Dissabte passat hi van haver, al menys dues manifestacions. La de Tortosa pel tancament de la Lear i la de València, per a demanar la dimissió de Camps.
Dos manifestacions de signe molt contraposat, però amb un inqüestionable èxit de convocatòria.
La de Tortosa, on es demanava al govern de la Generalitat una urgent industrialització per a les Terres de l’Ebre (Josep Bayerri escrivia ahir al Punt un articles força interessant) va convocar entre 16.000 i 20.000 persones. Crec que n’haurien pogut ser més a poc que s’hi haguessin esforçat els sindicats convocants. A mi personalment ningú em va convocar i si no hagués estat pels mitjans de comunicació... I a dures penes me’n vaig assabentar de l’hora exacta i del lloc de concentració.
En canvi la de València que va aplegar 60.000 persones, va ser convocada utilitzant les noves tecnologies: el mòbil (via SMS) i les xarxes socials d’Internet tipus Facebook.
És evident que l’ús de les xarxes socials és cada dia una via més habitual per arribar a la majoria de ciutadans. O sinó perquè els polítics cada dia la usen més i volen aconseguir més “amics”? Els amics són els contactes que han expressat el seu consentiment per a relacionar-se amb la persona en qüestió i que a la pràctica es converteixen en receptors d’informació política.
La utilització de xarxes socials va ser un dels mecanismes que va usar Obama per arribar als electors americans.
Però els altres mitjans com la televisió encara no es poden, ni molt menys, descartar, ja que arriba al públic normalment de més edat i que, la majoria, no utilitza Internet, ni tant sols hi ha entrat mai.
1 comentari:
Hola “sapo”!! També a mi m’hagués agradat veure’t, o millor dit, conèixer-te, doncs de ben segur que ens varem veure varies vegades. Així m’ho confirmen les fotos que has penjat. Jo anava de cinturo de seguretat en representació de CC.OO. davant i a la dreta de la pancarta (en el sentit de la marxa) que duien els treballadors/es de la LEAR, just al costat esquerre de on vas fer la foto. Després, quant la lectura del manifest, era un dels que subjectava la pancarta davant dels parlamentaris, just dos llocs a l’esquerra de l’individu amb ulleres de sol que apareix a l’extrem de la foto que has penjat en el post anterior (la meva dona es la que subjecta la pancarta de CC.OO. darrera de Joan C. Gallego, a l’extrem de l’entarimat). Ja, ja ja ... em fa gràcia tot plegat, segur que ens varem donar alguna empenta i tot, i no ens coneixem. Hagués segut un veritable plaer el poder posar-li una cara al “batraci” roig i donar-te una bona encaixada de mans. Un altre cop serà.
Salut i força, i molts ànims, que bona falta ens fa a tota la classe treballadora.
Publica un comentari a l'entrada