VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 4, ELS ‘FREE TOURS’

El nostre fill Albert va concertar dos free tours només arribar. El free tours, per aquells que no esteu massa acostumats a viatjar, són visites guiades on se dona la voluntat una vegada s’han acabat i depenent del que t’hagi agradat.

El del matí ens va portar a veure la part més històrica d’Edimburg: la Mlla Real, la plaça de l’Ajuntament, la plaça de l’antic Parlament, actualment seu de la Cort Suprema, el carrer Victòria, el Grassmarket i el cementiri de Crey Friars.

I ja per la nit ens van explicar alguns dels misteris d’Edimburg. D’entrada ens van dir que no seria un free tour de por, que sobre aquest tema ja n’hi havia un altre.

Des de la mateixa Milla Real ens van explicar que primer se va construir el pont del Sud, del que només queda un arc i al cap d’uns anys el del Nord. Vam creuar el pont i ens van dirigir al carrer Prínceps per anar a parar al cementiri d’Old Calton.

Guardaré silenci de tot allò que ens van explicar, perquè desvetllaria algun dels secrets d’Edimburg. Seria com fer un spoiler. 

  

Albert, com gran aficionat que és a les novel·les de Harry Potter, no va voler perdre’s el free tour dedicat a aquest personatge de ficció creat per J K Rowling.

Van visitar la plaça de l’ajuntament on, com si se tractés del passeig de la fama de Hollywood, els famosos deixen l’empremta de les seves mans, un altre cop el carrer Victòria on s’hi troba una botiga especialitzada en el tema (n’hi ha més però són imitacions) i la cafeteria la Casa de l’Elefant on un cartell a l’aparador deixa ben clar que allí va néixer Harry Potter.  

 

VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 3, L’EDIFICI DEL PARLAMENT

Abans de viatjar a Edimburg, les úniques coses que coneixia d’aquella ciutat eren, per una part que era la capital d’Escòcia i per l’altra que l’edifici del Parlament era obra de l’arquitecte català Enric Miralles.

Quan li vaig enviar fotos de la meva estada a mon cosí Gerard Martí, també arquitecte, m’ho va recordar i així que el vaig visitar (només de fora), li vaig enviar algunes fotos.

Tal com us explicava l’altre dia, la seu del Parlament escocès se troba a la part inferior de la Real Milla, a tocar del palau reial. El seu estil és postmodern.  

Malgrat tot, Miralles no va poder veure acabat el seu projecte al morir prematurament i el va haver d’acabar la seva esposa i sòcia Bernedetta Tagliabue. 

PER A SABER MÉS: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_del_Parlament_d%27Escòcia

VACANCES A ESCÒCIA: TRIPADVISOR

B&B: Bed and Brekfast (dormir i esmorzar)

Segurament pensareu que té que veure una web d’opinions sobre hotels, restaurants, atraccions, etc., així com de reserves on line amb el nostre viatge a Escòcia.    

La veritat és que alguna cosa té que veure, ja que gràcies al viatge vaig comprendre algunes de les preguntes que me fa Tripadvisor quan penjo un comentari sobre algun restaurant.

Un guisat de bou amb pataques al caliu al restaurant Howies d'Edimburg on
s'hi ha ofertes a determinades hores. 

Fa uns anys vaig decidir compartir la majoria de les meves experiències en matarà, sobre tot, de restauració. Però quan anava a penjar algun comentari se’m feien preguntes tipus: Aquest establiment ofereix el servei de bar complet?  A aquest establiment serveixen begudes alcohòliques? A aquest establiment se pot anar a prendre només postres? Aquest establiment hi ha ofertes a determinades hores? Aquest establiment és un bon lloc per a fer un breakfast ? Algunes d’aquestes preguntes me semblaven, perquè no dir-ho, un tant estúpides, ja que el concepte que tenim aquí sobre un restaurant o bar, a la meva manera d’entendre, aquestes preguntes sobren. Tots els bar ofereixen un servei complet. Tots els bars i restaurants ofereixen begudes alcohòliques, ningú entra a un restaurant a menjar només postres, pocs establiments (potser alguna cafeteria) hi ha ofertes a determinades hores i, per acabar, no tenia ni idea del que era un breakfast...    

Una mena de plat combinat amb pollastre al restaurant Waterside de
Inverness on hi ha ofertes a l'hora de dinar.  

El nostre viatge a Escòcia va fer-me adonar que al menys allí (i suposo que a tot el món anglosaxó) els restaurants i tavernes si que fan aquestes coses. N’hi ha, evidentment, que no vaig poder comprovar personalment (el bar complet, les begudes alcohòliques o els postres), però si que me’n vaig adonar que determinats restaurants fan descomptes i t’ofereixen 2 plats a preu d’un i en contra del que se pugui pensar, ho fan a les hores punta, sobre tot a l’hora de dinar. I el breakfast no és ni més ni menys que un típic esmorzar anglès: ous (ferrats o revolts), cansalada i algun complement com tomata, xampinyons, etc. No cal dir-ho que hi ha diverses alternatives.

Una de els costums britàniques és esmorzar bé, en quantitat, dinar qualsevol cosa (menjar ràpid, sandwich) i sopar copiosament. Això sí, con sopen prompte, des del sopar fins que se’n van a dormir passen moltes més hores que aquí. 

MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.diariodelviajero.com/alojamiento/que-es-un-bed-breakfast

VACANCES A ESCÒCIA: ELS CEMENTIRIS

Al nostre país quan parlem de cementiris ens produeix un cert iuiu. En canvi a d’altres països tenen els cementiris com si fossin uns parcs més de la ciutat o del poble i se troben totalment integrats dintre del tramat urbà.

Això ho vam poder comprovar per exemple a París amb el cementiri de Montparnasse on hi ha enterrats, entre d’altres, el filòsof comunista Jean Paul Sartre i la seva parella Simone de Beauvoir o el dramaturg irlandès Samuel Beckett.

A Edimburg hi ha uns quants cementiris... I això és així perquè fa anys hi havia una sèrie de pobles que van acabar sent engolits per Edimburg.

Alguns d’aquests cementiris són molt coneguts, com per exemple el de Crey Friars, freqüentat per J.K. Rowling i d’on van sortir alguns dels noms que després van aparèixer als llibres de Harry Potter. 

També és molt conegut per estar enterrat el gosset Bobby, que va estar vetllant durant anys la tomba del seu amo que era el vigilant del cementiri.  Un altre cementiri conegut és el de Canongete Kirk, on hi ha enterrat l’economista Adam Smith, el pare del capitalisme.  

Un dels elements més característics dels cementiris anglesos són els obeliscs anomenats
loot of souls (fars d’ànimes). Segons la tradició aquests far eren per a indicar el camí de retorn de les ànimes (de familiars o d’altres) que havien mort lluny de casa.