El fiscal del cas Palau de la música
demana 27 anys de presó per a Millet i Montull i 26 per a la filla del
segon, però també 7 anys per a l’extresorer de Convergència Daniel Osàcar
i 3 per a l’exdiputat Jaume Camps. Conclou el fiscal que a CDC, a part
dels dos citats hi havia d’haver més gent que sabien del finançament
il·legal del partit, però diu que aquest punt no s’ha pogut esbrinar.
Evidentment dóna per fet la relació a 3 bandes que hi va haver entre el
Palau de la Música, CDC i Ferrovial, una empresa constructora a qui la
Generalitat convergent li va atorgar diversos contractes.
I jo em pregunto: I entre les persones
que sabien del finançament il·legal (segons el fiscal del cas) de Convergència,
estava Jordi Pujol? I Arturo Mas? Encara que el fiscal diu que no ho ha
pogut esbrinar, permeteu-me el benefici del dubte. Jo crec que si
que ho sap, però no ho vol dir... Per què?
Hi ha coses que criden l’atenció i fan
que més d’un ciutadà de Catalunya hi vegi gat amagat. Si, com diu
el fiscal, CDC es va emportar 6,5 milions d’euros de l’espoli del Palau
de la Música, perquè aquesta institució els eximeix de tota responsabilitat?
Torno a preguntar: Qui hi ha al darrere? Tan important és el càrrec que
ocupa que se’l vol exculpar de tot? Com si no hi fos...
I una darrera pregunta: Per què el Parlament
de Catalunya (amb els vots en contra de CDC, però també del seu soci de
govern (TAMBÉ DEL SEU SOCI DE GOVERN) s’ha oposat reiteradament que el
President Mas doni explicacions i que es formi una comissió d’investigació
sobre el tema. Sóc de l’opinió que les comissions d’investigació parlamentàries
rarament serveixen per a res, però al menys els diputats de l’oposició
tindrien accés a determinada informació (segurament confidencial) que ara
no poden tenir.
Aquest cas és una altra demostració del
descrèdit que tenen una bona part dels nostres polítics. Per a evitar-ho,
hi poden haver diverses fórmules: primàries vinculants a tots els partits
obertes a militants i simpatitzants, llistes obertes i limitació en el
temps de l’activitat política. I, evidentment prohibició total de qualsevol
tipus de finançament privat i un control més rígid per part dels organismes
responsables de la Generalitat i/o govern central.
Però com són els mateixos representants
polítics els qui ho han d’aprovar, dubto molt que els partits anomenats
grans hi estiguin d’acord.
Per tant, des del meu punt de vista,
NO HI HA SOLUCIÓ!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada