A la roda de premsa posterior a la reunió
entre Mariano Rajoy, cap del govern espanyol i David Cameron, primer ministre
anglès, l’espanyol, va ser preguntat sobre els processos independentistes
de Catalunya i Escòcia.
El poc que he escoltat sobre aquesta
roda de premsa, Rajoy, amb la seva habitual verborrea que consisteix
en parlar molt i no dir absolutament res (millor així perquè ja sé sap
que quan diu alguna cosa després sempre l’acaba incomplint), va dir que
eren realitats diferents.
Què va voler dir Rajoy amb realitats
diferents? Igual només ho sap ell, ja que és molt difícil treure’n
conclusions. Sempre m’he mostrat con contra del concepte incomparable.
Totes les coses es poden comparat entre si. De fet, quan dius que són incomparables
ja les estàs comparant. Mentre Catalunya forma part d’Espanya, Escòcia
ho és del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Les dues són
regions històriques que, en el passat, van tenir els seus propis monarques
i les seves pròpies normes i el que és més important, el seu propi territori.
Fins el que jo sé, a Escòcia es parla
l’anglès. Potser una variant, digueu-li dialecte, però és el mateix idioma.
En canvia a Catalunya parlem el català, una llengua romànica com el castellà,
el francès o l’italià.
En el passat, Catalunya va gaudir d’un
parlament propi, el Consell de Cent, que assessorava el Rei, fins i tot
podia vetar les lleis si consideraven que perjudicaven els seus súbdits.
Després de l’anglès, va ser el segon parlament més antic del món. Però
pel que sembla, tots aquests arguments no són vàlids per a Rajoy, el PP
i també gran part del PSOE i d’altres partits com la UPyD.
Per tant, i sense por a equivocar-me,
Catalunya és una realitat nacional, amb llengua, història, cultura i costums
pròpies. L’única diferència amb Escòcia és que aquest país té moneda pròpia
i Catalunya no. Però si repassem la història, veure’m que la pesseta
té un origen català ja que va sortir del pes, la moneda que tenia
Catalunya a diferència de Castella que tenia d’altres monedes com els
ducats, els reals, etc.
...
Dilluns es va saber que Mas es va reunir
en secret amb Rubalcaba, mentre que Navarro va fer de notari de
l’acte. Quina mania té Mas de fer reunions secretes! A part, no
se’n trau res si finalment transcendeixen i s’acaba filtrant l’ordre
del dia.
Mol desesperat deu d’estar Mas per a
reunir-se amb Rubalcaba, un polític que no té cap poder de decisió i que
ni tant sols està d’acord amb les reivindicacions catalanes.
I és que Mas deu de tenir tants malsons
com ganes que s’acabi la legislatura... o el Món! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada