La ingovernabilitat diu: «Ja sóc aquí»

JOAN TAPIA

Periodista

Diumenge passat vaig plantejar els tres escenaris postelectorals possibles. El primer, el que preveien les enquestes, era que les dues llistes independentistes tinguessin juntes majoria absoluta però que -com que escollir un diputat a Barcelona costa 48.000 vots i a Girona o Lleida 30.000 o 20.000- no arribessin al 50% dels vots.

Així ha sigut. Dilluns EL PERIÓDICO -com Le Monde- va titular:«Amarga victòria». I el diari parisenc va recalcar que els independentistes havien guanyat les eleccions però perdut el plebiscit. El separatisme va obtenir 72 diputats (quatre més que la majoria absoluta) però es va quedar en el 47,8% dels vots.

A més a més, el repartiment és molt dur per a la llista unitària. Mentre que Junts pel Sí (JxSí) ha tret 62 escons, nou menys dels de CiU i ERC juntes en la passada legislatura, l'assembleària CUP ha passat de tres a 10. El separatisme només té majoria absoluta gràcies a la CUP i, a més, al quedar-se en 62 diputats, Artur Mas no en té prou amb l'abstenció de la CUP per ser elegit. Necessita un mínim de dos vots dels «anticapitalistes». En cas contrari, el resultat seria de 62 vots a favor (JxSí), 10 abstencions (CUP), i 63 vots en contra (de tots els altres grups).

Per aquest motiu quan en la nit electoral JxSí es va quedar en 62 diputats es van disparar totes les alarmes i la cara de Mas va reflectir el cop. La CUP s'havia passat tota la campanya afirmant que en cap cas votarien el líder de CDC. I dilluns va sorgir el rumor que, tenint en compte el veto de les CUP, el president podia ser Raül Romeva, l'exeurodiputat d'ICV que obria la llista unitària, o Oriol Junqueras, el líder d'ERC. També la vicepresidenta, Neus Munté,que tenia l'avantatge de ser de CDC i venir de la UGT.

Però CDC s'ha tancat en banda a l'indicar que si Mas no és presidentel Parlament s'hauria de dissoldre en dos mesos i faria falta anar a noves eleccions dos mesos després. Al febrer. D'aquesta manera s'incrementava la pressió sobre la CUP que fins i tot va pujar més quan dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va citar a declarar Mas el dia 15 d'octubre per la querella interposada pel fiscal general de l'Estat arran del procés participatiu del 9-N. ¿Impediria la CUP que fos reelegit un president imputat per haver posat les urnes?

Ningú sap què farà el grup que ara encapçala Antonio Baños. Insisteixen que és una decisió col·lectiva no votar Mas, encara que ja han dit que no el volen matar i un diputat electe -Julià de Jòdar- ha mostrat dubtes. I han llançat idees tan peculiars com una presidència coral, a base de tres o quatre persones amb comandament polític similar. O rotatòria.

El que finalment facin tindrà molta rellevància perquè depèn d'ells la reelecció de Mas i potser provocaran les terceres eleccions anticipades en tres anys. Però el que ja s'ha posat de relleu és que avui no hi ha majoria de govern possible.

Sense disciplina de partit

El grup de JxSí és molt divers: 30 diputats de CDC, 21 d'ERC i 11 independents que són del seu pare i de la seva mare. No tindran disciplina de partit ni la d'una coalició com CiU (em diuen que a la primera reunió Lluís Llach ja va avisar que el seu vot seria sempre lliure). Però encara que JxSí funcioni satisfactòriament, només són 62 diputats. Per poder governar, i més amb un programa que no és gens fàcil, es necessita un sòlid pacte de legislatura. O molts pactes puntuals.

Costa creure que Mas (o un altre president de JxSí) els pugui aconseguir. Primer perquè la CUP és assembleària i l'únic pacte possible seria sobre la base de mesures radicals, que farien que el successor en Economia d'Andreu Mas-Collell hagués de suar encara més per poder afrontar el pagament de nòmines i proveïdors a final de mes. I a accelerar l'anomenat procés, cosa que podria acabar molt malament. I com que les lleis de la transició nacional i la nova Constitució no són coses fàcils en 18 mesos, i menys en un termini inferior, apareix el fantasma d'un xoc frontal amb l'Estat, precipitat i desestabilitzador, que causa seriosa preocupació en el món econòmic i institucional.

I a part de la CUP, JxSí no pot pactar amb ningú perquè el seu programa -i la seva cohesió interna- són incompatibles (tret de revisió profunda) amb les posicions del PSC i fins i tot d'ICV-Podem. Un grup sense majoria pot governar (no sense sobresalts) si aconsegueix pactes puntuals (com Mas el 2011), o de legislatura (Maragall i Montilla del 2004 al 2010) amb altres grups. Però això exigeix un pragmatisme al qual JxSí ha renunciat a l'erigir la independència com a dogma irrenunciable i a curt termini. D'aquesta manera, l'únic pacte possible és amb la CUP, que per definició i caràcter assembleari és totalment refractària a un programa de govern. Sembla doncs que, tret de miracle o ruptura de JxSí, cosa massa improbable, hem entrat en una etapa d'ingovernabilitat. Que pot ser coral o rotatòria. I això no seria el pitjor perquè perdre el nord porta a ridículs com el de Lluís Companys l'any 34 al proclamar una independència que va acabar en poques hores amb la seva rendició a la Guàrdia Civil del general Batet, que va imposar l'ordre constitucional. Batet va ser després afusellat per Franco per idèntic motiu.

Però el pitjor no és mai segur. I les eleccions del pròxim 20-D poden canviar coses.

MAS HO TÉ MAGRE

Ahir hi havia una gran expectació per veure que dirien les CUP a una multiconferència que s’havia programat al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Pompeu Fabra .

A partir de les 7 de la tarda, puntualment, alguns dels diputats electes van passar per davant del micròfon i van anar desgranant les grans línies mestres del seu full de ruta, coincidents (m’imagino) al 100% amb els seu programa electoral. Per tant, no s’han mogut ni un mil·límetre de la seva posició inicial.

Si algú s’esperava que parlessin de Mas i sobre si hi ha alguna possibilitat de que es faciliti la seva investidura, no va ser així. Tot i que vaig escoltar bona part de la conferència, no podria afirmar si se’l va esmentar alguna vegada o no, encara que he llegit per algun lloc de que, efectivament, no es va fer cap menció explícita sobre el president de la Generalitat en funcions. Dit això, sembla que si Junts pels Sí, finalment s’avingueren a substituir el seu candidat, les CUP podrien facilitar la investidura del nou candidat, ja que quan Raül Romeva va fer acte de presència al recinte, va ser rebuts amb crits de: President, president!  

L’encarregada d’obrir la conferència va ser l’Ana Gabriel que va dir que l’acte començava allà on va acabar el vídeo de campanya (més de 600.000 visites a YouTube) i el va tancar el cap de llista per Barcelona Antonio Baños.

Personalment em va semblar una conferència molt ideològica i coherent, ja que, com ja he dit, els membres de les CUP, van seguir fil per randa l’estratègia marcada durant la campanya electoral. A partir d’aquí es pot debatre si davant de la situació que tenim en aquests moments  s’hauria de ser més o menys inflexible (i dic inflexible i no flexible, perquè és el posicionament del partit)  

Ja per la nit, al programa de TV3 .Cat, Xavi Coral i Tian Riba van entrevistar al també diputat electe Manuel Busqueta que, aquí sí, es va reafirmar en el que sempre han dit sobre la investidura de Mas: no la facilitaran.  

Tot i que després de la conferència, membres de la candidatura de JxS diguessin que hi veuen possibilitats d’entesa, el cer és que si les CUP no cedeixin una mica, l’entesa (i per tant, la proclamació de Mas com a President de la Generalitat) serà impossible.

Tot i que em guardaré molt i prou de aconsellar a la CUP que ha de fer, trobo que una postura tan inflexible es del tot contraproduent. Si per falta d’enteniment s’han de tornar a anticipar les eleccions per a la propera primavera, la frustració i desànim pot recalar amb una bona part de la ciutadania i, crec, que afectaria molt més el bloc independentista que està vivint més intensament tot aquest procés que no al partidari de continuar com ara estem.

També pot ser que ahir les CUP volguessin marcar territori i començar per una posició de màxims per anar suavitzant-la poc a poc durant les properes setmanes mentre durin les negociacions. Evidentment si ells cedeixen en alguns dels seus plantejaments oficials, a l’altra part no els hi quedarà més remei que cedir també i tot fa pensar que, finalment, haurien d’acceptar el cap de Mas. Per tant, crec, que Mas ho té realment difícil per a encapçalar un nou govern, ja sigui autonòmic o, com voldrien les CUP, un que facilités el procés constituent i caminés cap a la república catalana.

Personalment no em valen els raonaments que s’esgrimeixen des de Convergència de que Mas és el garant del procés i ne realcen la seva figura, ja que tan Junqueras com Romeva (tot i que una part de l’electorat el pugui considerar un traïdor) estan capacitats per a dirigir al poble català cap el futur més immediat.      

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DEL 2n ANIVERSARI. 5d6 (segon intent)

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 9-10-2015

S'ha d'estar fins el més amunt dels bruts per haver de posar un cartell a la porta de casa per a que no hi tirin porqueria.