MAI ESTEM CONTENTS

Des del meu record, la N-340, que fins els anys 70 va ser la principal via de comunicació del nostre territori, creuava l’Aldea (els barris de l’Hostal dels Alls i de l’Estació) de S a N durant uns 2 Km. Això passava fins el passat 3 d’octubre quan, finalment, la Ministra de Foment va inaugurar la coneguda com a variant de l’Aldea que permet, a part de descongestionar de transit el nucli urbà (17.000 vehicles diaris dels quals 4.500 eren pesants), guanyar força temps a aquells vehicles que han de creuar el terme municipal, fins i tot els que van a l’estació del tren.

Des dels anys 80 la variant va ser molt reivindicada. Recordo que es va col·locar una pancarta davant de la casa consistorial que es troba, si fa o no fa, al bell mig dels dos barris principals (ja que L’Aldea és una població composta de diferents barris: el barri de Sant Ramón, la raval de Leche... a part dels esmentats al començament de l’escrit) De fet les obres de la variant van començar fa anys, però la crisi i la poca voluntat del govern central, va fer que romanguessin aturades durant molts de mesos. Temps durant el qual, l’Aldea va continuar reivindicant l’acabament de les obres.

Però als pocs dies d’haver inaugurat (crec que a partir del minut següent de que Ana Pastor tallés la cinta protocol·lària), els comerços de l’Aldea ja es queixaven que, per culpa de la variant, havien perdut clients.

L’Aldea, tal com va passar amb d’altres pobles com Amposta des de la posada en funcionament del segon pont sobre l’Ebre als anys 60 o la Ràpita, a partir de la construcció de la variant, projectada com a conseqüència de l’accident dels Alfacs l’any 1978, s’haurà de reinventar per adaptar-se a la nova realitat. No li queda més remei.

I és que encara que no ho sembli, l’Aldea va ser durant molt de temps un punt estratègic per a fer negoci. La seva privilegiada ubicació pràcticament equidistant de Barcelona, València i Saragossa (curiosament les tres principals ciutats de l’antiga Corona d’Aragó) i gràcies a les bones comunicacions: autopista, carretera i ferrocarril, feia possible que molts de negocis es tanquessin a aquella població del Baix Ebre i, que durant molts d’anys, va dependre administrativament de Tortosa.

Tornant a la variant recentment inaugurada, a part de resoldre el problema circulatori de  l’Aldea, hauria de servir com accés de la futura A7 quan finalment i gràcies al nou pont que es construirà sobre l’Ebre, connecti d’una vegada per totes els ramals que pel N està aturar prop de l’Hospitalet de l’Infant i pel S arriba fins a Cabanes, curiosament on hi ha l’aeroport de Castelló. L’A7 es una infraestructura llargament reivindicada però no exempta de polèmica. Com passa quasi sempre, tots els pobles de la demarcació volen que l’autovia passi el més prop possible del seu nucli urbà. Així Tortosa volia que passes prop del barri de Vinallop, mentre que Amposta demanava que ho fes per la Carrova, a la qual cosa els tortosins s’hi oposaven perquè partia en dos el nucli de Campredó. Els dos punts divergeixen d’uns 4 o 5 km. Fins i tot, un antic alcalde de Camarles reivindicava que fes un bucle i es desvies per a passar pel seu poble. I és que de les comunicacions depèn molt el desenvolupament futur de les ciutats i pobles del nostre territori.

Recordo, que només assabentar-me de que s’estava estudiant el recorregut més òptim a l’hora de creuar la Comarca del Montsià, li vaig dir a un alcaldable de la Galera que s’havia de fer pinya amb la Sènia per a que creues el Pla de la Galera, el més prop possible dels dos municipis. Però fins i tot per aquí hi havia un inconvenient: una zona d’anidament de l’esparver cendrós, la qual cosa va fer projectar l’autovia deixant una distància d’uns 500 metres de seguretat.  

Conclusió: Mai estem contents!

LES FOTOS DEL DIA 1-12-2013

LA FOTO DEL DIA 1-12-2013

Segur que els d'Amposta coneixeu aquest lloc. El van obrir Josep Gombau i Josep Rallo con a botiga d'esports. Més tard el van traspassar a Josep de los Santos i Dani Garcia. Finalment va ser traspassat a Alegre de l'Aldea que hi va obrir una botig d'esports.
Quan aquest va decidir canviar d'ubicació es va muntar una cafeteria: l'Aqua.
Llavors hi va haver diversos incidents i fins i tot baralles amb sang. després de tancar i tornar-ho a obrir, finalment va convertir-se am Kiss, encara que va conservar un rètol amb el nom original. Però va durar poc i va a tornar a tancar. Darrerament hi torno a veure moviment.
Què serà un altre bar? I és que a Amposta sembla ser que només saben obrir bars que acaben tancant abans o després, com un que hi ha al carrer Amèrica, al costat de Microdelta i on hi va haver una autoescola.

La suerte de Fabra

David Torres

Fabra entre nueve jueces más cuatro fiscales por setecientos mil euros escamoteados a Hacienda igual a cuatro años de cárcel. De los que aún no se sabe si va a cumplir ni un día, máxime teniendo en cuenta que ha avisado que recurrirá la sentencia y que esta historia de terror dura ya diez años. Las matemáticas aplicadas al cacique mayor de Castellón siempre producen números enteros, como los de los décimos de lotería con los que va reventando las arcas estatales: en el anuncio navideño de este año, el la la la laaa lala laaa de Raphael lo tendría que haber cantado Fabra.
Este señor de gafas negras y luto perpetuo que ha hecho del juego su forma de vida no se va a conformar ahora con un tirón de orejas judicial y una victoria a medias. A Fabra no le gusta perder ni al pasapalabra y por eso, cuando le señalaron el despropósito del aeropuerto de Castellón, donde sólo aterrizan las palomas, se inventó el concepto de “aeropuerto peatonal”, un aeropuerto hecho exclusivamente para pasmo del respetable, construido “para que se pasee la gente, que no téneis ni idea”. La tarta del Padrino elevada al rango de arquitectura pública. Los nietos de los demás abuelos tienen que conformarse con las piezas del lego, pero los de la gente bien del PP juegan con réplicas a tamaño real. Que se jodan, como dijo Andreíta Fabra.
Papá Fabra se quitó del PP unos pocos días antes de la sentencia como el que se quita del tabaco, una maniobra que le ha servido a María Dolores de Cospedal para bordar otra de sus grandes actuaciones cómicas. “Fabra ya no tiene responsabilidad política dentro del partido” dice, y lo dice tan tranquila, prácticamente como si no lo conociera de nada, como si Fabra fuera la versión calé de Bárcenas. Es triste estar toda la vida trabajando para una gente que corta las amarras sin el menor pudor y te deja tirado a la primera de cambio. Otra sentencia adversa más y Cospedal acabará diciendo que este señor a ellos ni se lo habían presentado, que se les metió un buen día en un despacho en Castellón a jugar a la lotería mientras les levantaba un aeropuerto a sus espaldas.
En el PP deberían tener un poco de cuidado con la gente que fichan para altos cargos porque cualquier día de éstos les va a salir alguien honrado. Entonces sí que podrían acabar teniendo un lío, en el hipotético caso de que a ese no menos hipotético personaje le diera por decir la verdad, un feo vicio que en Génova tienen por completo erradicado. De momento, aparte de las docenas de procesos judiciales abiertos por toda la Península y alrededores, Matas y Fabra, los dos grandes paradigmas de honradez de la era aznarina y la era mariana, ya han calentado el banquillo y han salido de él con sendas sentencias carcelarias. En la España actual, lo malo de que no haya separación de poderes es que, entre tanto folleteo, al judicial a veces se le escapa un poco la mano.