AMB LES PILES RECARREGADES

Davant de la remodelació ministerial duta a terme per Rodríguez Zapatero, el govern d’Entesa ha volgut donar un cop d’efecte i ha renovat el pacte subscrit després de les darreres eleccions autonòmiques i que va donar la presidència de la Generalitat a José Montilla.
Personalment no crec que a manca d’un any i mig de les properes eleccions catalanes (sempre que no s’avancin per algun motiu) fes falta “refermar” el pacte. En canvi, potser si que cali deixar les coses clares ara que s’obre una nova etapa negociadora. Cal esperar que la Vice-presidenta Elena Salgado desencalli d’una vegada per totes una negociació feixuga que, igual com va passar amb l’Estatut, produeix més desgast al govern que una altra cosa. Tal com ja s’ha dit des d’aquí, ara serà Rodríguez Zapatero el que ha de moure fitxa i avaluar que és el que necessita a curt termini: estabilitat parlamentaria que li permeti treure les lleis –s’inclou la de pressupostos generals per al 2010-) o arribar a pactes puntuals amb els altres grups (com s’ha vist, també amb el PP)
El gest d’ahir dels representants dels tres partits que conformen el govern d’Entesa (Iceta, Ridao i Herrera), és significatiu per si sol i important. Sempre recordo amb "carinyo" el gest del primer ministre d’Exteriors socialista. Parlo de Fernando Morán, en temps de Felipe González. Es diu que es van esgotar els terminis per a negociar les condicions en que devia entrar Espanya al Mercat Comú europeu (ara Unió Europea) Era la darrera nit i tot feia preveure que seria llarga i molt complicada. Morán era un fumador compulsiu i a l’entrar a la sala, va voler donar un cop d’efecte: va deixar diversos paquets de tabac sobre la taula (llavors encara es permetia fumar a llocs tancats) i es va treure l’americana. Amb això volia deixar clar que anava preparat per aguantar les hores de negociació que calguessin. Es diu que llavors es van començar a desencallar molts de temes que, fins llavors, estaven bloquejats.
Per cert, i pràcticament tornant al començament... Aquest matí he llegit al Periódico que el govern central “dóna per tancada la fase reivindicativa de les autonomies". Aquestes coses mai són “unilaterals”. Penso que les comunitats autònomes (unes més que els altres) tenen molt que dir sobre el tema. Per a Catalunya per exemple, una reivindicació de màxims seria la independència. I sense aspirat a tant, el complet desenvolupament de l’Estatut (encara està ‘dormint’ pel Tribunal Constitucional) i un finançament idoni (sobre aquest tema, avui, ja no en cal parlar més)
Així que qui hagi “signat” aquesta idea tant brillant (l'encarregada de dir-ho va ser de la Vega), s’ha cobert de glòria. Estaria bé que Zapatero fes un gest de cara Catalunya i cessés de forma fulminant el seu autor, encara que fos la pròpia de la Vega.

Beatles - un film inédito - GET BACK

No sé si saben la historia. Dicen que la letra de esa canción, que manda a alguien volver al lugar de donde vino, fué escrita por Paul Mc Cartney en "homenaje" a Yoko Ono.
El video muestra la grabación en el estudio y se aprecian cambios de miradas entre los personajes, que son muy interesantes.
Para el que quiera un poco de historia (por qué no?): Ese video fué encontrado entre los escombros de la antigua compańía de grabación de los Beatles (Abbey Road Studios) y muestra una sesión de grabación de una famosa canción de los Beatles (Get Back), ya en el crepúsculo del grupo.
Más historia todavía. Se ven dos artistas, hoy consagrados, en la grabación: Participando al teclado el gran pianista negro americano Billy Preston (que posteriormente haría una carrera muy brillante en solitario); asistiendo a la grabación - pásmense, a la altura del minuto 02:11 - el líder de un grupo que comenzaba a tener éxito como sustituto natural de los Beatles, un tal Mick Jagger.

ELS NOUS MINISTRES

Si es que alguna vegada, duran aquests dies, hi va haver una mini crisi de govern, al final ha estat una crisi en tota regla. I prova d’això és que no canvien 3 ministres, sinó 6!
Sobre els tres primers canvis ja vaig opinar, per això, avui, opinaré el que bonament pugui dels altres. Els flamants ministres són: Ángel Gabilondo Pujol com a Ministre d’Educació (recupera Universitats), Ángeles González Sinde com a Ministra de Cultura i Trinidad Jiménez García-Herrera com a ministra de Sanitat i Política Social.
Sobre Àngel Gabiono s’ha dit que és un prestigiós catedràtic, rector de la Universitat Autònoma de Madrid i president de l’associació espanyola de rectors d’universitats. A més de germà de Ianqui Gabiono. I per aquell que encara no ha sàpiga, el seu iaio matern era d’Horta de Sant Joan. (Això podríem enllaçar-ho amb l’escrit d’ahir, encara que Horta de Sant Joan tingui altres arguments per a promocionar-se turísticament)
Ángeles González Sinde és una prestigiosa realitzadora de cinema amb 3 premis Goya. Això, per si mateix, no és garantia de gestió ni de que faci un gran paper al front de Cultura. Però també hi ha qui opina que el Ministeri de Cultura hauria de desaparèixer, ja que les comunitats autònomes tenen transferides totes les competències. Vagi per davant que el seu antecessor no em va fer el pes mai (César Antonio Molina) Al poc d’entrar al ministeri va destituir a Rosa Regàs com a directora de la Biblioteca Nacional, més per motius personals que per una altra cosa. Pels que s’ha dit, no tenia bona “ma esquerra” per a les relacions amb qui l’envoltaven.
De Trinidad Jiménez, que puc dir? Sempre m’ha caigut bé. Pensava que podria arribar a ser alcaldessa de Madrid i a sobre, fer-ho bé. Va ser derrotada per Alberto Ruiz-Gallardón l’any 2003 i no va tenir l’oportunitat de demostrar la seva vàlua. És neboda de qui va ser fiscal anticorrupció Jiménez Villarejo i el seu pare és magistrat del Tribunal Suprem. Com dirien els castissos “De casta le viene al galgo”. Va ser una de les persones que van impulsar la candidatura de Rodríguez Zapetero en l’anomenada “Tercera Vía”, juntament amb Blanco, Sevilla, Caldera, el “casero” Germà Bel i d’altres. Evidentment no és una especialista com Bernad Soria, el seu antecessor en el càrrec que era metge de professió, però normalment el que li manca a un tècnic ho té un polític i l’inrevés.
Per finalitzar cal dir que tenen poc temps de marge. El primer “test” seran les eleccions europees del 7 de juny. No serà definitiu, però si tota una prova de foc. Ahir ja ho apuntaven alguns comentaristes. Una derrota del PSOE a les europees donaria poc marge de maniobra al president Zapatero ja que, la majoria dels cartutxos, els acaba de cremar amb la reestructuració del seu govern.

L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA TORNA ENVIAR ESBORRANYS MALAMENT

L’Agència Tributària (popularment Hisenda) ha enviat 140.000 esborranys de les declaracions de renda malament. L’errada està en les retencions a l’hora d’aplicar els 400 euros que van descomptar als treballadors l’any passat i el resultat és favorable al contribuent. Segons ha informat la pròpia AEAT, enviaran cartes per tal d’informar-los de l’errada.
No és el primer cop que l’Agència Tributària envia els esborranys amb errades. De fet no hi ha hagut fins ara cap any (des de que es van començar a enviar els primers) que no hagin sortit al carrer esborranys erronis. Un dels errors més comuns és l’aplicació de les deduccions per habitatge quan hi ha una hipoteca de per mig. També, de vegades s’imputen habitatges i altres immobles que no són propietat del titular. En aquest cas, la culpa, pareix que no és de la A.E.A.T. i si que ho seria del Cadastre (que també pertany al Ministeri d’Economia i Hisenda)
Així que cal anar en compte i revisar-los bé abans de confirmar-los.
Jo, per si de cas, em faig la declaració de renda cada anys, però entenc que una majoria de contribuents no sé la saben fer i haurien d’acudir a un professional per tal de que els hi donés una ullada.