MAI ESTEM CONTENTS

Des del meu record, la N-340, que fins els anys 70 va ser la principal via de comunicació del nostre territori, creuava l’Aldea (els barris de l’Hostal dels Alls i de l’Estació) de S a N durant uns 2 Km. Això passava fins el passat 3 d’octubre quan, finalment, la Ministra de Foment va inaugurar la coneguda com a variant de l’Aldea que permet, a part de descongestionar de transit el nucli urbà (17.000 vehicles diaris dels quals 4.500 eren pesants), guanyar força temps a aquells vehicles que han de creuar el terme municipal, fins i tot els que van a l’estació del tren.

Des dels anys 80 la variant va ser molt reivindicada. Recordo que es va col·locar una pancarta davant de la casa consistorial que es troba, si fa o no fa, al bell mig dels dos barris principals (ja que L’Aldea és una població composta de diferents barris: el barri de Sant Ramón, la raval de Leche... a part dels esmentats al començament de l’escrit) De fet les obres de la variant van començar fa anys, però la crisi i la poca voluntat del govern central, va fer que romanguessin aturades durant molts de mesos. Temps durant el qual, l’Aldea va continuar reivindicant l’acabament de les obres.

Però als pocs dies d’haver inaugurat (crec que a partir del minut següent de que Ana Pastor tallés la cinta protocol·lària), els comerços de l’Aldea ja es queixaven que, per culpa de la variant, havien perdut clients.

L’Aldea, tal com va passar amb d’altres pobles com Amposta des de la posada en funcionament del segon pont sobre l’Ebre als anys 60 o la Ràpita, a partir de la construcció de la variant, projectada com a conseqüència de l’accident dels Alfacs l’any 1978, s’haurà de reinventar per adaptar-se a la nova realitat. No li queda més remei.

I és que encara que no ho sembli, l’Aldea va ser durant molt de temps un punt estratègic per a fer negoci. La seva privilegiada ubicació pràcticament equidistant de Barcelona, València i Saragossa (curiosament les tres principals ciutats de l’antiga Corona d’Aragó) i gràcies a les bones comunicacions: autopista, carretera i ferrocarril, feia possible que molts de negocis es tanquessin a aquella població del Baix Ebre i, que durant molts d’anys, va dependre administrativament de Tortosa.

Tornant a la variant recentment inaugurada, a part de resoldre el problema circulatori de  l’Aldea, hauria de servir com accés de la futura A7 quan finalment i gràcies al nou pont que es construirà sobre l’Ebre, connecti d’una vegada per totes els ramals que pel N està aturar prop de l’Hospitalet de l’Infant i pel S arriba fins a Cabanes, curiosament on hi ha l’aeroport de Castelló. L’A7 es una infraestructura llargament reivindicada però no exempta de polèmica. Com passa quasi sempre, tots els pobles de la demarcació volen que l’autovia passi el més prop possible del seu nucli urbà. Així Tortosa volia que passes prop del barri de Vinallop, mentre que Amposta demanava que ho fes per la Carrova, a la qual cosa els tortosins s’hi oposaven perquè partia en dos el nucli de Campredó. Els dos punts divergeixen d’uns 4 o 5 km. Fins i tot, un antic alcalde de Camarles reivindicava que fes un bucle i es desvies per a passar pel seu poble. I és que de les comunicacions depèn molt el desenvolupament futur de les ciutats i pobles del nostre territori.

Recordo, que només assabentar-me de que s’estava estudiant el recorregut més òptim a l’hora de creuar la Comarca del Montsià, li vaig dir a un alcaldable de la Galera que s’havia de fer pinya amb la Sènia per a que creues el Pla de la Galera, el més prop possible dels dos municipis. Però fins i tot per aquí hi havia un inconvenient: una zona d’anidament de l’esparver cendrós, la qual cosa va fer projectar l’autovia deixant una distància d’uns 500 metres de seguretat.  

Conclusió: Mai estem contents!