La passada setmana, el periodista Gustau Moreno va entrevistar a l’alcalde d’Amposta Manel Ferré a Canal 21.
Durant l’entrevista Ferré va dir que es tornaria a presentar a al reelecció com alcalde d’Amposta, un fet que, encara que no s’havia fet públic, de fet era un secret en veu alta, ja que, normalment, quan algú no vol repetir, ho anuncia amb la suficient antelació i fins i tot dimiteix per a que sigui el seu delfí qui ocupí la cadira d’alcalde durant uns quants mesos.
He de reconèixer que no he vist l’entrevista (de fet en miro ben poques) ja que em solen avorrir molt, perquè quasi mai cap polític diu res d’interessant i l’única cosa que pretenen és quedar bé davant el seu electoral. No obstant me’n han fet cinc cèntims dels seus moments més rellevants.
Va dir que es tornava a presentar perquè li havien demanat els ciutadans. Cap novetat. Normalment és l’argument que més fan servir els polítics per a justificar la seva candidatura. Ha de resultar molt difícil a un alcalde que ha aconseguit dues majories absolutes deixar el seu modus vivendi, ja que gràcies a la polítics ha obtingut tot el que avui té, entre d’altres coses ser el president de diversos organismes i estar assegut a diferents consells d’administració d’on li cauencada més una bona cabassada d’euros. Càrrecs com el d’alcalde d’una ciutat més o menys important com Amposta, a part de diners donen prestigi i poder. Per tant, no cal buscar excuses per a justificar que es presenta. Només un detall: Ferré porta a l’Ajuntament d’Amposta 28 anys, 20 com a primer tinent d’alcalde y 8 com alcalde. Ja sabrà que fer el dia que deixi la política?
Tot i admetre que no tot ho ha fet bé, va dir que es tornava a presentar amb la cara ben alta. En quan a la primera part de la frase (encara que tampoc ho va haver de dir exactament així) em sembla increïble que accepti que ha comés errades. Però m’agradaria conèixer de primera ma (o sigui per la boca d’ell) de quines errades estem parlant, ja que durant la seva trajectòria n’ha comés moltes i molt grosses, per a que ara intenti minimitzar-les de cara el seu electorat (sempre de cara el seu electorat, exclusivament)
La segona part (el de presentar-se amb la cara ben alta), el cert és que cap novetat. Encara que una part pugui contradir l’altra. Si un reconeix que ha comés errors, potser tampoc cal aixecar tant el cap i anar més humil per la vida, però això és molt difícil per a un polític convergent a qui, des del primer dia que va entrar en política, li van dir que formava part dels millors.
Ferré va entrar de ple en campanya quan va demanar a l’electorat d’Amposta que, per favor, el tornessin a votar, ja que li fa molta il·lusió continuar d’alcalde l’any del centenari de la col·locació de la primera pedra del Pont Penjant. Senzillament patètic! Tems enrere ja us vaig explicar que està oferint homenatges per tal d’assegurar-se els vots.
La tàctica del per favor ha estat constantment emprada pels convergents ampostins (ignoro si a d’altres pobles també l’usen) Quan Roig s’ho va deixar, diuen que anava demanant el vot per a Ferré com el darrer favor que li farien a ell, com si el seu prestigi depengués de l’elecció del seu successor.
Diu la saviesa popular que els favors s’acaben pagant. A Amposta els favors se’ls han fet mútuament durant anys governants i governats: tu em votes i jo et col·loco un familiar a la brigada o a les oficines de l’Ajuntament. O a l’inrevés, que tant dóna: jo et col·loco a un membre de la teva família, però m’has de votar. I així durant 28 anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada