Aquesta és una de les preguntes que solen fer les consultores especialitzades quan s’adrecen al ciutadà (normalment via telefònica) per a efectuar-los una enquesta d’opinió sobre política.
Avui, el Periódico de Catalunya, quan només queda un any per a les properes eleccions autonòmiques (si no passa res d’estrany) en treu una, de la que es treuen força conclusions i també se’n poden fer valoracions força interessants.
L’empresa que l’ha realitzat és GESOP, sobre una mostra de 800 entrevistats i cal pensar que es va fer aquest passat mes d’octubre, però anterior a l’operació Pretòria (sense estar-ne segur que hagués pogut influir en els resultats)
La primera conclusió és que CiU treu una avantatja sobre el PSC de 10 punts (35,1 a 25,1) i això es reflectiria amb 55-57 escons per a CiU i 36-38 del PSC. Mentre el socialistes no sofririen variacions importants (podrien baixar una mica però mantenint el nombre de diputats), si fa o no fa es quedem com ara, CiU podria treure fins 9 escons més que ara. Però a costa de qui? Majoritàriament d’ERC que en perdria 4 o 5 i Ciutadans que es quedaria sense representació (jo ho vaig pronosticar fa uns mesos...) ICV-EUA milloraria resultats amb 1 o 2 diputats més i el PPC podria quedar-se com està o, fins i tot, en perdrien 2. Reagrupament.cat de Carretero es quedaria “sense puntuar” .
És evident que la fugida de Carretero li restaria vots a ERC, però de l’enquesta se’n desprèn que no seria la única causa del seu descens.
També cal dir que l’estudi no contempla d’altres possibilitats com que es presentin nou partits com els de Montserrat Nebrera o el de Rosa Diaz, ja que, a dia d’avui, encara no es segura la seva presència. Nebrera podria fer restar al PPC i Rosa Diaz minvaria encara més Ciutadans i, segurament, també se’n portaria vots del PSC.
Amb aquests resultats a la ma, Arturo Mas, encara tindria més raons per a ser-ne el proper president de la Generalitat i, segurament, podria governar amb ERC de Puigcercós que tindria una immillorable excusa per a recolzar-lo. No crec que Mas comptés (com va fer Pujol) amb el suport parlamentari del PP català per a dirigir Catalunya,
Però com he dit al començament (o s’ha pogut interpretar) quan es fan aquest tipus d’enquestes hi ha més preguntes que “sobre la intenció de vot”. També sobre la valoració dels principals líders, a qui es prefereix de president, etc.
El líder més ben valorat, una vegada més, és Josep Antoni Duran Lleida (6,0) per davant de Mas (5,4) i Montilla (5,3) El problema que té Duran Lleida és que és el líder de la formació més petita de la federació nacionalista i això li treu les possibilitats reals de poder encapçalar la candidatura.
I a l’hora de les preferències per a ser-ne el president, voldria destacar que, de l’electorat del PSC, només el 71,4 dona suport a Montilla, mentre que, dels votants de ICV-EUA n’obté un 81,6. En canvi, del seu propi electorat, Mas en treu un suport del 92,2.
Per a finalitzar només dues consideracions. Primera: El tripartit o govern d’Entesa no treu profit de la seva acció de govern. Que s’hagin fet més inversions i que s’hagin fomentat les polítiques socials, no son motius suficients per a obtenir el recolzament per part de la ciutadania. Potser caldria menys disputes internes en determinats partits i explicar més a l’electorat la bona acció de govern que s’ha fet. Queda una any...
I segona: ERC, el partit més proper a CiU ideològicament parlant, no ha sabut mai ocupar-li part del seu espai electoral. Possiblement fruit d’aquestes disputes internes que parlava abans, mentre que CiU sempre s’ha comportat d’una manera molt més cohesionada. Segurament per la seva estructura en torn a un lideratge fort i les nul·les disputes internes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada