Encara que mols parlen de la futura república catalana, el cert és que no recordo haver llegit en lloc que la candidatura guanyadora de les passades eleccions autonòmiques (ni abans deia plebiscitàries, ni ho dic ara) Junts pel Sí diguessin per algun lloc que aquesta seria la forma de govern una vegada Catalunya esdevingués un nou estat. De totes formes sembla que cau pel seu propi pes, ja que, sinó és una república, que serà, una monarquia que tindria com a Rei a Felip VI? Potser a alguns de vosaltres aquest tipus d’estat us pugi sona estrany, però hi ha diversos països de la Commonwealth com Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, etc., etc. que tenen per Reina a Isabel II d’Anglaterra.
Però sigui quina sigui la forma, el que sembla clar és que en molts d’aspectes Catalunya començarà de nou. Serà com un vehicle que surt de fàbrica i que els seu comptaquilòmetres està a zero. Fins i tot he pensat que potser seria pertinent eliminar la Generalitat per a passar a ser, simplement, el Govern. També caldrà en funcionament les tan esmentades estructures d’estat i les oficines de representació de la Generalitat a l’estranger, passaran a ser ambaixades, entre moltes d’altres coses.
Però mentre uns catalans (principalment dintre dels partits polítics d’ERC i les CUP) sempre han estat partidaris de la independència de Catalunya, CDC, amb Arturo Mas al Capdavant, es van apuntar al carro independentista després de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, la darrera que es va fer abans de que l’ANC les organitzés.
A partir d’aquell dia, Mas es va transfigurar i va passar de nacionalista català a independentista convers. I es clar, entre aquells que no s’ho van creure, fins els qui van sospitar que darrere d’aquesta conversió s’hi amagava alguna obscura intenció, fórem molts els que tinguérem seriosos dubtes sobre la bona intencionalitat del substitut de José Montilla al front de la Generalitat.
Els nombrosos cassos de corrupció que han esquitxar a Convergència, molts d’ells mentre Arturo Mas ocupava càrrecs dirigents dintre del partit, fan pensar que les veritables intencions de Mas són fer net (en castellà borrón y cuenta nueva) i deslliurar-se així de qualsevol imputació futura vinclada a casos com el Palau de la Música, 3%, etc.
Com a ciutadà que no he votat mai cap llista que tingués gent de convergència (CiU, JxS o independents) puc estar en desacord (i de fet ho estic) que s’imputi a Mas per temes polítics, encara que les acusacions formals siguin desobediència, malversació de fons públics i alguna cosa més. Només a països on no hi ha democràcia tenen tancats a la presó ciutadans per motius polítics. Si Espanya és una democràcia on es garanteixen els drets de la ciutadania, cap persona, per motius polítics (em reitero), hauria de ser encausada i menys empresonada, cosa que no ha succeït, però que podria passar al futur. En canvi, si que estic a favor de que ningú que hagi comés altres tipus de delictes no sigui jutjat i, si realment ha comés el delicte, empresonat.
Mas no pot al·legar que no coneixia el que estaven fent alguns dels seus companys de partit mentre ells n’era el secretari general o el president. Primerament perquè no s’ho creu ningú (bé, potser els més fanàtics sí) i després, perquè si realment no sabia el que passava al seu partit, quina confiança em de tenir-li per a que sigui qui encapçali el primer govern del nou estat?
Mas té una oratòria excel·lent, capaç de sortir-ne ben lliurat de qualsevol situació complicada. Però darrere d’aquesta esplèndida vestimenta amaga el seu costat més fosc.
Sr. Mas: Ni vostè ni el seu partit poden pretendre començar de zero en un futur estat català. Si s’acaba demostrant que són culpables de tot allò del que se’ls acusa, hauran de donar comptes davant els nous tribunals. Sinó és així, el procés haurà estat una farsa en tota regla.
