diumenge, 13 d’octubre del 2013

PERD QUALITAT TV3?




Televisió de Catalunya sempre ha apostat per la producció pròpia, però ara, en època de crisi i amb un ERO que afecta a bona part de la seva plantilla, potser més que mai.
En pocs dies s’han estrenat dos programes i, curiosament d’una o d’altra manera, estan relacionat amb el nostre territori.
El concurs de cant coral Oh Happy Day es va estrenar dissabte 21 de setembre amb la participació de cor Flúmine de Tortosa on hi ha, al menys, dues noies ampostines; a més, són els únics participants de la demarcació de Tarragona. El Foraster, amb la participació de Quim Masferrer (ex Teatre de Guerrilla), va estrenar-se a Benifallet.
El cor tortosí (un dels més joves que hi participen, potser el que més) va ser un dels tres nominats, es a dir, si no milloren, hauran d’abandonar el programa. Com espectador em van agradar i sobre el seu vestuari vaig opinar que em semblava molt acolorit i original. Però està clar que no és el mateix veure’l des de fora que des de dintre.
Casualment, un dels integrants del cor Flúmine és fill d’un company de treball. A conseqüència d’una carta al director publicada al Periódico de Catalunya i, després d’ensenyar-li al meu company, vaig saber coses que no es veuen per la pantalla. La carta deixava força mal parats els membres del jurat i fins i tot posava el programa a l’alçada d’un reality emès per un canal nacional dels que acostumen a emetre aquests tipus de programes brossa.
Les crítiques al jurat sembla que estan prou justificades. Sovint van criticar el vestuari i el calçat de les colles participants quan resulta ser que tot l’attrezzo el facilita la televisió pública catalana i, fins i tot, el ven a preu de cost si algú està interessat en comprar alguna cosa. Els tems que han de cantar i interpretar també els hi marca la direcció del programa.
En un primer moment, les crítiques al Foraster van ser força bones. En general, els companys de treball que el van veure en van parlar força bé i fins i tot el van qualificar d’emotiu i proper.  Però per a la meva sorpresa, l’Ara de divendres 27 porta fa crítica exacerbada del programa. Sota el títol de el ‘Nacional Geografhic del Foraster’, la periodista Mònica Planas diu: La idea sobre el paper és bona: visitar municipis de menys de mil habitants de Catalunya. Fa territori i descentralitza. Abans-d’ahir es va estrenar a Benifallet. I Masferrer ho va donar tot. Però hi va haver només una escena meravellosa per moltes altres que grinyolaven.
Però resulta ser que l’escena meravellosa a la que es refereix Planas és la d’uns xiquetes pescant un silur a l’Ebre. El que no sé si sap o no sap la periodista és que aquesta escena estava amanyada, ja que el peix s’havia pescat hores bans i només es simulava que els xiquets el pescaven. I si dic això és perquè ho sé de bona tinta, tant que a l’amiga que m’ho va dir, li havia explicat directament la persona encarregada de mostrar tots els detalls del poble als tècnics televisius. Quasi de primera ma, vaja!  
Vist això, i responent a la pregunta que faig al títol, no sé dir si ha perdut qualitat, però credibilitat segur que sí.