El passat dilluns el Periódico de Catalunya
va publicar la següent carta signada per Alfonso Martínez de Barcelona:
"Sóc feixista i no ho sabia"
Vaig néixer a Barcelona fa 35 anys.
Últimament visc preocupat per un mal que porto dins: sóc feixista i no
ho sabia. Ho he esbrinat després de llegir i escoltar repetidament els
mitjans, líders d'opinió i infinitat de gent del carrer que conviuen amb
mi. Diuen que els orgullosos de ser espanyols som feixistes (més ben dit,
fatxes); si a més ets català, doncs més fatxa encara. Horrible. I jo sense
saber-ho. Això ho he de corroborar. Vaig al diccionari català i veig l'accepció:
"Feixisme. Moviment polític caracteritzat per la submissió total a
un líder que concentra tots els poders, per l'exaltació del nacionalisme
i l'eliminació violenta de l'oposició política i social". Entenc.
Dec ser tan extremadament feixista que no veig la meva condició de violent
adorador d'un fosc líder. El que més m'intriga és saber qui deu ser aquest
líder. En canvi, això de l'exaltació nacionalista no em sorprèn, al capdavall
pensava que era normal ja que és el que he viscut a Catalunya des que tinc
ús de raó. Però bé, encara sóc a temps de canviar. No vull ser un marginat
social a la meva terra. A grans mals, grans remeis. Crec que em tornaré
independentista que és el que fan tots. Si tantes persones pensen així
deu ser perquè tenen raó. A més, així no em sentiré estrany quan vegi els
debats als mitjans catalans. I a sobre diuen que amb la independència seré
més ric que ara. Per descomptat, mira que m'agradava Espanya i la seva
gent, però per sobre de tot he de pensar en mi; això de ser fatxa em turmenta.
De manera imminent vull ser un nacionalista català. Així podré viure en
pau. El més bo és que crec que ho puc aconseguir ràpidament, al capdavall
ja sóc del Barça.
Seria molt imaginar que la carta va ser
escrita en castellà i traduïda per a la versió en català del diari?
Bé, després d’haver-la llegit, només
una consideració. Per a mi, l’Alfonso Martínez de Barcelona no és feixista.
Ni ho són la majoria dels qui es van concentrar a la plaça de Catalunya
de Barcelona el passat 12-O o els que exhibeixen banderes espanyoles a
les seves façanes (sempre que portin l’escut constitucional) Per a mi,
tots aquests ciutadans que tot i viure a Catalunya anteposen l’espanyol
per davant del català i, en fan ostentació, son nacionalistes
espanyols i, per tant, de dretes, comparables als qui també s’expressen
així del territoris de parla castellana d’arreu de l’estat espanyol.
Tots els nacionalistes espanyols
són feixistes (o fatxes, com matisa Alfonso Martínez)? La
resposta és no. Ara bé, sí que és cert que tots els fatxes
d’aquest país són franquistes i nacionalistes espanyols.
I quina és la línia que separa els uns
dels altres. De vegades és molt difícil de determinar i, a la vegada tan
fina que pots traspassar-la amb facilitat.
Però que no s’equivoqui ningú, de independentistes
fatxes també n’hi ha. No seran franquistes, però segur que si els
hi fessin fer un test per avaluar el grau d’acceptació d’alguns col·lectius
d’immigrants, el tracte cap a les classes més desafavorides, la pèrdua
de drets socials i laborals, la privatització de serveis essencials com
la sanitat, els serveis socials o l’educació, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada