Un pot saltar a la fama de diverses maneres.
La millor, haver estat el protagonista d’un fet rellevant que el catapulti
cap a la popularitat. L’altra és haver fet, precisament, tot el contrari,
es a dir, ser l’autor d’un fet negatiu que, evidentment, acaba dient
ben poc del personatge en qüestió.
Dintre del segon grup ha aparegut aquests
dies Salvador Puy, diputat provincial de la Diputació de Lleida.
El plenari de la Diputació de la Terra
Ferma va debatre i aprovà una moció en defensa del català que es parla
a la Franja i que, recentment, per obra i gràcia de les Corts Aragoneses
(amb els vots favorables del PP i del PAR) van decidir transfigurar-lo
en LAPAO (Lengua Aragonesa Pròpia del Area Oriental)
Si ja resulta força inversemblant que
una de les impulsores de la norma lingüística fos catalana de naixement
i de residència els primers anys de la seva vida, que un català negui la
unitat de la llengua, encara resulta molt més increïble.
No fa gaires dies feia broma sobre la
diversitat de llengües que s’hi poden trobar sense sortir del Principat:
tortosí, ampostí, cavero, canareu, paulsec...), però bromes a part, és
cert que hi ha un català normatiu que, difícilment es parla a cap lloc
i una sèrie de variants dialectals entre les que poden distingir les dues
més importants: el català oriental i el català occidental.
Per tant, no seria estrany que de governar
el PP a Catalunya i vist el que s’ha vist a Lleida, també tinguessin la
pretensió de canviar el nom de català pel de Llengua Pròpia de l’Àrea
Oriental de Catalunya (LLEPAORC) I Llengua Pròpia de l’Àrea Occidental
de Catalunya (LLEPAOCC)
Què no ho veurem? Si no s’assoleix la
independència, tot és possible i tot està per veure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada