MÉS SOBRE EL CRITÒFOL COLOM “TORTOSÍ”

(Aquest article ha estat publicat avui a "Vinaròs News")

Encara no s’havia publicat el meu article a Vinaròs News sobre la possibilitat de que Cristòfol Colom, el descobridor d’Amèrica, hagués nascut a Tortosa, que ja em van explicar un altra teoria. De fet, l’interlocutor me la donava com a certa.
Sense revelar-ne la font, us diré que vaig conversar del tema amb un tortosí “de tota la vida”. Aquest m’assegurava que Colom no va néixer a Tortosa, però que sí que havia tingut forts lligams amb la ciutat de l’Ebre.
El meu informant m’assegurava que Colom havia estat el fruit d’una relació entre un canonge de la Seu de Barcelona i una dama de la cort. Per l’escàndol que podia comportar, aquell fill natural, va ser donar en adopció a un oncle seu que, efectivament, vivia a la illa de Gènova de Tortosa i que era mariner de professió. Aquest oncle a més de “donar-li” el seu cognom, li va ensenyar l’art de la navegació.
Em va seguir explicant que després del primer viatge que va fer Colom, els Reis Catòlics el van rebre a Barcelona (la qual cosa és un fet provat) i li van demanar al navegant que arribés allí per terra, per a que així, el poble, se’n adonés dels magnífics resultats de l’expedició. Indis nadius, productes agraris i el que era més important, or i plata formaven part del botí que Colom havia de “presentar” davant dels Reis. Però Colom va recelar d’una llarga marxa a través de tota la península, ja que per aquell temps els camins estaven plens de malfactors i en qualsevol moment s’hagués pogut produir un assalt a la comitiva. Va ser així com Colom va decidir desembarcar a Tortosa, port que coneixia a la perfecció y marxar des d’allí per terra fins Barcelona.
La calçada més important d’aquell temps i que unia Tortosa amb la Ciutat Comtal era la Via Augusta. Aquesta carretera pujava pel que avui es coneix pel nom de carretera Simpàtica fins el santuari de Mig Camí i, més tard, l’ermita del Coll de l’Alba, abans de dirigir-se cap al Perelló (on s’han trobat restes de la calçada d’origen romà)
El santuari de Mig Camí està consagrat a la Mare de Déu de la Providència, segons ell, patrona dels mariners de Tortosa. La devoció “mariana” de Colom ja és coneguda. Així que, al passar pel lloc, després de parar-se per a resar una estona a la Verge, va deixar com exvots unes miniatures en fusta de la nau Santa Maria i les caravel•les Pinta i “Niña”.
Aquesta ofrena va crear un precedent i, a partir de llavors, molts mariners de Tortosa van seguir portant com exvots representacions de les seves embarcacions per agrair-li a la Mare de Déu fets puntuals relacionats amb la marineria. Duran la guerra civil espanyola van desaparèixer totes les figures, retrats, etc. què, els ciutadans, majoritàriament de Tortosa, havien ofert a la M D de la Providència. Però, pel que es veu, els claus d’on estaven penjades, encara hi són. Aquesta informació li va donar un dels fills del darrer matrimoni que va estar a càrrec del santuari.
Un altra versió, tal vegada més estesa, és que Colom va ser fill bastard del príncep de Viana i una dama de les Illes Balears de nom Margalida, tal com defensa Gabriel Verd, secretari general de l’associació cultural Cristòfol Colom de les Illes. El príncep de Viana era fill de Joan II i de la seva primera dona, Blanca de Navarra. Però es va enfrontar al seu pare i aquest va nomenar hereu del Regne d’Aragó al seu altre fill, Ferran, nascut de la seva segona dona, Joana Enríquez, futur Rei Catòlic...
Així, segons aquesta altra teoria, Ferran II d’Aragó hauria estat oncle de Colom. I a partir d’aquí m’entren els dubtes. Ferran II va ajudar el seu nebot coneixent la seva condició? I si va ser així, tal vegada com a prova de bona voluntat i per a donar-li uns privilegis què li corresponent per naixement? O desconeixia el rei la condició de familiar seu i potser, Colom, sabent-ho, va voler amagar la seva procedència i d’aquí que siguin tant foscos els seus orígens?
Es clar que també hi ha que rebaten aquesta teoria de forma contundent relacionant l’arribada del Príncep de Viana a Mallorca (1459) i l’edat que devia tenir Colom quan va morir (1505), on segons les còniques “quasi no podia caminar”. Per vell o per malalt? Ves-ho a saber...
Al meu parer, si al morir Colom tenia uns 60 anys, era, per aquell temps ja era tot un ancià. Així l’any del descobriment en devia de tenir (segons aquesta teoria) més de 45. Em sembla que massa edat per ficar-se en aventures incertes més pròpies de persones joves, de caràcter molt més aventurer que no de persones d’edat més madura.
Sigui com sigui, els orígens de Cristòfol Colom seguiran sent una incògnita que, tal vegada, es començaran a aclarir quan es faci públic l’estudi de l’ADN que es va encarregar a un laboratori especialitat després de prendre mostres a diverses persones que porten el cognom Colom de diversos llocs d’Espanya, majoritàriament de Catalunya i les Illes Balears.

(La fotografia que il•lustra aquest article d’opinió l’he trobada a Internet. És la rèplica de les naus del primer viatge de Colom a Amèrica. Estan ancorades al “Moll de les Caravel•les” de Palos de la Frontera (Huelva) Fixeu-vos amb les insígnies catalanes d’una d’elles; en canvi cap porta senyes d’identitat del Regne de Castella)