Si Papa Pujol estigués mort, diríem:
Si Pujol aixequés el cap!
I és que la situació dintre de Convergència
(ja no dic dintre de la pròpia federació de CiU) dista molt de ser el que
era. Pujol ho tenia tot controlat i ningú gosava a discrepar.
Ara sembla que cada un dels seus dirigents
marca la seva pròpia línia o es desmarca de la resta a l’espera de temps
millors.
Els dos bàndols més diferenciats són,
per una part, els que insisteixen amb el fer la consulta independentista
a qualsevol preu i els que pensen que s’ha de fer d’acord amb govern
central.
Vaig per davant que si jo formés part
d’un govern tindria un dilema molt gran. Això és el que li deu de passar
a Arturo: uns per un costat, el altres per l’altre i ella la bell mig
del conflicte. El que deia, segur que a Pujol mai a la vida sé li hauria
esvalotat el galliner.
Però la tropa convergent saben que Mas
està tocat i, tots aquells que creuen que tenen una mínima possibilitat
per accedir al càrrec que ara ocupa Mas dintre de CDC, miren d’anar agafant
posicions.
És evident que els resultats del 25-N
van deixar Mas tocat i quasi que enfonsat. I la situació posterior, en
lloc de donar-li aire, encara l’esta ofegant més. Per un costat els seus
aliats d’ERC que més que aliats, de vegades semblen enemics i per l’altre
les relacions amb el govern central de qui depèn Catalunya fins que s’assoleixi
la independència.
Fins que un país pugui esdevenir independent
ha de passar per tot un procés transitori. Mentre això sigui així, segueix
depenent de els transferències econòmiques que li arriben de l’estat del
qui es vol segregar. Aquesta és la realitat puta i dura (em sembla que
ja ho he dit en d’altres ocasions)
El més immediat que ha de fer Mas és
aprovar el pressupost per aquest anys. El temps juga en la seva contra
i la resta de partits polítics del Parlament de Catalunya, també. Avui
mateix llegia al Periódico que ERC ha estudiat els números de la Generalitat
i creu que s’haurien de prorrogar els pressupostos del 2012, la qual cosa,
de moment, Mas no en vol ni sentir a parlar.
Si fossin millors temps per a Convergència,
Papa Pujol miraria de posar una mica d’ordre. Però ara podria
arribar-se a sentir alguna cosa com aquesta: primer mira de solucionar
els problemes domèstics.És evident que el fundador ja no és la solució.
I és que una bona part de la família
Pujol s’ha vist afectada recentment per casos que afecten la seva honorabilitat
(o no em refereixo al títol que ostenta Jordi Pujol com a President que
ha estat de la Generalitat de Catalunya) El seu primogènit té la dèria
de moure diners d’aquí per allà; de paradís fiscal en paradís fiscal i
tiro por que me toca... El fet en si no implica cap delicte, però,
d’on han sortit 38 milions d’euros?
L’altre fill, el polític, l’Oriol,
fins fa poc l’hereuet, va declarar abans d’ahir en caràcter d’inculpat
en els cas de les ITV. Segons ell la seva intervenció en la concessions
d’estacions de revisió de vehicles, ho va fer per l’interès de Catalunya.
I un coc en bores!! Des de fa pocs mesos a Amposta s’ha posat
en funcionament una estació d’ITV. Per als pobles del Montsià ens anirà
molt bé perquè no caldrà travessar el riu i anar fins Campredó. Però personalment
em dóna ben bé igual si en lloc de donar-li a un determinat empresari sé
li hagués donat a un altre o s’hagués posat 500 metres més amunt o més
avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada