ÓLVEGA

Què és Ólvega? És un poble de la província de Sòria entre la capital i Saragossa. I perquè en parlo avui? Perquè m’ha sorprès una pàgina de propaganda sencera apareguda avui al Periódico de Catalunya (suposo que a d’altres diaris de tirada nacional també ha sortit)
L’anunci en qüestió convida als empresaris amb iniciativa a invertir al municipi. Fins i tot hi ha una gràfica sobre la evolució de la inversió industrial en els darrers 7 anys. L’any 2002 va se, segons la gràfica d’uns 15 milions d’euros, mentre que entre aquest any i l’any que ve es preveu que sigui de 100 milions. També dóna el nom del regidor de Desenvolupament, un tal Emiliano Revilla per a contactar-hi en el cas d’estar-hi interessats.
Ës evident que qui “no ensenya, no ven”. La iniciativa del citat ajuntament d’Ólvega, és, des del meu punt de vista lloable. Encara no he vist que cap ajuntament de les Terres de l’Ebre, ni tant sols els més grans, promocionin de forma institucional el sòl industrial disponible. Ni l’eix Tortosa-l’Aldea, amb el famós Catalunya Sud, ni el de Campredó, ni els dos d’Amposta, el de Tosses i el de l’Oriola, ni el de Camarles, ni el Valldepins d’Ulldecona, ni el de la Sénia, etc., etc.
Potser esperem que les inversions ens vinguin en forma de pluja. Bé, en el cas d’Amposta, el tema el tenim prou solucionat. Només cal apropar-se i es comprovarà com un grup d’empresaris ampostins atrau inversions de fora facilitant-los terrenys i naus industrials...
Fa una mica més d’un any, per motius turístics es va promocionar un poblet de Terol de 12 habitants: Miravete de la Sierra. Ignoro si a hores d’ara els 12 segueixen vius o s’ha instal•lat al poble alguna nova família. Però la publicitat que va fer-se em va cridar molt l’atenció. Es passava l’anunci als canals del Satèl•lit Digital “Calle 13”, “AXN” i “Fox”. També es va obrir una pàgina a Internet interactiva on podies visitar, virtualment, el poble i veure de ben prop els seus habitants. Jo vaig pensar que la iniciativa (que va deure de costar uns bons calerons) va sortir d’alguna persona relacionada amb el poble (descendent o resident temporal) que va fer-ne de mecenes. Sumant els patrimonis dels 12 habitants, segur, no tenien prou diners per a pagar-ne aquella campanya que va estar a antena diverses setmanes.

CREAR NECESSITATS

Acabo de trucar al servei d’assistència tècnica d’aparells de televisió per a comunicar-li que no em funcionen els canals de la televisió de Catalunya pel analògic, així com cap dels digitals. El problema ja ve de dies enrera, però com havíem estat de viatge, suposava equivocadament, que algun veí hauria trucat per a donar l’avís.
Això m’ha fet pensar sobre que seria el món actual sense televisió, sense llum, sense mòbil, sense correu electrònic, etc., etc. Podríem viure sense dependència d’alguna d’aquestes coses que considerem necessitats bàsiques? Algú m’ho podria afirmar taxativament? Algú podria respondre afirmativament a aquesta pregunta, però segur que cap dels qui puguin llegir aquest escrit, ja que si l’han pogut llegir és que a casa tenen electricitat, telefonia, Internet... i, segurament mòbil, televisió, etc.
Quina diferència amb les necessitats que tenien els nostres pares... I els nostres avis. Al meu pare li he sentit explicar quan va arribar la llum a casa seva. Va ser pocs anys abans de començar la guerra civil. En canvi, a casa dels iaios materns, encara recordo que havien de fer-se llum amb un gresol. Per aquell temps jo ja hauria de tenir uns 6 o 7 anys. La televisió no ens la vàrem posar fins 1968 o 1969, poc abans de que l’home xafés la superfície de la Lluna per primera vegada (o al menys així ens ho van fer veure)
I només teníem un canal... Quant ens vam poder connectar al que es deia UHF, va ser tot un esdeveniment. M’ho van explicar com es feia i no vegis a quantes cases el vaig anar a sintonitzar... Ja havia de tenir uns 20 anys!
Poc a poc van anar arribant les privades i, finalment la televisió de pagament. Però dintre de la de pagament encara has de tornar a pagar per veure un partit de futbol o una “corrida” de toros...
Fa uns anys va sortir la darrera novetat: la televisió digital terrestre, més coneguda com TDT. Ens van dir que era el futur i que l’any 2010 arribaria la “gran apagada” de la televisió analògica, o sigui la de tota la vida. Però quan encara la cobertura de la TDT no s’ha acabat de fer, ja han començat els primers problemes. Després de fer-nos comprar el decodificador i, quan encara, pràcticament el tenim “verge”, resulta que ja ha quedat antiquat, ja que ara, aquest necessita una targeta (com el canal satèl•lit digital) per veure determinats canals, com el “Gol” que oferirà partits de futbol de pagament.
En definitiva, tot això fa que ens anéssim creat cada cop més necessitats. Quan ja pareix que no tindrem més despesa domèstica, sempre arriba alguna novetat per a “posar-nos entre la corda i la paret”.
A tot això caldria afegir-li l’Internet pel mòbil o al portàtil, la contractació d’altres serveis televisius, cada cop més electrodomèstics o, qui tenia per exemple aire condicionat fa 5 anys? I això per no parlar d’altra mena d’oci com els parcs temàtics o els concerts de música o les representacions teatrals. Con la resta, ni els nostres avis ni els nostres pares en tenien cap necessitat perquè ningú els hi havia creat.
És per això que cada cop ens costi més arribar a final de més i la possibilitat d’estalvi d’un ciutadà de classe mitjana sigui pràcticament nul•la.

BRETOLADA A AMPOSTA

Avui he retornat a la feina després de 15 dies de vacances. Al sortir d’Amposta pel darrera del cementiri hi ha un carrer pràcticament deshabitat. La crisi de la construcció va fer que s’abandonessin la majoria de les construccions i les que es van acabar segueixen deshabitades. És un lloc ideal per a que els brètols locals deixin la seva empremta. No menys d’11 fanals han estat trencats durant aquests dies (si amplieu la foto 1 ho podreu veure millor i a la 2 es poden veure els vidres escampats pel terra) D'altres ja estaven des de fa uns mesos.


Ignoro si a hores d’ara la policia local ha obert diligències per esbrinar-ne els autors. Així com si de l’ajuntament en pensen substituir-ne els trencats. El que si queda clar és que la culpa de brètols com aquest, la societat n’ha de pagar les conseqüències en forma de diners que podrien dedicar-se a altres fins molt més profitosos.

TORNAR A LA NORMALITAT

Només dues setmanes de vacances no m’han permés desconnectar del tot. En només quince dies el "món" no canvia... Però avui, 1 de setembre, la realitat és que molta gent d’aquest país a tornat a la feia després d’un mes de vacances. Però encara hi ha gent que trigaran uns dies en fer-ho. I ja no parlo dels professors, sinó “d’estrelles mediàtiques” de la ràdio o televisió com el Carlos Francino. El mes de juliol ja va marxar de vacances i, avui, encara no l’he escoltat per la ràdio.
Als diaris segur que més d’un articulista parlarà del “nou curs” d’esta “reentré” (com diuen els francesos) després d’uns merescuts dies d’inactivitat. Per Catalunya Ràdio han comentat algus articles dels que s’han incorporat avui com Joan Barril al Periódico o Marius Carol a la Vanguardia. Aquest darrer parlava dels correus anomenats “spam” que han omplert la seva “bústia electrònica” deia, textualment, que s’ha trobat amb els clàssics que ofereixen Viagra o allargar el penis... Però que per primer cop en molts d’anys no n’hi havien d’immobiliàries oferint pisos i apartaments.
No cal tenir cap correu extraordinari per obstruir aquest tipus de correu no desitjat. A mi no me’n entra i mira que tinc diversos comptes, encara que a la pràctica només n’uso dos: el de casa i el de la feina. Els altres els tic com correus secundaris i redirexionats al meu principal de casa (Yahoo)
Si algun cop men’n entra cap que no desitjo, el marco i a la propera ja no el tinc a la safata d’entrada. A la feina en tic marcats uns quants. És al·lucinant el grapat de sindicats que tenim a “casa nostra”. A més dels grans i coneguts UGT i CC.OO., també tenim la CGT, SIAT (és una marca blanca de USO), GESTHA (corporativista de tècnics), CSIF i també una associació professional d’Inspectors d’Hisenda por presentar-se a les eleccions sindicals. No fa gaires mesos “l’abuela” en va parir un altre: UCESHA, un sindicat d’administratius. A la pràctica és un altre sindicat groc creat per gent molt propera a la direcció i que l’única cosa que pretén és dividir encara més al personal de la nostra administració per a que els sindicats més representatius perguin força en les negociacions amb la “patronal”. Sindicats que parlen “d’unió” i es proclamen representants dels grups més baixos de l’administració, la veritat és que no tenen ni tindran mai el meu recolzament.
Però la diferència entre aquest sindicat i els altres és que, de sobte, van començar a bombardejar-nos amb correus massius. Així és que no vaig tenir un altra solució que marcar-los com “spam” i evitar-ne l’entrada al meu correu.