Ahir pel matí vaig anar a esmorzar al
bar de cada dia. Vaig donar un cop d’ull a les plàteres de menjar per
a veure que esmorzava i li vaig demanar a l’amo del bar dues o tres croquetes
i una mica de carxofa arrebossada.
Al cap d’un moment, l’amo del bar (què
és del Madrid) em portava a la taula un plateret amb 4 croquetes i 4 tallets
de carxofa. Li vaig preguntar si era una indirecta pel resultat del Barça
i es va limitar a riure.
Normalment, quan guanya el Barça (i ens
els darrers anys se’n ha fet un tip de guanyar), evito fer-li cap tipus
de comentari. Però quan el Barça perd, sempre he d’escoltar alguna frase
irònica.
I és que l’estereotip del aficionat
del Madrid és així: es perd la boca. Tant acostumats a guanyar com estaven
i ara, quan no ho fan, no saben perdre o, al menys, acceptar les victòries
dels seus rivals.
Des de que van guanyar la novena,
que parlen de guanyar la décima i d’això ja fa uns quants anys.
Mentre, el Barça n’ha guanyat 3. Segur que algun any l’encertaran, però
ara per ara, tot sembla indicar que no serà aquest. Encara que, evidentment,
tot pot passar...
I per a que això passi, el Madrid apel·larà
(tal com passa cada vegada que han de remuntar) el espíritu de Juanito,
aquell jugador de la dècada dels 70 que va morir en un desgraciat accident
de trànsit i que els merengues idolatren. Aquest matí a la SER ja
ho advertia Jordi Martí al seu comentari, però abans ja ho havia pensat
jo. Sempre és la mateixa història...
Ara imaginem-nos el pitjor dels escenaris:
El Madrid queda eliminat pel Borussia de Dormund. La décima haurà
de seguir esperant...
El Madrid, que després d’un començament
de temporada calamitós i, veient com el Barça sé li escapava jornada rere
jornada, va decidir jugar-s’ho tot a la carta de la Champions,
si, finalment només guanya la Copa del Rei (la lliga només la pot perdre
el Barça), per molt de valor que li puguin donar, la temporada haurà segut
un fracàs estrepitós. Però no ho admetran. Són massa prepotents.
Mourinho (que més que la décima
li importa la tercera –la seva tercera-) veurà ferit una vegada més el
seu gran ego. Si finalment se’n va a finals de temporada, el balanç de
qui es considera el millor entrenador del món amb un dels equips més poderosos
del planeta (va ser declarat millor equip de futbol del segle XX), serà
paupèrrim: 2 Copes del Rei (una xafada per l’autocar de la comitiva merengue)
Un bagatge molt pobre si tenim en compte els diners que s’ha gastat el
Madrid de l’era de Florentino Pérez després de l’enèsim projecte frustrat.
No cal ni dir que avui, quan he entrat
al bar, li he deixat caure als seu propietari: Tens Lewandowski
? Posa-me’n 4.
Però ell que ja es temia alguna cosa
així, m’ha rebut entonant l’himne del Madrid. La processó li anava per
dintre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada