ZAPATERO DÓNA UN COP DE MA AL BARÇA?

Llegia avui al Periódico de que, gràcies a una esmena presentada per diversos grups (BNG, ERC-ICV-EU, etc.), finalment, els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010, contemplaran un increment del tipus de retenció per aquelles persones estrangers que vinguin a treballar a Espanya i que guanyin més de 600.000 euros a l’any.
Fins ara el tipus de tributació era del 24 % i s’incrementarà fins el 43 % (el tipus màxim de tributació en l’IRPF per a qualsevol ciutadà del país)
Llegia que un tipus tan reduït s’havia establert per a “facilitar” l’arribada de “cervells” d’arreu del món. Es a dir, investigadors, científics, etc. Però a la pràctica qui han estat els grans beneficiats han estat, majoritàriament, els esportistes d’elit, sobre tot els futbolistes que són els qui guanyen més.
Això ja hauria posat en peu de guerra a la Lliga Professional del Futbol Espanyol que hauria anunciat una vaga.
No passa sovint, per no dir mai. Avui, en arribar a casa sobre les 12 del migdia encara he pogut veure l’espai televisiu “Els Matins” de TV3. Hi parlava la Pilar Rahola i estava comentant, precisament, el que havia pensat jo. Els futbolístics més mediàtics, els qui més cobren, normalment, quan signen un contracte volen saber els calers que cobraran “tinco-trinco”, o sigui, lliures d’impostos. Això fa que a la pràctica qui ha de pagar al fisc espanyol siguin els mateixos clubs.
Fins ara venir a jugar a la lliga espanyola sortia força a compte. El jugador cobrava més que a qualsevol lloc i al club no li “costava tant”. A partir d’ara els clubs s’hauran de rascar més la butxaca.
Us imagineu al Madrid d’aquest any si hagués que tingut que pagar un 21 % més de la nòmina de les seves principals estrelles. I dic el Madrid perquè és qui més ha fitxat.
Segurament algun dels jugadors que conformen la seva plantilla no hauria vingut!
El Barça, amb una política ben diferent, no s’hauria vist tan perjudicat.
És per això que si Zapatero és del Barça, potser amb aquesta mesura “ajudarà” el seu equip, al menys, ha que no hi hagi un desequilibri tant gran amb el seu etern (bé, de principis dels 50), el Reial Madrid.

POSAR ORDRE AL PP

Aquesta era la tasca que havia de fer Rajoy a l’executiva d’avui al PP. Vol evitar més incidents públics entre els seus “quadres” i diu que no tolerarà cap acte d’indisciplina més... Evidentment, està per veure.
Sense anar més lluny ja n’ha tingut un. El d’Esperanza Aguirre que no ha acudit a la reunió de la comissió executiva nacional perquè “ho ha volgut” (en paraules textuals de la pròpia Dña. Esperanza)
I mentre Rajoy segueix com estava o sigui, sense atrevir-se a fer més neteja i posar la casa potes en l’aire si cal, per sobre dels seu cap vola una de les gavines mares: la d’Aznar.
Ja fa dies que s’està parlant d’u n possible retorn del qui va ser president del govern a la política activa. MAR (o sigui, Miguel Ángel Rodríguez) que va ser portaveu del seu primer govern, va per aquestes tertúlies televisives demanant el seu retorn. I no és que jo les miri, però llegeixo el que publica la premsa després i me’n assabento.
Aznar tornaria per dos motius molt clars. El primer per posar ordre intern dintre del seu partit i segon, per poder tornar a governar España i treure’ns de la crisi econòmica.
Posem-nos a tremolar! Quan els petits grans dictadors de la dreta espanyola arriben al poder és que les esquerres (el conjunt de les esquerres) alguna cosa no han fet bé.
Quan algú que ens va posar dintre d’una guerra il•legal contra l’Iraq, que va retallar les prestacions socials, etc. vol tornar a governar és que veu que hi té possibilitats reals de poder-ho fer.
I tal com està el clima polític actual, amb un gran desencís per part de bona part de la població, no hi hauria res d’estranyar. L’extrema dreta populista que representa Aznar podria tornar a agafar les regnes d’Espanya. I aquest segon cop encara seria molt pitjor. I no és broma!!

ELS TEMPS ACTUALS

Dissabte passat hi van haver, al menys dues manifestacions. La de Tortosa pel tancament de la Lear i la de València, per a demanar la dimissió de Camps.
Dos manifestacions de signe molt contraposat, però amb un inqüestionable èxit de convocatòria.
La de Tortosa, on es demanava al govern de la Generalitat una urgent industrialització per a les Terres de l’Ebre (Josep Bayerri escrivia ahir al Punt un articles força interessant) va convocar entre 16.000 i 20.000 persones. Crec que n’haurien pogut ser més a poc que s’hi haguessin esforçat els sindicats convocants. A mi personalment ningú em va convocar i si no hagués estat pels mitjans de comunicació... I a dures penes me’n vaig assabentar de l’hora exacta i del lloc de concentració.
En canvi la de València que va aplegar 60.000 persones, va ser convocada utilitzant les noves tecnologies: el mòbil (via SMS) i les xarxes socials d’Internet tipus Facebook.
És evident que l’ús de les xarxes socials és cada dia una via més habitual per arribar a la majoria de ciutadans. O sinó perquè els polítics cada dia la usen més i volen aconseguir més “amics”? Els amics són els contactes que han expressat el seu consentiment per a relacionar-se amb la persona en qüestió i que a la pràctica es converteixen en receptors d’informació política.
La utilització de xarxes socials va ser un dels mecanismes que va usar Obama per arribar als electors americans.
Però els altres mitjans com la televisió encara no es poden, ni molt menys, descartar, ja que arriba al públic normalment de més edat i que, la majoria, no utilitza Internet, ni tant sols hi ha entrat mai.

A QUI VOTARIA SI DEMÀ FOSSIN LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA?

Aquesta és una de les preguntes que solen fer les consultores especialitzades quan s’adrecen al ciutadà (normalment via telefònica) per a efectuar-los una enquesta d’opinió sobre política.
Avui, el Periódico de Catalunya, quan només queda un any per a les properes eleccions autonòmiques (si no passa res d’estrany) en treu una, de la que es treuen força conclusions i també se’n poden fer valoracions força interessants.
L’empresa que l’ha realitzat és GESOP, sobre una mostra de 800 entrevistats i cal pensar que es va fer aquest passat mes d’octubre, però anterior a l’operació Pretòria (sense estar-ne segur que hagués pogut influir en els resultats)
La primera conclusió és que CiU treu una avantatja sobre el PSC de 10 punts (35,1 a 25,1) i això es reflectiria amb 55-57 escons per a CiU i 36-38 del PSC. Mentre el socialistes no sofririen variacions importants (podrien baixar una mica però mantenint el nombre de diputats), si fa o no fa es quedem com ara, CiU podria treure fins 9 escons més que ara. Però a costa de qui? Majoritàriament d’ERC que en perdria 4 o 5 i Ciutadans que es quedaria sense representació (jo ho vaig pronosticar fa uns mesos...) ICV-EUA milloraria resultats amb 1 o 2 diputats més i el PPC podria quedar-se com està o, fins i tot, en perdrien 2. Reagrupament.cat de Carretero es quedaria “sense puntuar” .
És evident que la fugida de Carretero li restaria vots a ERC, però de l’enquesta se’n desprèn que no seria la única causa del seu descens.
També cal dir que l’estudi no contempla d’altres possibilitats com que es presentin nou partits com els de Montserrat Nebrera o el de Rosa Diaz, ja que, a dia d’avui, encara no es segura la seva presència. Nebrera podria fer restar al PPC i Rosa Diaz minvaria encara més Ciutadans i, segurament, també se’n portaria vots del PSC.
Amb aquests resultats a la ma, Arturo Mas, encara tindria més raons per a ser-ne el proper president de la Generalitat i, segurament, podria governar amb ERC de Puigcercós que tindria una immillorable excusa per a recolzar-lo. No crec que Mas comptés (com va fer Pujol) amb el suport parlamentari del PP català per a dirigir Catalunya,
Però com he dit al començament (o s’ha pogut interpretar) quan es fan aquest tipus d’enquestes hi ha més preguntes que “sobre la intenció de vot”. També sobre la valoració dels principals líders, a qui es prefereix de president, etc.
El líder més ben valorat, una vegada més, és Josep Antoni Duran Lleida (6,0) per davant de Mas (5,4) i Montilla (5,3) El problema que té Duran Lleida és que és el líder de la formació més petita de la federació nacionalista i això li treu les possibilitats reals de poder encapçalar la candidatura.
I a l’hora de les preferències per a ser-ne el president, voldria destacar que, de l’electorat del PSC, només el 71,4 dona suport a Montilla, mentre que, dels votants de ICV-EUA n’obté un 81,6. En canvi, del seu propi electorat, Mas en treu un suport del 92,2.
Per a finalitzar només dues consideracions. Primera: El tripartit o govern d’Entesa no treu profit de la seva acció de govern. Que s’hagin fet més inversions i que s’hagin fomentat les polítiques socials, no son motius suficients per a obtenir el recolzament per part de la ciutadania. Potser caldria menys disputes internes en determinats partits i explicar més a l’electorat la bona acció de govern que s’ha fet. Queda una any...
I segona: ERC, el partit més proper a CiU ideològicament parlant, no ha sabut mai ocupar-li part del seu espai electoral. Possiblement fruit d’aquestes disputes internes que parlava abans, mentre que CiU sempre s’ha comportat d’una manera molt més cohesionada. Segurament per la seva estructura en torn a un lideratge fort i les nul·les disputes internes.