Televisió de Catalunya sempre ha apostat per
la producció pròpia, però ara, en època de crisi i amb un ERO que afecta a bona
part de la seva plantilla, potser més que mai.
En pocs dies s’han estrenat dos programes i,
curiosament d’una o d’altra manera, estan relacionat amb el nostre territori.
El concurs de cant coral Oh Happy Day
es va estrenar dissabte 21 de setembre amb la participació de cor Flúmine de Tortosa on hi ha, al menys,
dues noies ampostines; a més, són els únics participants de la demarcació de
Tarragona. El Foraster, amb la participació de Quim Masferrer (ex Teatre de
Guerrilla), va estrenar-se a Benifallet.
El cor tortosí (un dels més joves que hi
participen, potser el que més) va ser un dels tres nominats, es a dir, si no
milloren, hauran d’abandonar el programa. Com espectador em van agradar i sobre
el seu vestuari vaig opinar que em
semblava molt acolorit i original. Però està clar que no és el mateix
veure’l des de fora que des de dintre.
Casualment, un dels integrants del cor Flúmine és fill d’un company de treball.
A conseqüència d’una carta al director publicada al Periódico de Catalunya i,
després d’ensenyar-li al meu company, vaig saber coses que no es veuen per la
pantalla. La carta deixava força mal parats els membres del jurat i fins i tot
posava el programa a l’alçada d’un reality
emès per un canal nacional dels que acostumen a emetre aquests tipus de
programes brossa.
Les crítiques al jurat sembla que estan prou
justificades. Sovint van criticar el vestuari i el calçat de les colles
participants quan resulta ser que tot l’attrezzo el facilita la televisió
pública catalana i, fins i tot, el ven a preu de cost si algú està interessat
en comprar alguna cosa. Els tems que han de cantar i interpretar també els hi
marca la direcció del programa.
En un primer moment, les crítiques al Foraster
van ser força bones. En general, els companys de treball que el van veure en
van parlar força bé i fins i tot el van qualificar d’emotiu i proper.
Però per a la meva sorpresa, l’Ara de divendres 27 porta fa crítica
exacerbada del programa. Sota el títol de el ‘Nacional Geografhic del Foraster’, la periodista Mònica Planas diu:
La idea sobre el paper és bona: visitar municipis de menys de mil habitants
de Catalunya. Fa territori i descentralitza. Abans-d’ahir es va estrenar a
Benifallet. I Masferrer ho va donar tot. Però hi va haver només una escena
meravellosa per moltes altres que grinyolaven.
Però resulta ser que l’escena meravellosa a la
que es refereix Planas és la d’uns xiquetes pescant un silur a l’Ebre. El que no sé si sap o no sap la periodista és que
aquesta escena estava amanyada, ja que el peix s’havia pescat hores bans i
només es simulava que els xiquets el pescaven. I si dic això és perquè ho sé de
bona tinta, tant que a l’amiga que m’ho va dir, li havia explicat directament
la persona encarregada de mostrar tots els detalls del poble als tècnics
televisius. Quasi de primera ma, vaja!
Vist això, i responent a la pregunta que faig
al títol, no sé dir si ha perdut qualitat, però credibilitat segur que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada