Només fa uns mesos, semblava que ningú
donava un duro per Mas. La majoria el veiem com un càrrec amortitzat
o en procés de ser-ho. Les eleccions anticipades que es van fer l’any
passat, com a conseqüència de l’èxit de la gran manifestació de Barcelona
de l’11 de setembre, van significar un cop dur per a Mas del que semblava
que no s’arribaria a recuperar mai.
Però en el decurs del temps, i gràcies
al suport condicionat que li està donant Junqueras, sembla que el President,
darrerament, torna a treure pit.
A les darreres eleccions, Mas sé la va
jugar i va estar a punt de perdre. La bala li va passar fregant el cap,
però al final, només li va provocar ferides superficials. Ara hi vol tornar.
Pretén Mas que les eleccions europees de 2014 serveixin de prova de cara
la consulta d’autodeterminació que es vol portar a terme. Però des del
meu punt de vista, el líder de CDC es torna a equivocar. Les eleccions
europees són, de llarg, les que tenen un percentatge més baix de participació.
L’any que ve igual ni arriba al 40%. Tot fa pensar que els dos grans partits
(PSOE i PP) patiran una forta davallada en benefici d’altres patits més
minoritaris. Però ara per ara res fa pensar que a CDC li pugui anar millor.
I encara que així fos. Uns excel·lents resultats electorals del partits
que s’han manifestat clarament a favor de la independència de Catalunya,
no garanteix, per a res, que es poguessin conservar a la consulta.
Les enquestes que s’han fet fins ara
entre la població dóna un resultat molt igualat entre els qui es mostren
a favor de la independència i els que no. Fins i tot una part de l’electorat
de CDC hi votaria en contra o s’abstindria.
En l’opinió dels experts, per a proclamar
una hipotètica independència de Catalunya, hi hauria d’haver al voltant
d’un 65% de vot favorable que, si fa o no fa, representaria el 50% dels
ciutadans de Catalunya. I què passaria amb la resta. Cal pensar que hi
hauria de tot. Des d’aquells que s’oposarien frontalment (PP, C’s i
una majoria de votants del PSC) a d’altres que els seria completament
igual i que, molt probablement, acabarien acceptant els resultats i fins
i tot es convertirien com per art de màgia amb els més independentistes
de tots.
Per tant Mas sé la torna a jugar. Si
m’equivoca en el meu pronòstic i les tesis de CDC surten àmpliament reforçades,
tindrem Mas per a anys. Però si segueix la línia descendent que li pronostiquen
les enquestes, la bala li acabarà perforant el cap i es convertirà
en un cadàver polític fruit dels seus propis errors.
A part de tot això, les properes europees
podrien tenir una novetat molt important al panorama polític català. L’eterna
comunió entre CDC i UDC se’n podria anar en orris i podria néixer una
nova coalició electoral. De fet sembla que ahir mateix ja es van establir
les bases per a un proper pacte entre CDC i Reagrupament, el partit de
Joan Carretero que en el seu dia es va fundar a partir d’una escissió
d’ERC. Per tant, CiU es pot transformar en CiR en un tres i no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada