LA PLAÇA CASTELLERA D’AMPOSTA

A partir del segle XII, la Castellania d’Amposta va ocupar un vast territori entre el que ara és el Sud de Catalunya i el Nord de València i des del seu castell es governava tota aquesta zona. Avui pràcticament només queda el record. Les poques restes del castell són algunes portes cegues de la façana fluvial, alguna resta de muralla i els fossars. Això sí, al bell mig del que va ser aquell recinte hi trobem la plaça del Castell on segurament hi va haver l’antic pati d’armes. Al entrar a Amposta per la carretera de Sant Bàrbara trobem la plaça de la Castellania d’Amposta on quasi sempre hi ha onejant una bandera de la ciutat que porta un dels elements característiques d’aquella època: la creu de Malta, de vuit puntes o de vuit beatituds, tal i com sé la coneix.

A partir del passat dissabte, Amposta es va convertir en plaça castellera. Això vol dir que, a partir d’ara es faran jornades castelleres anuals coincidint amb la data del nostre bateig, amb la participació de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta amb representants d’una bona part del territori (Delta de l’Ebre i comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat) i d’altres colles convidades d’arreu dels Països Catalans.  

I es que el passat dissabte 5 d’octubre va tenir lloc el bateig de la nostra colla amb la presència de les colles padrines Castellers de la Sagrada Família (embrió de la nostra colla) i Nens del Vendrell.

Para portar a terme l’esdeveniment i donar-li el caire festiu que mereixia, s’hi van programar una sèrie d’actes com a teloners del gran esdeveniment.

Després de fer-nos la foto oficial del grup lluint la camisa blava prop del pont penjant que, a part de ser símbol d’Amposta representa la unió entre territoris a més de representar un homenatge a l’Ebre, pare del nostre Delta, es va enfilar el camí de la plaça de la Vila (recentment rebatejada) on s’havien de realitzar tot el seguit d’actes. Primer l’actuació de la muixeranga de Vinaròs, una colla germana amb la qui compartim alguns dels membres. Els següents en actuar van ser la rondalla Aldeana conjuntament amb el grup local de jota Paracota.  El gran moment estava a punt de començar.

Les colles castelleres que, des de feia força estona ja ocupaven el bell mig de la plaça, varen procedir a l’acte d’enfaixament. Acte seguit començaren a veure’s la formació de les pinyes de pilar; 6 en total, ja que cada colla en va fer dos. La panoràmica des del balcó principal de la casa consistorial era extraordinària. El blau delta de colla del territori, el verd dels Castellers de la Sagrada Família i el roig dels nens del Vendrell; només hi faltava el grop per a veure’s com un gran parxís on els castellers farien de fitxes. De centenars de fitxes... Això sí, unes fitxes molt especials que s’anaven agrupant i pujant i baixant, sovint al so de les dolçaines (en el cas de XXDD) o gralles i els tabals. Aquella harmonia de colors juntament amb un públic que ja estava entregat abans de començar les actuacions, era un plaer per als sentits.

Xiqüelos i Xiqüeles del Delta començarem la ronda de castells amb un 3d6 (tres de 6), una construcció que ja havia descarregat dissabte anterior a Alcanar. En descarregar-los l’entusiasme entre la colla era ben patent. Fins al balcó arribava l’emoció de la colla. Tant que t’entraven ganes de llençar-te al buit per a participar d’aquell esclat d’alegria i participar enorme abraçada col·lectiva.

El torns s’anaven simultaniejant i en tornar a tocar a XXDD es procedir a realitzar el castell més difícil que havien preparat per a la jornada: un 4d6 amb agulla. Un castell inèdit per a la colla, la qual cosa sempre comporta una dosi afegida d’incertesa al principi i de joia al final. Els responsables de la pinya comencen a cridar els components, després, el cap de colla, crida als primers, als segons, als dosos... Les dolçaines i el tabal comencen el toc de castells... Fins que els responsables de la canalla criden a l’acotxador i l’enxaneta. Poc a poc el castell va agafant forma... Finalment l’enxaneta fa l’aleta en senyal que el castell ha estat carregat. Es procedeix a desmuntar-lo mentre l’enxaneta busca les espatlles de dos de l’agulla que s’ha format al seu interior i torna a fer l’aleta quedant un pd4. La colla torna a vibrar i sense que hi hagués cap terratrèmol!, tal com havia passat els dies anteriors... En aquest moment ja s’havia assolit l’èxit que suposava guanyar-se l’entrada a la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya de ple dret. Però a l’ànim de la colla estava poder acabar la diada tal i com s’havia planificat.

El darrer castell era un 4d6, fet en dues vegades anteriors (la Ràpita i Alcanar), per tant, a priori, i una vegada passat amb nota l’examen que suposava la construcció dels dos anteriors, no havia de significar cap contratemps important, com així va ser.

La diada passava ràpid. Com aquell que no vol s’arriba a la darrera ronda de pilars. Per aquest moment s’havia estat treballant un pd4 carregat per baix, també un construcció inèdita a la plaça i només descarregada als assajos. Però un contratemps, afortunadament sense conseqüències, impedí que la jornada acabés perfecta. Va ser substituït per un pd4 normal.

Mentre, les colles padrines portaven a plaça castells de 7 pisos destacant entre tots ells el 3d7 carregat per baix i el pd5 també carregat per baix per part dels Castellers de la Sagrada Família.

I com a colofó de la diada un acte molt simbòlic i emotiu: la construcció de tants pd3 com poblacions hi ha representades a la colla, amb la mostra de les banderes municipals des respectius pobles.

Finalment, el protocol·lari lliurament de records entre les diferents colles que, des de dissabte, compartiran estrets llaços de d’amistat i col·laboració mútua.  

Amb un àpat per a tots els participants i un concert es donaven per acabats els actes del bateig. La propera actuació (a Gavà) ja es farà amb tots els honors de ser una colla castellera.    
Una vegada més: FELICITATS COLLA!!