El ministre Gallardón ha emprès una sèrie de reformes que, si prosperen, suposaran un retrocés en els drets de la ciutadania i un atac a la separació de poders desconegut en la història de la democràcia espanyola. Ens trobem en una de les etapes més delicades des del 1978. A la crisi econòmica dramàtica se n'hi suma una altra de social de confiança pels casos de corrupció que es descobreixen i investiguen els jutjats. A més a més, enquestes i estudis desvelen un repartiment cada vegada més desigual de la crisi, on la diferència entre rics i pobres s'engrandeix fins a límits insuportables. «No pot ser que tots s'equivoquin; jutges, fiscals, advocats, funcionaris, usuaris», diuen les organitzacions d'aquests col·lectius després de protagonitzar la vaga més important de la justícia en la nostra democràcia, mentre el ministre eludeix el diàleg. Vegem.
1. Dificultar l'accés a la justícia: taxes judicials. Amb l'excusa de l'eficàcia ha aixecat barreres perquè només els més acabalats puguin accedir a la justícia. Hi ha països amb taxes, és cert, però no es diu tota la veritat: a França la taxa per apel·lació en civil està sobre 100 euros, mentre que aquí la taxa fixa és de 800 euros. Taxes desproporcionades. S'està creant una justícia per a rics. ¿Quina família o autònom pot formular una apel·lació en les nostres circumstàncies econòmiques?
2. Reduir plantilla: ERO de 1.200 jutgesses i jutges substituts. ¿Algú creu que aquests acomiadaments agilitzaran la justícia? Jutjats i tribunals es mouen des del 2008 entre unes xifres mai vistes, i en comptes d'agilitzar els processos per ajudar a la recuperació econòmica s'acomiada 1.200 persones i s'autoritza convocar una oposició de només 50 places entre jutges i fiscals després d'un any en blanc.
Espanya està a la cua d'Europa pel que fa a jutges per habitant: té 10,7 jutges per cada 100.000, quan la mitjana d'Europa és de 20,9. El nostre país ocupa el número 36 de la classificació europea de 49 sistemes judicials. Això quan gran part de jutjats estan desbordats i amb carències de mitjans humans i materials. Aquestes mesures provocaran endarreriments insuportables per a la solució dels problemes de la societat.
3. Liquidar la independència judicial.SFlbEs reformarà el Consell General del Poder Judicial per sostreure-li competències que protegeixen la independència dels jutges, tan necessària per investigar els casos de corrupció; les competències passen al ministeri i suposen una politització de la justícia sense precedents, ja que serà el ministeri qui controlarà els mitjans materials i personals. Més greu encara: es vol modificar l'Estatut Judicial en clara voluntat de minvar-ne la independència. Per fi, una altra reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) militaritza jutges i magistrats i els treu drets que tenen com a ciutadans.
Gallardón retreu als jutges que critiquin els seus projectes i vol imposar silenci i obediència cega mentre porta a terme les seves reformes. S'equivoca: el debat entre l'obediència deguda i el silenci dels jutges va quedar simbolitzat en els judicis de Nuremberg i superat després de la segona guerra mundial gràcies al Dret Constitucional i a codis ètics. Una cosa semblant pretén quan promou la instrucció penal dependent del Govern. El ministre pretén passar la instrucció a la fiscalia sense reformar-ne l'estatut i afavorir-ne l'autonomia. Hi ha uns quants exemples recents d'actuacions com aquesta.
4. Tancar el cercle: indults. En comptes de reformar i adaptar al segle XXI la figura de l'indult, aspira a introduir al Codi Penal figures de més que dubtosa constitucionalitat com per exemple la presó permanent revisable i la custòdia de seguretat. El recent indult del kamikaze condemnat per successius tribunals va acabar amb la paciència dels ciutadans. L'indult és una herència d'aquell ancien régime que evoca, nostàlgic, aquest ministre. Si hi ha una cosa arbitrària és indultar una persona que ha estat jutjada amb totes les garanties i que ha estat trobada culpable.
Aquest és el futur que vostè pretén. Nosaltres, contràriament, apos-
tem per una justícia independent, àgil i pròxima a la ciutadania que contribueixi a una sortida més justa i ràpida de la crisi econòmica i social.
5. Epíleg: forçar la Constitució i la llei. La reforma de la LOPJ que impulsa el ministre no arribava a temps per evitar l'inici del procés de renovació del CGPJ i el ministeri va instar una altra modificació per suspendre els articles que regulen aquest procés: dit d'una altra manera: es tracta de paralitzar el procés electoral entre els jutges per elegir els 12 vocals que els representen segons la Constitució.
Tenim un procés electoral ja iniciat, segons la llei vigent, i el ministre de Justícia no ha arribat a temps amb la seva suspensió. Aplicar aquesta reforma al procés electoral en marxa seria com canviar la llei electoral una vegada convocades eleccions generals. Es tracta de l'elecció d'un òrgan constitucional. Sens dubte la llei pot canviar, però la qüestió és si aquesta modificació es pot aplicar a un procés electoral ja iniciat. Que cadascú contesti a aquesta qüestió.
(*) Vocals del Consell General del Poder Judicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada