Ahir pel matí, mon fill Albert es va emportar una gran decepció. Dissabte se’n va anar al llit en haver acabat el partit de futbol que donava TV3, ja que s’havia d’aixecar aviat. El despertador la va sonar a ¼ de 6 i al cap de poc entrava a la dutxa.
El motiu de matinar tant un dia festiu és que havia d’anar a Tarragona al concurs anual de castells que s’hi havia de fer.
Mon fill estudia a Barcelona i comparteix pis amb altres estudiants molt prop de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al barri de la Sagrada Família. La passada primavera va veure uns cartells on s’anunciava una xerrada per a immigrants per part dels Castellers de la Sagrada Família. Ell és foraster, però no immigrant, per tant va demanar de poder-hi assistir. Evidentment no hi va haver cap problema. Des de llavors assisteix als assaigs i actuacions de la colla castellera barcelonina. És una colla petita que només pot aspirar a fer castells de 7 pisos. Evidentment, no era una de les que competia ahir a Tarragona. Alguns membres de la seva colla van aconseguir invitacions per a reforçar els castellers de la Vila de Gràcia, que si que competien. Ell havia de reforçar a la colla Jove dels Xiquets de Valls. Ens explicava dissabte que fa de “vent”, ja que és alt i fort.
Ahir diumenge, en acabar-se de dutxar, de sobte, a la meva dona li va "venir la llum" Li va preguntar si havia mirat l’horari dels trens, ja que li semblava que els diumenges no circulava el que surt de l’Aldea sobre 2/4 de 7, que era el que volia agafar, ja que havia d’estar a la plaça de toros de Tarragona abans de les 9 del matí.
Efectivament, els diumenges el tren no surt i mon fill va veure truncat els seu desig de poder participar al concurs casteller del 2010.
La meva dona es va oferir a portar-lo amb el cotxe. Tant gran era el seu disgust que fa refusar l’oferiment.
Crec que l’exemple és prou significatiu per veure, una vegada més, que aquí estem al “cul del món”, amb unes comunicacions més que precàries.
El cas de mon fill és un cas puntual, però si algú d’aquí vol anar a passar el dia a Barcelona y vol arribar d’hora, els diumenges no pot fer-ho abans de les 9 del matí, hora aproximada que arriba el tren que surt de l’Aldea a 2/4 de 7 els dies feiners.
Tan reivindicar que s’aturi a l’estació de referència del territori algun Euromed i resulta que les línies més bàsiques segueixen sent igual de deficitàries com eren fa 20 anys o més.
Agafar el cotxer i anar per carretera segueix sent el sistema més segur... I més car si el cotxe està ocupat per poques persones.
El motiu de matinar tant un dia festiu és que havia d’anar a Tarragona al concurs anual de castells que s’hi havia de fer.
Mon fill estudia a Barcelona i comparteix pis amb altres estudiants molt prop de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al barri de la Sagrada Família. La passada primavera va veure uns cartells on s’anunciava una xerrada per a immigrants per part dels Castellers de la Sagrada Família. Ell és foraster, però no immigrant, per tant va demanar de poder-hi assistir. Evidentment no hi va haver cap problema. Des de llavors assisteix als assaigs i actuacions de la colla castellera barcelonina. És una colla petita que només pot aspirar a fer castells de 7 pisos. Evidentment, no era una de les que competia ahir a Tarragona. Alguns membres de la seva colla van aconseguir invitacions per a reforçar els castellers de la Vila de Gràcia, que si que competien. Ell havia de reforçar a la colla Jove dels Xiquets de Valls. Ens explicava dissabte que fa de “vent”, ja que és alt i fort.
Ahir diumenge, en acabar-se de dutxar, de sobte, a la meva dona li va "venir la llum" Li va preguntar si havia mirat l’horari dels trens, ja que li semblava que els diumenges no circulava el que surt de l’Aldea sobre 2/4 de 7, que era el que volia agafar, ja que havia d’estar a la plaça de toros de Tarragona abans de les 9 del matí.
Efectivament, els diumenges el tren no surt i mon fill va veure truncat els seu desig de poder participar al concurs casteller del 2010.
La meva dona es va oferir a portar-lo amb el cotxe. Tant gran era el seu disgust que fa refusar l’oferiment.
Crec que l’exemple és prou significatiu per veure, una vegada més, que aquí estem al “cul del món”, amb unes comunicacions més que precàries.
El cas de mon fill és un cas puntual, però si algú d’aquí vol anar a passar el dia a Barcelona y vol arribar d’hora, els diumenges no pot fer-ho abans de les 9 del matí, hora aproximada que arriba el tren que surt de l’Aldea a 2/4 de 7 els dies feiners.
Tan reivindicar que s’aturi a l’estació de referència del territori algun Euromed i resulta que les línies més bàsiques segueixen sent igual de deficitàries com eren fa 20 anys o més.
Agafar el cotxer i anar per carretera segueix sent el sistema més segur... I més car si el cotxe està ocupat per poques persones.
Per cert, la colla Jove dels Xiquets de Valls van quedar en segon lloc al concurs. I el bé que s’ho hauria passat mon fill!
2 comentaris:
"només" 7 pisos!!
Deu-n'hi-do, a Tortosa només arribarem als 7 quan/si ens construeixen els gratacels de Subirats-Berenguer!!
Amic Brian, tu perquè no hi estàs ficat. Jo tampoc, es clar...
Però les colles més importants, sobre tot la dels Castellers de Vilafranca fan els anomenats castells de gamma extra, es a dir, de 10 pisos. Encara que al concurs de castells de diumenge a Tarragona no se'n va veure cap.
Publica un comentari a l'entrada