L’editorial del Periódico de Catalunya d’avui (19-05-2008) parlava sobre la manifestació d’ahir a Amposta. El títol per ell mateix sorprenia el lector: L’Ebre i la mala informació. Evidentment el text no m’ha deixat indiferent, ni de bon tros! Som molts els lectors del Periódico a les Terres de l’Ebre. Segurament que ells millor que ningú podrien dir la xifra exacta, al menys de vendes. És que el Periódico informa malament? Si atenem al titular podríem contestar amb tota seguretat que sí! El Periódico, tot i ser el meu diari de referència (ho he dit molts de cops) ha estat un dels que més ha incidit amb la sequera, amb la baixa capacitat dels pantans, amb la manca de pluges. Més d’un cop he pensat que tot era una estratègia muntada per aplanar el camí de les decisions que anaven a prendre els governs de la Generalitat i de l’Estat. El seu director és Rafel Nadal. No sé si és o no veritat però m’han dit que és germà del conseller Joaquim Nadal (m’agradaria que algú m’ho pogués confirmar)
S’ha de respondre al Periódico i, evidentment, al seu director que com a tal és el responsable de l’Editorial que les Terres de l’Ebre no estem mal informats. A l’Ebre sabem amb tota exactitud el que està passant a Barcelona i a la resta de Catalunya i el que passarà si es fa la interconnexió. D’això no en parlen. De que a València i Múrcia s’estan fregant les mans de pensar que si arriba aigua a Barcelona, ells també tenen tot el dret de reclamar-la, d’això no en diuen res! Que es van a gastar un bon grapat d’euros per a fer una canonada que, segons ells, tindrà poca utilitat (només en èpoques d’emergència per sequera) i que es pagarà dels fons addicionals que preveu l’Estatut i no d’una partida extraordinària que bé podria destinar el govern central. D’això tampoc diuen res! I quines infrastructures deixaran de fer per culpa d’invertir en una obra quasi inútil, tampoc.
Quan jo era petit hi havia una frase que fèiem servir sovint: “Ets més mentider que el diari”. Si ja desconfiem dels nostres governs, què pretén ara part de la premsa? Què tampoc ens fiéssim d’ells? De tractar així la informació potser ho acabaran aconseguint!!
dilluns, 19 de maig del 2008
CONSEQUÈNCIES DE LA MANIFESTACIÓ
Ja fa unes setmanes, l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal, va fer unes declaracions on deia que “resava cada nit per a que no plogués”. En canvi, militants i simpatitzants dels partits que governen Catalunya demanaven tot el contrari, amb el convenciment de que una quantitat raonable de pluja faria entrar en raó els govern de la Generalitat i de l’Estat i acabarien anul•lant les obres de la canonada que ha de permetre la connexió entre els dos sistemes hídrics.
La pluja de les darreres dues setmanes ha estat generosa en la pràctica totalitat de les comarques de Catalunya. També a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat que són els que abasteixen d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona. No obstant això, el nostres governs segueix capficats en realitzar la infraestructura quan encara no sé sap si podrà acabar-se abans d’entrar en funcionament la dessaladora del Prat de Llobregat que, finalment, hauria de resoldre els problemes d’aigua de Barcelona, al menys a mig termini.
La manifestació d’Amposta va ser una mesura de força de la Plataforma en Defensa de l’Ebre al nostres governs. I va tenir l’èxit suficient, més enllà del ball de xifres, per a que tant el govern de Zapatero com el de Montilla es prenguin seriosament la reivindicació i acabin reconsiderar la necessitat de fer la interconnexió. Els governs del PP i CiU ja van caure, entre altres coses, per no escoltar les reivindicacions lícites dels seus ciutadans.
La pluja de les darreres dues setmanes ha estat generosa en la pràctica totalitat de les comarques de Catalunya. També a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat que són els que abasteixen d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona. No obstant això, el nostres governs segueix capficats en realitzar la infraestructura quan encara no sé sap si podrà acabar-se abans d’entrar en funcionament la dessaladora del Prat de Llobregat que, finalment, hauria de resoldre els problemes d’aigua de Barcelona, al menys a mig termini.
La manifestació d’Amposta va ser una mesura de força de la Plataforma en Defensa de l’Ebre al nostres governs. I va tenir l’èxit suficient, més enllà del ball de xifres, per a que tant el govern de Zapatero com el de Montilla es prenguin seriosament la reivindicació i acabin reconsiderar la necessitat de fer la interconnexió. Els governs del PP i CiU ja van caure, entre altres coses, per no escoltar les reivindicacions lícites dels seus ciutadans.
diumenge, 18 de maig del 2008
EL COLOR BLAU INUNDA AMPOSTA
Tot indicava que la gent acudiria en massa a la crida de la Plataforma en Defensa de L’Ebre per intentar aturar la interconnexió de xarxes entre el CAT i ATLL, que han de portar l’aigua fins a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El precedents feien presumir una gran manifestació. Les camisetes blaves amb el nus s’havien esgotat a la parada permanent del mercat de Tortosa i a l’ambulant del mercat d’Amposta. Moments abans d’iniciar-se la que ja es pot qualificar de “gran manifestació”, hem trobat a companys de la PDE d’Amposta que també ens han dit que havien acabat les existències que havien portat fins la mateixa manifestació. Però com diu el tòpic, “ni els més optimistes es podien imaginar tanta gent”. Si l’any 2000 es van calcular 18.000 persones, aquest cop s’han superat en escreix. La veritat, no sé si s’ha arribat a les 35.000 que diu la PDE ni tan sols a 30.000, però Josep Forcadell que formava part del “cos de seguretat” de la manifestació m’ha dit textualment: “Diuen que som 30.000... no ho sé, però hi ha molta gent, però molta, molta...”. Es podia comprovar amb facilitat... només feia falta mirar.
Amb la meva dona, Fèlix, el seu germà Rogelio i el seu fill, també Fèlix, esperàvem incorporar-nos a la manifestació així que passessin els d’Amposta, situats tot just on estava la pancarta de la capçalera de la manifestació. Mentre anava fen fotos a tota persona, animal o cosa que em pareixia interessant. Fins que han vingut els de Vilaweb TV a entrevistar-me. Primer he pensat: “Quina casualitat, tot just a mi!”, ja que és veritat, conec a molts periodistes, a la majoria que treballen a les Terres de l’Ebre, però a aquells dos joves no els havia vist mai. Al finalitzar m’han demanat el nom... per assegurar-se i no escriure’l malament, m’han dit. Llavors els he preguntat:”... Però m’heu conegut” i m’han respost que sí. Després a tornar a fer fotos i saludar coneguts. I algun desconegut com Gustau Moreno a qui no havia tingut mai l’ocasió de parlar. Alguns d’ells s’han alegrat molt de veurem... No sé perquè... Finalment ens hem incorporat tots plegats a la manifestació i hem fet el recorregut fins al final. A l’arribar a la rotonda que hi ha entre l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sebastià Juan i Arbó (de segur que ell també hi hauria estat present), si miraves cap avall, encara podies veure un bon grapat de gent a la sortida. I això que la manifestació ja feia estona que anava i s’havia fet una bona part del recorregut!
Cal destacar les diverses actuacions musicals que han amenitzat el mati: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un grup de dolçainers presidits per Eusebi Morcillo (Moniato Show) amb un gran timbal, el conjunt faltut Pepet i Marieta, els grups d’animació Anguila amb suc i Samfaina, el de música tradicional Terrer Roig, etc.
Cal destacar com sempre el civisme que han mostrat els assistents, en molts de casos famílies senceres, algunes amb nadons de bressol, etc. I també el grans seguiment dels mitjans de comunicació. Sempre, els que més es veuen, els televisius, ja que les càmeres per enregistrar es fan molt vistoses: TV3, TVE, TVV, Euskal Televista. I algun “telenoticies” ha obert la seva emissió de tarda amb la notícia de la manifestació d’Amposta. Jo he vist Antena 3, però és més que previsible que TV3 també ho fes. Ja per la nit, el Canal 3/24 obria amb la noticia.
Però una manifestació serveix de poc o de res sinó aporta resultats. I aquest només poden ser uns: La derogació del decret que permet portar l’aigua a Barcelona en temps d’emergència per sequera. I ara que la sequera ha passat, els polítics que manen han de recordar el que deien ells mateixos quan governava el PP a Espanya i CiU a Catalunya i aplicar-se la lliçó!
Amb la meva dona, Fèlix, el seu germà Rogelio i el seu fill, també Fèlix, esperàvem incorporar-nos a la manifestació així que passessin els d’Amposta, situats tot just on estava la pancarta de la capçalera de la manifestació. Mentre anava fen fotos a tota persona, animal o cosa que em pareixia interessant. Fins que han vingut els de Vilaweb TV a entrevistar-me. Primer he pensat: “Quina casualitat, tot just a mi!”, ja que és veritat, conec a molts periodistes, a la majoria que treballen a les Terres de l’Ebre, però a aquells dos joves no els havia vist mai. Al finalitzar m’han demanat el nom... per assegurar-se i no escriure’l malament, m’han dit. Llavors els he preguntat:”... Però m’heu conegut” i m’han respost que sí. Després a tornar a fer fotos i saludar coneguts. I algun desconegut com Gustau Moreno a qui no havia tingut mai l’ocasió de parlar. Alguns d’ells s’han alegrat molt de veurem... No sé perquè... Finalment ens hem incorporat tots plegats a la manifestació i hem fet el recorregut fins al final. A l’arribar a la rotonda que hi ha entre l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sebastià Juan i Arbó (de segur que ell també hi hauria estat present), si miraves cap avall, encara podies veure un bon grapat de gent a la sortida. I això que la manifestació ja feia estona que anava i s’havia fet una bona part del recorregut!
Cal destacar les diverses actuacions musicals que han amenitzat el mati: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un grup de dolçainers presidits per Eusebi Morcillo (Moniato Show) amb un gran timbal, el conjunt faltut Pepet i Marieta, els grups d’animació Anguila amb suc i Samfaina, el de música tradicional Terrer Roig, etc.
Cal destacar com sempre el civisme que han mostrat els assistents, en molts de casos famílies senceres, algunes amb nadons de bressol, etc. I també el grans seguiment dels mitjans de comunicació. Sempre, els que més es veuen, els televisius, ja que les càmeres per enregistrar es fan molt vistoses: TV3, TVE, TVV, Euskal Televista. I algun “telenoticies” ha obert la seva emissió de tarda amb la notícia de la manifestació d’Amposta. Jo he vist Antena 3, però és més que previsible que TV3 també ho fes. Ja per la nit, el Canal 3/24 obria amb la noticia.
Però una manifestació serveix de poc o de res sinó aporta resultats. I aquest només poden ser uns: La derogació del decret que permet portar l’aigua a Barcelona en temps d’emergència per sequera. I ara que la sequera ha passat, els polítics que manen han de recordar el que deien ells mateixos quan governava el PP a Espanya i CiU a Catalunya i aplicar-se la lliçó!
dissabte, 17 de maig del 2008
NIT DE L’ESPORT
Ahir per la nit, a Amposta, es celebrava la 24a nit de l’esport Ampostí. Totes les previsions apuntaven que Pau Roselló, campió del món d’espasa en la seva categoria, en seria el guardonat. I així va ser, no hi va haver lloc per a la sorpresa.
La sorpresa va ser la presència de Lluïsa Lizárraga sobre l’escenari de la Unió Filharmònica per a lliurar trofeus als nomenats de la nit. Les instruccions del protocol deien que pujarien a l’escenari de la Filha l’alcalde d’Amposta i el coordinador d’esports de la Generalitat de Catalunya. També, cada any, hi es present el President del Consell Esportiu del Montsià i el guanyador de l’edició de l’any anterior.
Però vet aquí que encara hi va haver una altra sorpresa: la presència de l’exalcalde d’Amposta Joan Maria Roig. Sorpresa o no, ja que te’l trobes fins a la sopa. Pareix que no hagi sortit de l’ajuntament, ja que hi es present quasi a diari i així a qualsevol acte que es faci, però no assisteix com a públic, sinó que té una presència rellevant.
Un va arribar a la conclusió que la presència de la Lluïsa a sobre ’escenari era l’excusa perfecta per a fer pujar a Roig. Un senador a Madrid lliurant trofeus no hauria tingut cap justificació de no haver estat també la diputada. Però vet aquí que un altra diputada, aquesta al Parlament de Catalunya, Marta Cid, no es va moure de la seva butaca, ja que no va ser convidada a pujar. I evidentment, l’empipada que portava Marta era majúscula.
L’actual alcalde d’Amposta deu massa coses al seu mentor i tal com em van dir anit, “la presència de Roig a aquest tipus d’actes al costat del seu successor, dóna a aquest últim un plus cara a seguir conservant els vots fidels que tenia Roig durant el seu mandat”.
La sorpresa va ser la presència de Lluïsa Lizárraga sobre l’escenari de la Unió Filharmònica per a lliurar trofeus als nomenats de la nit. Les instruccions del protocol deien que pujarien a l’escenari de la Filha l’alcalde d’Amposta i el coordinador d’esports de la Generalitat de Catalunya. També, cada any, hi es present el President del Consell Esportiu del Montsià i el guanyador de l’edició de l’any anterior.
Però vet aquí que encara hi va haver una altra sorpresa: la presència de l’exalcalde d’Amposta Joan Maria Roig. Sorpresa o no, ja que te’l trobes fins a la sopa. Pareix que no hagi sortit de l’ajuntament, ja que hi es present quasi a diari i així a qualsevol acte que es faci, però no assisteix com a públic, sinó que té una presència rellevant.
Un va arribar a la conclusió que la presència de la Lluïsa a sobre ’escenari era l’excusa perfecta per a fer pujar a Roig. Un senador a Madrid lliurant trofeus no hauria tingut cap justificació de no haver estat també la diputada. Però vet aquí que un altra diputada, aquesta al Parlament de Catalunya, Marta Cid, no es va moure de la seva butaca, ja que no va ser convidada a pujar. I evidentment, l’empipada que portava Marta era majúscula.
L’actual alcalde d’Amposta deu massa coses al seu mentor i tal com em van dir anit, “la presència de Roig a aquest tipus d’actes al costat del seu successor, dóna a aquest últim un plus cara a seguir conservant els vots fidels que tenia Roig durant el seu mandat”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)