dilluns, 2 de març del 2015
El 'misteri Pujol' segueix obert
JOAN TAPIA
Periodista
Com explico en el llibre ¿España sin Cataluña? (apunt del 26 de setembre), des de la seva confessió de juliol el president Pujolprioritza la defensa jurídica de la família sobre el seu prestigi polític. El delicte fiscal està prescrit per la regularització, a Andorra hi ha secret bancari i no s'aclarirà res, i en els processos oberts (la seva dona i sis dels seus set fills estan imputats) les acusacions s'hauran de provar. Jordi Pujol s'immola per blindar l'origen de la fortuna familiar. Pot ser una bona estratègia jurídica però té costos polítics.
Com ahir van repetir amb pràctica unanimitat els diputats, inclòs el d'ERC, la família Pujol podria demostrar les seves afirmacions aixecant el secret bancari dels seus comptes a l'estranger. I no només no ho fan, lluiten en contra. S'enfronten a empipadors processos als tribunals i volen sortir-ne poc tocats. I ahir Jordi Pujol i Marta Ferrusola van continuar amb aquesta estratègia i el president va desqualificar les preguntes dels diputats amb una frase ocurrent: «Diuen, diuen, diuen...», que recorda aquella d'una altra època: «Avui no toca».
El cost per a CDC és obvi perquè Pujol ha sigut el seu ideòleg, fundador i líder indiscutible fins fa poc. I un dels seus fills, Oriol Pujol, va ser el secretari general i número dos del partit fins dies abans de la confessió paterna. A més a més, el testimoni la setmana passada de Francesc Cabana (cunyat de Pujol pare), i del seu cap de premsa Ramon Pedrós, no deixen en bon lloc ni el president ni els que l'envoltaven i diuen desconèixer possibles beneficis dels seus fills sobre la base del poder polític del pare.
Ara, sota la direcció d'Artur Mas i d'un nou nucli de dirigents comJosep Rull, Lluís Corominas, Jordi Turull, Francesc Homs,Mercè Conesa... CDC vol refundar-se. Millor que se'n surtin perquè ha sigut un partit central de Catalunya i positiu per a Espanya, encara que la seva aposta independentista -molt diferent de la praxi política de Pujol i Miquel Roca- pot ser un error.
Molt diferent va ser l'actitud de Jordi Pujol Ferrusola. El primogènit es va negar a contestar -al·legant que ha de comparèixer davant la jutge- sobre el llegat de Florenci Pujol i la seva evolució tot i que en va ser l'administrador des del 1990. Per contra, es va defensar amb explicacions llargues sobre la seva múltiple activitat empresarial. Ho va fer amb gran desimboltura però el seu testimoni, tot i que hàbil, té poca credibilitat. Atribuir la culpa dels seus diners situats en paradisos fiscals a una sucursal barcelonina del BBVA sona a gran falòrnia. Definir-se amb reiteració com a «dinamitzador econòmic» i donar prolixes explicacions sobre Tivisa i els abocadors, la compra d'automòbils de luxe (sempre antics, a bon preu i a gent necessitada de vendre), o la relació entre ports mediterranis i argentins està bé però no explica com es fa una fortuna que no va voler detallar.
I argumentar que entén de molts assumptes al·legant queGutiérrez Díaz va estar en una comissió sobre energia nuclear o que Laia Bonet ha sigut contractada per Acciona sense saber d'aigua semblen ganes de confondre el personal. Dir que treballa amb Isolux o Copisa però mai a Catalunya sinó a Gabon... doncs potser. Va demostrar ser un «dinamitzador» hàbil, amb bona oratòria i no mancat de supèrbia. ¿Un geni dels negocis i del comerç internacional amb més habilitat que els grans professionals? Els pares, acollint-se al dret a no declarar, i el primogènit, més superb que convençut, i amb un al·legat final sense sentit, no ajuden a aclarir les grans incògnites que preocupen Catalunya.
diumenge, 1 de març del 2015
PER FAVOR, VOTEU-ME, PER FAVOR...
La passada setmana, el periodista Gustau Moreno va entrevistar a l’alcalde d’Amposta Manel Ferré a Canal 21.
Durant l’entrevista Ferré va dir que es tornaria a presentar a al reelecció com alcalde d’Amposta, un fet que, encara que no s’havia fet públic, de fet era un secret en veu alta, ja que, normalment, quan algú no vol repetir, ho anuncia amb la suficient antelació i fins i tot dimiteix per a que sigui el seu delfí qui ocupí la cadira d’alcalde durant uns quants mesos.
He de reconèixer que no he vist l’entrevista (de fet en miro ben poques) ja que em solen avorrir molt, perquè quasi mai cap polític diu res d’interessant i l’única cosa que pretenen és quedar bé davant el seu electoral. No obstant me’n han fet cinc cèntims dels seus moments més rellevants.
Va dir que es tornava a presentar perquè li havien demanat els ciutadans. Cap novetat. Normalment és l’argument que més fan servir els polítics per a justificar la seva candidatura. Ha de resultar molt difícil a un alcalde que ha aconseguit dues majories absolutes deixar el seu modus vivendi, ja que gràcies a la polítics ha obtingut tot el que avui té, entre d’altres coses ser el president de diversos organismes i estar assegut a diferents consells d’administració d’on li cauencada més una bona cabassada d’euros. Càrrecs com el d’alcalde d’una ciutat més o menys important com Amposta, a part de diners donen prestigi i poder. Per tant, no cal buscar excuses per a justificar que es presenta. Només un detall: Ferré porta a l’Ajuntament d’Amposta 28 anys, 20 com a primer tinent d’alcalde y 8 com alcalde. Ja sabrà que fer el dia que deixi la política?
Tot i admetre que no tot ho ha fet bé, va dir que es tornava a presentar amb la cara ben alta. En quan a la primera part de la frase (encara que tampoc ho va haver de dir exactament així) em sembla increïble que accepti que ha comés errades. Però m’agradaria conèixer de primera ma (o sigui per la boca d’ell) de quines errades estem parlant, ja que durant la seva trajectòria n’ha comés moltes i molt grosses, per a que ara intenti minimitzar-les de cara el seu electorat (sempre de cara el seu electorat, exclusivament)
La segona part (el de presentar-se amb la cara ben alta), el cert és que cap novetat. Encara que una part pugui contradir l’altra. Si un reconeix que ha comés errors, potser tampoc cal aixecar tant el cap i anar més humil per la vida, però això és molt difícil per a un polític convergent a qui, des del primer dia que va entrar en política, li van dir que formava part dels millors.
Ferré va entrar de ple en campanya quan va demanar a l’electorat d’Amposta que, per favor, el tornessin a votar, ja que li fa molta il·lusió continuar d’alcalde l’any del centenari de la col·locació de la primera pedra del Pont Penjant. Senzillament patètic! Tems enrere ja us vaig explicar que està oferint homenatges per tal d’assegurar-se els vots.
La tàctica del per favor ha estat constantment emprada pels convergents ampostins (ignoro si a d’altres pobles també l’usen) Quan Roig s’ho va deixar, diuen que anava demanant el vot per a Ferré com el darrer favor que li farien a ell, com si el seu prestigi depengués de l’elecció del seu successor.
Diu la saviesa popular que els favors s’acaben pagant. A Amposta els favors se’ls han fet mútuament durant anys governants i governats: tu em votes i jo et col·loco un familiar a la brigada o a les oficines de l’Ajuntament. O a l’inrevés, que tant dóna: jo et col·loco a un membre de la teva família, però m’has de votar. I així durant 28 anys!
LA FOTO DENÚNCIA DE L'1-03-2015
Tant de cartró fa una família?
Em temo que serà d'angun establiment proper...
En aquest cas no tenen l'obligació de gestionar els seus propis residus?
I per què no ho fan?
Al menys ho podrien deixar dintre del contenidor de cartró, no?
Què espera l'ajuntament de la nostra ciutat en prendre mesures?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)