EL FINANÇAMENT CORRECTE

Va dir ahir el Ministre Montoro que Catalunya mereixia un finançament correcte. Però, què hauríem d’entendre per finançament correcte?

Un finançament correcte hauria de ser aquell que permetés a la Generalitat de Catalunya cobrir totes les necessitats dels seus ciutadans i permetre créixer el país dintre dels paràmetres  adequats.

A l’hora de parlar de finançament, des del meu punt de vista hi ha dos factors importants que condicionen (o haurien de condicionar) l’import total de els transferències Estat-Generalitat:

1.        Les competències de l’estat traspassades al llarg dels anys.

Ara per ara, la Generalitat de Catalunya forma part de l’estructura de l’estat espanyol, per tant, en totes aquelles competències que té assumides, ha de suplir a l’estat a l’hora d’administrar, educar, curar, invertir, protegir, etc. Per tant, per a que tot aquest sistema funcioni, el govern d’Espanya no hauria de dedicar ni un euro menys que els que se suposa li constaria e ell mantenir la mateixa estructura. Però un dels errors més sovint comesos ha estat transferir competències sense haver quantificat i dotat el muntant total per a cobrir la despesa. Si això s’hagués fet així, la Generalitat no hauria d’haver patit problemes de finançament i no caldria d’estar revisant el sistema cada dos per tres.  

2.        L’actual conjuntura econòmica de crisi.

S’ha de ser conscient que, desgraciadament, en aquesta època de retallades generalitzades que ens toca viure, la Generalitat ha de retallar seguint els indicacions de l’estat central que, a la vegada, està supeditat a les ordres que rep d’Europa. Per tant, en aquest cas, l’import del finançament hauria de fluctuar atenen a diverses variables, entre elles, les que han de permetre reduir el deute públic dintre dels límits fixats.

En aquest segon punt s’hi podrà estar d’acord o no, però com es diu col·loquialment, és el que hi ha. Estar clar que el sistema de finançament podria millor substancialment apropant-lo al màxim al concert econòmic que tenen les comunitats forals del País Basc i Navarra, es a dir, permetent que l’Agència Tributària Catalana pugui recaptar tots els impostos (estatals, autonòmics i transferits) i després liquidar amb el govern central la diferència positiva resultat.