La riquesa de la paraula permet a la
persona expressar les seves idees encara que no siguin certes.
Dir que en l’hipotètic cas de que Catalunya
s’independitzés quedaria fora d’Europa és una bajanada. Catalunya podria
negociar amb la UE un conveni adhesió i Espanya es veuria obligada a acceptar-lo.
Dir que l’Exèrcit espanyol està preparat
per a envair Catalunya, a part de ser una bajanada, demostra que qui s’expressa
així, és un nostàlgic del franquisme i que per les seves conviccions bé
s’hauria pogut manifesta a la Plaça de Catalunya de Barcelona el passat
12-O. L’última persona que es va manifestar així va ser una tinent coronel.
La cúpula de l’Exèrcit ha va desmentir, però hauria de ser molt més contundent
amb els militars que s’expressen de forma similar.
Ara, per un moment, imaginem-nos que
un dia l’Exèrcit espanyol envaeix Catalunya i deroga l’autonomia i, per
tant, els poders al Parlament i al President de la Generalitat... Amb nom
de qui? Del Rei? Del govern d’Espanya? De ser així, bé la Monarquia, bé
el govern de Mariano Rajoy, serien còmplices d’una mena de cop d’estat
contra Catalunya...
En l’actualitat, només a les anomenades
repúbliques bananeres es donen cops d’estat. Quants anys fa que no se’n
dona cap a Europa? Jo no ho recordo. Entre els països que integren la UE
potser el darrer va ser el que fa donar Franco i d’altres generals contra
la II República Espanyola.
Cóm es veuria des d’Europa una acció
militar contra Catalunya? Imagino que la primera reacció seria d’incredulitat
i acte seguit es demanarien explicacions al govern d’Espanya.
En una Europa democràtica una acció militar
està fora de lloc i per tant, de produir-se, l’Estat Espanyol bé podria
ser expulsat del si de la UE.
Política ficció? Potser sí, però
ja us he advertit al començament que les paraules (orals o escrites) només
expressen pensaments i per tant, el que acabo d’expressar només es el
fruit de la meva ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada