L’alegria i la tristesa, el sí i el no, el bé i el mal, el blanc i el negre, la llum i la foscor, la bondat i la perversió... Haureu observat que cada grup de paraules són antagòniques o, cosa que és igual, conceptes contraposats.
El mateix està passant amb la campanya
electoral si comparem els dos principals partits, el PSOE que durant els
darrers anys ha estat el principal partit del govern d’Espanya i el PP, el
primer partit de l’oposició, tot i que fa uns tres anys acabés guanyat les
eleccions generals, però Feijóo no va poder formar govern, ja sabeu, ‘perquè
no va voler’...
Els del PP sempre s’han cregut que Espanya és
la seva finca particular i que poden fer els que els hi vingui de gust. Quan
perden el govern tenen la sensació que els han robat. Aquesta percepció la van
tindre l’1 de juny de 2018 quan la moció de censura presentada pels socialistes
contra el llavors president del govern Mariano Rajoy, va prosperar i va fer
president a Pedro Sánchez. Un fet inèdit a la nostra democràcia, ja que mai (ni
abans ni després) un president del govern havia estat derrotat per una moció de
censura. Des d’aquell dia, el PP li té jurada a Pedro Sánchez.
L’hostilitat del PP cap a Pedro Sánchez ha fet
que el partit de Casado primer i Feijóo més tard, hagi abandonat l’oposició
lleial, sobretot amb els grans temes d’estat, per a convertir-se en una
oposició d’assetjament constant, ja no només cap a Pedro Sánchez, sinó del seu
entorn, esposa, filles, germà... Fins i tot del fiscal general de l’Estat que passava
per allí...
Aquesta política barroera, que ha traspassat
totes les barreres de l’ètica i decoro, s’ha traslladat a la campanya electoral
i, als mítings del PP només es vessa odi cap a Pedro Sánchez. ¿Què ens sabem de
les mesures que aplicarà el PP si arribar al govern d’Espanya? Ben poca cosa i
res de bo. De fet, ja ho han dit durant tota la passada legislatura, derogar
els ‘sanchisme’. I què vol dir derogar el ‘sanchisme’? Vol dir
revocar tots els avanços que s’han fet en matèria social.
Com el tema ‘estrella’ d’aquestes
eleccions és l’habitatge, Feijóo ha reiterat en nombroses ocasions que, si
governa, en construirà un milió. Però no ha dit com pensa fer-ho. També que vol
abaixar els impostos (no ho ha dit explícitament, però quan s’abaixen els
impostos qui en surten més beneficiats sempre són els rics en detriment de la
classe treballadors). Per tant, si es redueixen els ingressos, ¿com es farà per
a construir el milió d’habitatges anunciats? O, ¿es mantindrà la sanitat i
l’educació públiques? O, el seu altre gran tema ‘estrella’, ¿es revisarà
tota la xarxa ferroviària de l’alta velocitat? No li quedarà una altra solució
que prioritzar i quan es pren aquesta mesura, alguna de les ‘potes’ que
sostenen l’estat del benestar, se’n ressentirà.
Una de les expressions més repetida per Feijóo
és que ‘ell no menteix’. Quan algú ha de repetir tantes vegades un
concepte, vol dir que ni ell mateix s’ho creu. Feijóo és un mentider compulsiu
i patològic. Un exemple és, precisament, la promesa reiterada de fer ‘un milió
d’habitatges’. Després d’anunciar-ho en multitud d’ocasions, va dir l’altre dia
que ‘ell no ho havia dit’.
En canvi, la campanya del PSOE ha estat
marcada per l’alegria i ‘el bon rotllo’. Han explicat les que seran les
principals mesures que aplicarà, en cas de governar, evidentment, com ara apujar
la tributació de les rendes de capital més elevades (la qual cosa sempre
beneficia l’estat del benestar), completar la reducció de la jornada laboral
de 37,5 hores, fixar per llei l’SMI per sobre del 40% del salari mitjà,
mobilitzar cada any l’1% del PIB per a garantir l’accés a l’habitatge, blindar
constitucionalment l’increment del sistema públic de pensions, acabar amb les
llistes d’espera de la sanitat pública, augmentar l’oferta d’escoles infantils
públiques, etc.
I recordeu, les eleccions del 29-N no van de votar a la dreta o a l’esquerra, van de
democràcia, de llibertats i d’estat del benestar. De triar que volem, si una
Espanya en colors (PSOE) o una Espanya en blanc i negre (PP). El teu vot pot
ser decisiu. Vota en llibertat, però vota amb consciència. Poder votar és la
singularitat principal de la democràcia.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada