No fa gaires dies que li vaig dir a una
advocada que conec: l’altre dia et vaig veure amb un Mercedes semblant
al meu... Ella conduïa un Peugeot Partner i jo tinc un Citroën
Berlingo. A la pràctica és com si fossin cosins germans.
Conduir vehicles de gama alta tipus Mercedes,
BMW o Audi, de vegades són una mostra d’ostentació més que
de poder econòmic.
Quan es parla dels anys de la bombolla
immobiliària, sempre es fa referència al sou que guanyaven el joves sense
ofici ni benefici que treballaven de manobres. En aquella època molts d’ells
es van poder comprar a terminis cotxes d’aquelles marques ni que fossin
de segona ma. Recordo el cas d’un estranger a qui vaig atendre per a fer-li
un certificat d’usuari que, en preguntar-li el correu electrònic, el que
em va donar contenia les sigles BMW juntament amb el seu nom. Li vaig preguntar
si BMW era el cotxe que tenia o que li agradaria tindre i em va respondre
que, efectivament, en tenia un. Crec recordar que el jove estava a l’atur...
L’advocada, que va ser regidora a un
ajuntament de les nostres comarques per un partit d’esquerres, em va explicar
una anècdota.
Un dia, en arribar amb el seu cotxe prop
dels Jutjats de Tortosa per assistir con a lletrada a un ofici, la va veure
l’advocat de la part contraria que s’estava esperant juntament amb el
seu client (el d’ella) i no va poder estar-se de dir:
-Fixa’t el cotxe que porta... Hi ha
que veure quina advocada t’has buscat!
Segurament l’advocat de la part contraria
si que tenia un cotxe de gama alta i, per tant, soltar-ne una així era
una mostra total de prepotència, ja que com diu la dita: l’hàbit no
fa el monjo...
Segons ella, la sentència del jutge va
acabar donant la raó al seu client i pegant-li una bona rebolcada a l’advocat
de la part contrària. Imagino que ni així li van baixar els fums...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada