LA LLEI DE MURPHY
Sabeu el que diu la lleu de Murphy, veritat? Quan les coses van malament encara poden anar pitjor.
Aquest matí a les 10 mon pare (a punt de fer 80 anys) tenia visita a l’oftalmòleg a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. L’ambulància només tenia que recollir-lo a casa seva a Amposta i a l’arribada a Tortosa estaria jo esperant-lo, l’acompanyaria al metge, en sortir tornaria cap a casa i jo cap a la feina. Fàcil veritat?
A l’hora de la veritat no ho ha estat tant. Segons me va dir ma mare ahir l’ambulància el recolliria sobre les 8 i abans de les 9 l’havia de deixar a l’hospital, tot i tenir visita a les 10, com ja he dit.
He arribat a l’hospital a les 8:45 i a partir d’aquí han començat tots els despropòsits. Espera que espera i espera que esperaràs i mon pare sense arribar. Quan estaven a punt de tocar les 10 he pensat que ja era hora de començar a preocupar-me. Abans havia parlat amb un taxista que m’havia dit que era normal que trigués tant, ja que actualment hi ha molt de descontrol a les ambulàncies fins a que alguna vegada s’han deixat a pacients.
He pensat en trucar a ma mare per a que me digués l’hora que havien sortit d’Amposta (si és que ho havien fet...) Però el telèfon estava mal penjat i una veu me deia una vegada i una altra que era impossible establir connexió.
El temps anava passant. Al final he pensat que podia parlar amb la central d’ambulàncies. L’he buscat a Internet i me’n han sortit dos: el 977500657 i el 977503494. El primer no existeix i el segon no respon... Finalment he decidit preguntar-ho a un treballador i no el sabia; ho ha preguntat a la seva empresa i tampoc el sabia... Li explicat les meves penes. M’ha confirmat el que m’havia dit el taxista, que actualment hi ha descoordinació i que aquestes coses són normals... Aquest ha hagut de marxar i mentre parlava amb ell n’ha vingut un altre a qui també li he explicat el meu cas. Aquest m’ha dit que no podia ser i junts hem entrat a la zona per on entren i surten els pacients que arriben amb ambulància o taxi... I qui estava allí esperant? Mon pare!!
El cabrejat i jo ja feia estona que estava calent... Ell no entenia com no havia acudit i jo no entenia el perquè l’havien pujat dalt sense esperar que jo arribés. M’ha dit que a les 8:15 ja estava allí. L’hora d’arribada poc importa... En tot cas l’important és que ell ha arribat abans que jo i en lloc de deixar-lo baix l’han pujat a la consulta, la qual cosa jo no he pensat.
Si hagués sabut l’hora que havia sortit de casa evidentment que l’hauria buscat per dant, però no sabia ni si havia sortit...
El que he dit, la llei de Murphy...
HANDBOL OLÍMPIC
Ahir en arribar a casa després del treball vaig poder veure uns minuts del partit d’handbol femení que enfrontava l’equip espanyol amb el brasiler. El resultat final va ser de 29-24 favorable a les guerreres (què és com les anomenen els periodistes d’aquí) Com us podeu imaginar quan el resultat ha estat tan ajustat, els minuts finals solen ser d’infart...
Però no és això el que us volia explicar. En aquells moments finals, els comentaris dels locutors me van traslladar a tems passats... A més de 40 anys!!
-2 goles ARRIBA ESPAÑA...
-Golpe FRANCO...
Què estic escoltant, un partit de handbol o un comunicat de guerra de l’any 36?
QUART MINVANT...
Avui al Periódico porta una d’aquelles notícies curioses que trenquen amb la monotonia de la informació.
La notícia va sobre un recent casat indi que ha marxat sol de lluna de mel. Més que d’una lluna deu de tractar-se d’un quart minvant...
Resulta ser que la núvia va perdre el passaport dos dies abans de volar cap a Itàlia, així que el nuvi va decidir marxar tot sol.
Salvant les distàncies, el fet m’ha recordat a Agustí Valls que quan va complir 40 anys va marxar sol al Marroc per a celebrar-ho.
Per cert, Agustí Valls, que va ser soci de Batista Beltran (polític i alcalde d’Alcanar), a part d’empresari i president del Vinaròs CF, va morir recentment. Des d’aquí el meu condol a la seva família. Actualment el fill gran és regidor de l’Ajuntament de Vinaròs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada