divendres, 20 de novembre del 2026

L’ALEGRIA I LA TRISTESA

L’alegria i la tristesa, el sí i el no, el bé i el mal, el blanc i el negre, la llum i la foscor, la bondat i la perversió... Haureu observat que cada grup de paraules són antagòniques o, cosa que és igual, conceptes contraposats.

El mateix està passant amb la campanya electoral si comparem els dos principals partits, el PSOE que durant els darrers anys ha estat el principal partit del govern d’Espanya i el PP, el primer partit de l’oposició, tot i que fa uns tres anys acabés guanyat les eleccions generals, però Feijóo no va poder formar govern, ja sabeu, ‘perquè no va voler’...

Els del PP sempre s’han cregut que Espanya és la seva finca particular i que poden fer els que els hi vingui de gust. Quan perden el govern tenen la sensació que els han robat. Aquesta percepció la van tindre l’1 de juny de 2018 quan la moció de censura presentada pels socialistes contra el llavors president del govern Mariano Rajoy, va prosperar i va fer president a Pedro Sánchez. Un fet inèdit a la nostra democràcia, ja que mai (ni abans ni després) un president del govern havia estat derrotat per una moció de censura. Des d’aquell dia, el PP li té jurada a Pedro Sánchez.

L’hostilitat del PP cap a Pedro Sánchez ha fet que el partit de Casado primer i Feijóo més tard, hagi abandonat l’oposició lleial, sobretot amb els grans temes d’estat, per a convertir-se en una oposició d’assetjament constant, ja no només cap a Pedro Sánchez, sinó del seu entorn, esposa, filles, germà... Fins i tot del fiscal general de l’Estat que passava per allí...

Aquesta política barroera, que ha traspassat totes les barreres de l’ètica i decoro, s’ha traslladat a la campanya electoral i, als mítings del PP només es vessa odi cap a Pedro Sánchez. ¿Què ens sabem de les mesures que aplicarà el PP si arribar al govern d’Espanya? Ben poca cosa i res de bo. De fet, ja ho han dit durant tota la passada legislatura, derogar els ‘sanchisme’. I què vol dir derogar el ‘sanchisme’? Vol dir revocar tots els avanços que s’han fet en matèria social.

Com el tema ‘estrella’ d’aquestes eleccions és l’habitatge, Feijóo ha reiterat en nombroses ocasions que, si governa, en construirà un milió. Però no ha dit com pensa fer-ho. També que vol abaixar els impostos (no ho ha dit explícitament, però quan s’abaixen els impostos qui en surten més beneficiats sempre són els rics en detriment de la classe treballadors). Per tant, si es redueixen els ingressos, ¿com es farà per a construir el milió d’habitatges anunciats? O, ¿es mantindrà la sanitat i l’educació públiques? O, el seu altre gran tema ‘estrella’, ¿es revisarà tota la xarxa ferroviària de l’alta velocitat? No li quedarà una altra solució que prioritzar i quan es pren aquesta mesura, alguna de les ‘potes’ que sostenen l’estat del benestar, se’n ressentirà.

Una de les expressions més repetida per Feijóo és que ‘ell no menteix’. Quan algú ha de repetir tantes vegades un concepte, vol dir que ni ell mateix s’ho creu. Feijóo és un mentider compulsiu i patològic. Un exemple és, precisament, la promesa reiterada de fer ‘un milió d’habitatges’. Després d’anunciar-ho en multitud d’ocasions, va dir l’altre dia que ‘ell no ho havia dit’.

En canvi, la campanya del PSOE ha estat marcada per l’alegria i ‘el bon rotllo’. Han explicat les que seran les principals mesures que aplicarà, en cas de governar, evidentment, com ara apujar la tributació de les rendes de capital més elevades (la qual cosa sempre beneficia l’estat del benestar), completar la reducció de la jornada laboral de 37,5 hores, fixar per llei l’SMI per sobre del 40% del salari mitjà, mobilitzar cada any l’1% del PIB per a garantir l’accés a l’habitatge, blindar constitucionalment l’increment del sistema públic de pensions, acabar amb les llistes d’espera de la sanitat pública, augmentar l’oferta d’escoles infantils públiques, etc.    

I recordeu, les eleccions del 29-N no van de votar a la dreta o a l’esquerra, van de democràcia, de llibertats i d’estat del benestar. De triar que volem, si una Espanya en colors (PSOE) o una Espanya en blanc i negre (PP). El teu vot pot ser decisiu. Vota en llibertat, però vota amb consciència. Poder votar és la singularitat principal de la democràcia.