ELS NOUS MINISTRES

Si es que alguna vegada, duran aquests dies, hi va haver una mini crisi de govern, al final ha estat una crisi en tota regla. I prova d’això és que no canvien 3 ministres, sinó 6!
Sobre els tres primers canvis ja vaig opinar, per això, avui, opinaré el que bonament pugui dels altres. Els flamants ministres són: Ángel Gabilondo Pujol com a Ministre d’Educació (recupera Universitats), Ángeles González Sinde com a Ministra de Cultura i Trinidad Jiménez García-Herrera com a ministra de Sanitat i Política Social.
Sobre Àngel Gabiono s’ha dit que és un prestigiós catedràtic, rector de la Universitat Autònoma de Madrid i president de l’associació espanyola de rectors d’universitats. A més de germà de Ianqui Gabiono. I per aquell que encara no ha sàpiga, el seu iaio matern era d’Horta de Sant Joan. (Això podríem enllaçar-ho amb l’escrit d’ahir, encara que Horta de Sant Joan tingui altres arguments per a promocionar-se turísticament)
Ángeles González Sinde és una prestigiosa realitzadora de cinema amb 3 premis Goya. Això, per si mateix, no és garantia de gestió ni de que faci un gran paper al front de Cultura. Però també hi ha qui opina que el Ministeri de Cultura hauria de desaparèixer, ja que les comunitats autònomes tenen transferides totes les competències. Vagi per davant que el seu antecessor no em va fer el pes mai (César Antonio Molina) Al poc d’entrar al ministeri va destituir a Rosa Regàs com a directora de la Biblioteca Nacional, més per motius personals que per una altra cosa. Pels que s’ha dit, no tenia bona “ma esquerra” per a les relacions amb qui l’envoltaven.
De Trinidad Jiménez, que puc dir? Sempre m’ha caigut bé. Pensava que podria arribar a ser alcaldessa de Madrid i a sobre, fer-ho bé. Va ser derrotada per Alberto Ruiz-Gallardón l’any 2003 i no va tenir l’oportunitat de demostrar la seva vàlua. És neboda de qui va ser fiscal anticorrupció Jiménez Villarejo i el seu pare és magistrat del Tribunal Suprem. Com dirien els castissos “De casta le viene al galgo”. Va ser una de les persones que van impulsar la candidatura de Rodríguez Zapetero en l’anomenada “Tercera Vía”, juntament amb Blanco, Sevilla, Caldera, el “casero” Germà Bel i d’altres. Evidentment no és una especialista com Bernad Soria, el seu antecessor en el càrrec que era metge de professió, però normalment el que li manca a un tècnic ho té un polític i l’inrevés.
Per finalitzar cal dir que tenen poc temps de marge. El primer “test” seran les eleccions europees del 7 de juny. No serà definitiu, però si tota una prova de foc. Ahir ja ho apuntaven alguns comentaristes. Una derrota del PSOE a les europees donaria poc marge de maniobra al president Zapatero ja que, la majoria dels cartutxos, els acaba de cremar amb la reestructuració del seu govern.