INTERFERÈNCIES DEL PSOE DE MADRID

Desconec els veritables motius que han portat a l’executiva federal del PSOE a no voler que els socialistes navarresos acabessin pactant amb els nacionalistes de Nafarroa Bai. Es de suposar que el PSN millor que ningú ha de tenir clar amb qui pot pactar i amb qui no. El socialistes governem amb coalició a diverses comunitats autònomes: Catalunya i Galizia, son les proves. Però, si en lloc de ERC, a Catalunya tinguéssim que pactar amb CiU, què en pensaria la militància? Pel què sé, majoritàriament s’hi oposarien. I si fos per fer fora el Partit Popular (cosa totalment improbable)? Segurament que la resposta seria diferent.
En canvi des de Madrid, pareix que veurien amb bons ulls qualsevol pacte amb CiU. I és que de Madrid veuen la coalició liderada per Arturo Mas i Duran i Lleida com “nacionalistes moderats”. Però qui vàrem acabar patint els 23 anys de govern fórem els socialistes d’aquí, no els de Madrid!!

NO EM FUMIS

El recentment nomenat ministre de sanitat i consum, el valencià Bernat Sòria, vol que la prohibició de fumar als restaurants i bars sigui total. Segurament, els fumadors, no hi estaran d’acord, en canvi, els fumadors PASIUS de total la vida com jo, aplaudirem la iniciativa quan es produeixi. I és que de vegades hem tingut que suportar un excés de fum per part dels fumadors totalment insolidaris. No cal anar més lluny, l’any passat vaig assistir a un sopar dels que es solen fer pels volts de Nadal. Només entrar al restaurant ja hi va haver qui va encendre els cigarrets sense fer cas als advertiments dels no fumadors. La vetllada va acabar amb una total permissibilitat per part dels restauradors que van acabar escampant cendres per totes les taules. Ja els vaig advertir que aquest any no repetiria. I és què com jo, molts d’altres pateixen malalties cròniques relacionades amb el sistema respiratori. On és la solidaritat? I el compliment de la normativa? Ho he dit al començament: aplaudirem la total prohibició quan es faci efectiva!!

MÉS INCOHERÈNCIES DE CIU

Moments abans havia llegit jo la notícia i me’n havia fet creus. Quan el meu company de taula d’esmorzar ha arribat al mateix punt on jo m’havia sorprès, també ho ha fet i ha deixat anar una exclamació: On anirem a parar! Era el comentari que li mereixia la noticia de que l’Artur Mas (o l’Arturo, com m’agrada anomenar-lo) deia que els consellers de l’Entesa haurien de suspendre les seves vacances (?!) El motiu que dóna és la crisi per l’apagada de Barcelona de la setmana passada. No sé si l’Arturo vol veure els consellers amb la granota de treball i tornavís en ma prement els cargols de l’endoll... Qui ha de posar-se a treballar i de debò son Fecsa-Endesa i Red Eléctrica Española, per mitjà dels seus operaris i supervisors. Els polítics a la seva feina què no és poca i si algú té que estar al peu del canó per vigilar el compliment de la tasca, que ho faci, però d’això, de ben segur que també existeixen tècnics de la pròpia Generalitat o de l’ajuntament de Barcelona amb més capacitat i experiència en aquest camp de l’electricitat.
Vull tornar a recordar que quan ell era Conseller en Cap en el govern d’en Pujol, mentre Catalunya patia una gran nevada i moltes carreteres estaven tallades, ell, estava ballant a una discoteca. Arturo, no demanis als altres allò que no siguis capaç de fer tu!! Ja t’ho vaig dir...

ELS MARITS DE DAMES DEL PP

Llegeixo amb preocupació la implicació del marit de la que va ser delegada del govern central en la època del PP i després ministra, la Julia García-Valdecasas, en la trama de la regularització il·legal d’immigrants russos i que, possiblement, van acabar formant part de les màfies russes que operen Catalunya. De vegades estar a l’ombra d’algú et dóna molt marge de maniobra per fer negoci i pot acabar per donar-te uns grans beneficis econòmics, encara que sigui de forma poc clara.
Recordo haver llegit a “los genoveses”, pàgina no oficial del PP, la rendibilitat que va treure el marit de l’Esperanza (maillot jeune de le Tour de la France) Agüirre: Fernando Ramírez de Aro per passar l’AVE per Guadalajara, millor dit, per un poblet de la província que porta per nom Yebes, de molt pocs habitants. Allí, el marit i els germans de l’Espe hi tenien grans propietats en terrenys rústics i que les posteriors reqüalificacions els hi van donar suculents beneficis.
Ja ho diu la dita: “quien a buen árbol se arrima buena sombra le covija” (Sense comentaris)