El govern de Rajoy s’excusa amb l’herència
rebuda per a justificar els ajustos que
ha hagut de fer en tots els camps de la macroeconomia espanyola. Bé, a tots
menys un: el de les entitats financeres.
El cert és que no sé com funciona això de traspàs
de poders i quan arriba a tenir el nou govern tots els números sobre la taula
estudiats i repassats per adonar-se’n de la situació real del país. I no ho sé
perquè mai he estat a cap govern i segur que no hi estaré mai, encara que, com
a polítics que sóc, m’agradaria.
Els que sí sé és que quan hi ha un canvi de
govern, es canvia des del seu president, passant pels ministres, secretaris d’estat,
directors generals, etc. Tots aquells càrrecs considerats polítics; una part d’ells persones fidels al partit que, sovint,
mai han fet altra cosa que dedicar-se professionalment a la política i, així,
creieu-me, no es pot conèixer la realitat d’un país.
Ara bé, no tothom canvia. A tots els
departaments ministerials hi ha una sèrie de gent (els matxaques) que són funcionaris de carrera. Que són els que
elaboren els informes que els hi encarreguen de dalt i que, com ningú, coneixen
a la perfecció el funcionament del ministeri en qüestió. Ells saben si el
govern anterior ha fet falsejar els números o si els ha ordenat amagar dintre d’un
calaix un informe que no consideraven favorable. Canvien els caps, però
continuen la majoria dels tècnics.
Per tant, no crec que el govern de Rajoy trigués
tant a conèixer amb exactitud la situació real del país. Una altra cosa és que
ens ho vulguin fer creu per a tapar així la seva ineficàcia i la nul·la
capacitat de gestió. I, evidentment, també els està bé justificar-se així
davant els ciutadans i, principalment, dels seus votants del 20-N de 2011 i
donar les culpes al govern sortint.
Però ara digueu-me, de veritats creieu que
tota la culpa és de Zapatero? Evidentment,
no, seria la meva resposta a la pregunta formulada.
El govern de Rajoy, aprofitant-se de la
conjuntura actual, ha aprofitat per a retallar als ciutadans drets i deures i,
no només això, sinó de deixar que els seus se’n beneficiïn, com per ha passat
per exemple amb la sanitat de Madrid o Castella la Manxa. També han aprofitat
el moment per a debilitar les estructures d’estat (aquelles que diu Mas que vol
crear), aprimant les administracions
després d’una campanya de desprestigi cap els funcionaris.
El govern de Mariano Rajoy serà efímer. Durarà
el que duri la legislatura o tal vegada una més o dos... Però com ha passat amb
tots els mandataris, per molt que s’hagin volgut aferrà al càrrec, sempre tenen
data de caducitat i haurà un dia que ho deixaran de ser i, segurament, un altre
partit s’alternarà en el govern de l’estat.
Quina herència rebrà el futur govern d’Espanya?
Tal vegada es trobin amb les finances estatals sanejades, però que haurà passat
amb l’estat del benestar? Qui tindrà la gestió privada dels hospitals? Hi haurà
col·legis públics o tots seran concertats? Qui gestionarà la burocràcia del país?
Es crearan empreses per a fer-ho? I les jubilacions? Què quedarà del Pacte de
Toledo?
Potser el govern que es trobarà el govern que
s’alterni amb el PP es trobarà amb una administració desmantellada amb la
majoria de serveix privatitzats que, a la vegada poden arribar a a ser una espècie
de govern paral·lel que lligui de mans i peus els futurs governants.
Per cert, heu reflexionat amb l'actitud de la Presidenta de Castella la Manxa Maria Dolores de Cospedal? Mentre suprimeix els sou als diputats de l'oposició (als seus ha tingut a bé recol·locar-los), ella és la política que més guanya d'Espanya. Un mal exemple, però a la vegada una actitud molt clarificadora de la manera de ser de la dreta espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada