Libertad Digital, el portal d’Internet propietat del locutor mediàtic Jiménez Losantos, dijous va ensenyar un gràfic on apareixia la victòria del PP a les darreres eleccions de diumenge passat.La notícia l’he pogut llegir a un altre portal: el Plural. El diari progressista posa en dubte de que es tractés d’un error i ho atribueix a la manipulació informativa que en té acostumats Federico Jiménez Losantos, tan en el seu portal com al seu programa de la COPE, l’emissora de la Conferència Episcopal. Segons Losantos la mort del regidor socialista Isaías Carrasco, també hauria estat determinant en la victòria del PSOE sobre el PP de diumenge passat.
Imagino que aquest personatge ple de ràbia i rancúnia, siguin quins siguin els resultats electoral del futur, si aquest són favorables al socialistes, segur que trobarà un argument per a minimitzar l’èxit i si no el troba, se l’inventarà. Repudiat per tota la premsa plural i objectiva, que fins i tot han boicotejat alguna vegada actes on es volia reconèixer la figura dels pseudoperiodista de Orihuela del Tremedal, no pot sinó ”atrinxerar-se” en els seus mitjans i des d’allí “tirar amb bala” a tots aquells que a Espanya no pensen com ell. Què per sort, en són majoria!
divendres, 14 de març del 2008
DECLARACIONS XENÒFOBES DE MARTA FERRUSOLA?
No és el primer cop que Marta Ferrusola, una persona que com a únic mèrit que té, és que és l’esposa de qui va ser President de la Generalitat Jordi Pujol, fa declaracions mostrant la seva part més intolerant, rallant la xenofòbia. Segons he pogut llegir a l’edició digital del diari el Periódico de Catalunya, aquest matí ha fet a radio Teletaxi ha fet les següents declaracions: “Em molesta molt que el president de la Generalitat sigui un andalús que tingui nom castellà”. I suposo que acabat de dir això s’ha degut de quedar més ampla que llarga! El que no m’acabo d’explicar és com ha concedit aquesta entrevista a un mitjà fundat per un altre andalús que, igual que el President Montilla, va venir un dia a Catalunya a guanyar-se la vida. I que com ell, tampoc parla bé el català: Justo Molinero. Serà que Justo Molinero està afiliat a CDC? Per a la Ferrusola, com per a la majoria de convergents, els catalans no som de primera i de segona depenent dels nostre origen, sinó de la nostra afiliació política. Un convergent sempre serà un català de primera i els altres de segona o potser que de tercera si a part de no ser del seu partit, ets andalús o magrebí o romanès. Pensant així, no és d’estranyar que Arturo vulgui introduir el “carnet per punts” per aquells no nascuts a Catalunya i que vulguin fixar aquí la seva residència per raons de treball.
Potser el màxim valors per a la Ferrusola (i també per a molts convergents) sigui ser català, blanc i de dretes, però per a mi n’hi ha un de molt més important: ser un ser humà! Tan me és la seva raça, procedència, religió, etc.
El President Montilla serà tot l’andalús que es vulgui per raons de naixement, però ha fet mèrits suficients per a ser un català més i no un català qualsevol, sinó estar a l’alçada del President Pujol. Potser això és el que realment li sap greu a la Ferrusola!
Potser el màxim valors per a la Ferrusola (i també per a molts convergents) sigui ser català, blanc i de dretes, però per a mi n’hi ha un de molt més important: ser un ser humà! Tan me és la seva raça, procedència, religió, etc.
El President Montilla serà tot l’andalús que es vulgui per raons de naixement, però ha fet mèrits suficients per a ser un català més i no un català qualsevol, sinó estar a l’alçada del President Pujol. Potser això és el que realment li sap greu a la Ferrusola!
dijous, 13 de març del 2008
EL BUENO, EL FEO Y LA MALA
Al principi tenia pensat un altre títol: “El que es queda, el que se’n va i la que fan fora”. Però trobo més adient el que he posat finalment. Em refereixo a Ruiz-Gallardón, Zaplana i Magdalena Álvarez.
Ruiz-Gallardón és el “bueno”. És la imatge de bondat del PP espanyol. La seva família era monàrquica en tems de Franco i mai va ocupar càrrecs a l’anterior règim. Encara que de tan en tan també en “solta” alguna de sonada que, al meu parer, el converteixen en menys centrista que el què vol aparentar. Va dir que plegaria després de les eleccions generals i no només no se’n va sinó que ja ha declarat que dona tot el seu suport a Rajoy.
Zaplana és el “feo” de la pel•lícula, tan per la imatge de pepero repugnant, com el paper jugat a favor del transvasament com el que es diu d’ell que “estava en política per a fer-se ric” (frase que pareix mai va pronunciar en públic) També en la seva època com a president de València es deu la reqüalificació dels terrenys on finalment es va acabar instal•lant Terra Mítica, així com de tot el desastre econòmic que ha suposat el parc d’atraccions. Ha anunciat que deixa de ser el portaveu del grup parlamentari del PP i que es dedicarà a realitzar tasques per a la renovació interna del partit (que falta li fa!)
I per acabar la magdalena Álvarez, la “mala” de la pel•lícula. No va saber dimitir quan li van demanar per activa i per passiva. Va “soltar” aquella frase de: “Antes partida que doblá) I ha acabat “partida” pels votants de la seva província: Màlaga. Els mals resultats, segurament, la portaran a ser exclosa del nou govern que està confeccionat Rodríguez Zapatero. Adéu, Sra. Ministra!
Ruiz-Gallardón és el “bueno”. És la imatge de bondat del PP espanyol. La seva família era monàrquica en tems de Franco i mai va ocupar càrrecs a l’anterior règim. Encara que de tan en tan també en “solta” alguna de sonada que, al meu parer, el converteixen en menys centrista que el què vol aparentar. Va dir que plegaria després de les eleccions generals i no només no se’n va sinó que ja ha declarat que dona tot el seu suport a Rajoy.
Zaplana és el “feo” de la pel•lícula, tan per la imatge de pepero repugnant, com el paper jugat a favor del transvasament com el que es diu d’ell que “estava en política per a fer-se ric” (frase que pareix mai va pronunciar en públic) També en la seva època com a president de València es deu la reqüalificació dels terrenys on finalment es va acabar instal•lant Terra Mítica, així com de tot el desastre econòmic que ha suposat el parc d’atraccions. Ha anunciat que deixa de ser el portaveu del grup parlamentari del PP i que es dedicarà a realitzar tasques per a la renovació interna del partit (que falta li fa!)
I per acabar la magdalena Álvarez, la “mala” de la pel•lícula. No va saber dimitir quan li van demanar per activa i per passiva. Va “soltar” aquella frase de: “Antes partida que doblá) I ha acabat “partida” pels votants de la seva província: Màlaga. Els mals resultats, segurament, la portaran a ser exclosa del nou govern que està confeccionat Rodríguez Zapatero. Adéu, Sra. Ministra!
dimecres, 12 de març del 2008
UN ALTRE COP ERC
Amb la dimissió com a Conseller de Governació del Govern del Secretari General d’ERC Joan Puigcercós, els republicans han provocat l’enèsima crisi al si del Govern de la Generalitat, tant a l’època de Maragall on, finalment, es van tenir que avançar les eleccions, com ara amb el President Montilla. O així al menys o veuen els altres grups de l’oposició que aprofiten qualsevol circumstància per mirar de “furgar la ferida”.
Cada dia hi ha veus dels republicans més “nacionalistes” que demanen la sortida d’ERC del govern. Sospito que fins el congrés de juny, aquest mesos es faran molt llargs i feixucs, tant per a ERC com per als antres dos partits que composen el govern d’Entesa.
El congrés de juny d’ERC pot clarificar moltes coses i pot produir situacions extremes. El que és segur és que hi haurà més d’una candidatura a la presidència. Pugcercós ja ha anunciat que vol disputar-la a Carod, però Carretero també es presentarà per aconseguir “pescar” en aigües “turbulentes”. No té el carisma dels dos anteriors, però si el suport del sector més independentista, que potser sigui nombrós dintre del partit, però en cas de una hipotètica victòria, caldria veure quins serien els resultats electorals.
Però que o s’enganyi ningú. Encara que Arturo faci una crida a integrar-se a “la casa gran del catalanisme”, CiU no és ni ha estat mai independentista. Així que aquest sector tindrà que mirar de decantar-se cap a CiU que, els podria acabar empassant o mantenir-se a l’oposició que és la posició on pareix que estiguin més còmodes. I entre els seguidors de l’actual president del partit i de seu secretari general, una vegada clausurat el congrés, caldrà veure si hi ha una acceptació de la derrota per part de qui en surti derrotat i es posa a les ordres de l’altre o també hi ha una fractura que acabaria debilitat tant el partit com el propi govern de la Generalitat.
El panorama és difícil i obscur i a hores d’ara no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a fer un pronòstic sobre el futur més immediat d’ERC. Però el que està clar és que CiU serà, de ben segur, la formació més beneficiada d’una hipotètica desfeta. Caldrà veure quin paper hi juguen els altres dos partits socis: PSC i ICV-EUA. Però si han de començar moure fitxa, no poden esperar més.
Cada dia hi ha veus dels republicans més “nacionalistes” que demanen la sortida d’ERC del govern. Sospito que fins el congrés de juny, aquest mesos es faran molt llargs i feixucs, tant per a ERC com per als antres dos partits que composen el govern d’Entesa.
El congrés de juny d’ERC pot clarificar moltes coses i pot produir situacions extremes. El que és segur és que hi haurà més d’una candidatura a la presidència. Pugcercós ja ha anunciat que vol disputar-la a Carod, però Carretero també es presentarà per aconseguir “pescar” en aigües “turbulentes”. No té el carisma dels dos anteriors, però si el suport del sector més independentista, que potser sigui nombrós dintre del partit, però en cas de una hipotètica victòria, caldria veure quins serien els resultats electorals.
Però que o s’enganyi ningú. Encara que Arturo faci una crida a integrar-se a “la casa gran del catalanisme”, CiU no és ni ha estat mai independentista. Així que aquest sector tindrà que mirar de decantar-se cap a CiU que, els podria acabar empassant o mantenir-se a l’oposició que és la posició on pareix que estiguin més còmodes. I entre els seguidors de l’actual president del partit i de seu secretari general, una vegada clausurat el congrés, caldrà veure si hi ha una acceptació de la derrota per part de qui en surti derrotat i es posa a les ordres de l’altre o també hi ha una fractura que acabaria debilitat tant el partit com el propi govern de la Generalitat.
El panorama és difícil i obscur i a hores d’ara no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a fer un pronòstic sobre el futur més immediat d’ERC. Però el que està clar és que CiU serà, de ben segur, la formació més beneficiada d’una hipotètica desfeta. Caldrà veure quin paper hi juguen els altres dos partits socis: PSC i ICV-EUA. Però si han de començar moure fitxa, no poden esperar més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)