 |
| Seu de la Delegació del Govern de Catalunya a Tortosa. |
La nova divisió territorial de Catalunya
impulsada pel govern de la Generalitat, les Terres de l’Ebre dependran
administrativament de la Vegueria de Tarragona o, en el millor dels casos,
tindrà la consideració de subvegueria.
Una vegada més, un govern de CiU nega a la
regió de l’Ebre la possibilitat de tenir una identitat pròpia i diferenciada de
la resta de la demarcació de Tarragona.
La Vegueria de l’Ebre va existir durant un
curt període de temps durant el govern de la Generalitat encapçalat per Lluís
Companys, ja iniciada la guerra Civil Espanyola. No cal ni dir que, en acabar
el conflicte bèl·lic, Franco va suprimir qualsevol forma administrativa que no
fos la província.
Va ser com a conseqüència de la lluita contra
el transvasament de l’Ebre que, el darrer govern de Jordi Pujol, va concedir a
les Terres de l’Ebre un cert status d’autonomia, quedant-se a mig camí de lo
que hauria hagut de ser una veritable divisió territorial de Catalunya. Per
aquella època, el govern de la Generalitat va crear diferents governs
territorials coincidint amb les 4 capitals administratives existents. Només les
Terres de l’Ebre van ser la excepció principalment per dos motius: per atendre
les reivindicacions territorials que suposava, en part, el moviment de la
Plataforma en Defensa de l’Ebre i controlar des del territori el propi
moviment. D’un tret es mataven dos pardals.
En arribar Pasqual Maragall a la presidència
de la Generalitat, es van establir les bases per a la creació d’una nova
divisió territorial de Catalunya, molt més àmplia i realista que els projectes
anteriors. A part de la Vegueria de l’Ebre se’n creaven dues més: la de la
Catalunya Central, amb capital a Manresa i la dels Pirineus i Vall d’Aran amb
la capitalitat per establir.
Però aquesta divisió territorial topava
frontalment amb la llei espanyola que, com a molt, acceptava el canvi de
denominació de província pel de vegueria, però a la pràctica no hi havia
modificacions substancials.
Com a conclusió, es pot afirmar que fins que
no existeixi una ferma voluntat política de modificar l’actual mapa territorial
català, Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida mantindran la categoria de
capitals de les diferents demarcacions, se’ls anomeni províncies o vegueries.
Però el cert és que des de les capitals
territorials tampoc es facilita gens la descentralització territorial. La por
per perdre el control sobre una part del territori que, tradicionalment han
considerat seu, fa que, no només els polítics, sinó la majoria d’òrgans
administratius, siguin reticents a l’hora de facilitar qualsevol mesura que
vagi encaminada a atendre les peticions que es fan des dels diferents estaments
territorials.
Posem un exemple. Fa un parell de dècades, el
sindicat de la UGT, va unificar el territori de l’Ebre amb el del Camp de
Tarragona aconseguit així la unitat sindical a tota la província. Tortosa
passava a ser una delegació de Tarragona sense cap poder de decisió i
supeditada a la voluntat d’entesa de cada executiva sectorial.
De totes formes hi ha àrees administratives
que mai s’han descentralitzat i que, segurament no ho faran en el futur. Estic
parlant del Cadastre, d’Hisenda (no confondre amb l’Agència Tributària
–estatal-), de Duanes, de l’Agència Tributària Catalana, de Trànsit, de
Transports, etc. Per a realitzar tràmits davant d’aquests organismes encara
t’has de desplaçar fins a Tarragona, al menys que es puguin fer de forma
virtual amb el corresponent certificat electrònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada