Duran i Lleida. Però no és l’únic que hauria de dimitir. També ho hauria
de fer el màxim responsable de la UGT de Catalunya José María Álvarez.
I tu, si no tens feina, mentrestant, resa i no
paris de resar i de tant en tant encén un ciri a Santa Rita, la patrona dels
impossibles, a veure si de una vegades trobes feina i, de retruc, s’arregla la
situació del país. La laboral? Sí home, aquesta també, però potser primer
caldria arreglar la política, no trobes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada