Quan es publiqui aquest article, a tots els pobles d’Espanya s’hauran obert o estaran a punt d’obrir-se les urnes per a votar els nostres representants locals per als propers quatre anys. Al País Valencià i a d’altres comunitats autònomes, les no considerades històriques, també hi haurà eleccions per escollir els respectius parlaments.
Jo em vull centrar en Amposta, la meva ciutat, que és, políticament parlant, la que més conec.
Aquesta darrera legislatura ha estat, para l’equip de govern (CiU), força convulsa en determinats moments. Sobre tot en els darrers mesos hi ha hagut certa agitació social originada, principalment, per tres situacions. Dues d’elles han tingut que veure amb temes urbanístics: les obres d’urbanització de diferents carrers del centre de la ciutat i la urbanització d’Eucaliptus, un barri residencial separat del nucli urbà per diversos quilòmetres. I la tercera, el finançament de les escoles de música de la Lira i la Fila, les dues associacions, juntament amb el club de futbol, més importants de la nostra ciutat.
Les obres del centre d’Amposta han estat, durant molt de temps, un veritable maldecap per a veïns i comerciants de la zona. Els veïns tenien dificultats per accedir als seus habitatges i tenien que passar, moltes vegades, per passos habilitats donant grans voltes. Els cotxes, evidentment, n’hi s’ho proposaven... I els comerciants, dia rere dia, miraven amb resignació els calaixos buits al final de cada jornada. Les dificultats d’accés feien disminuir considerablement el nombre de clients i d’ingressos.
En canvi, el problema d’urbanització d’Eucaliptus era molt diferent. Aviat s’han de començar les obres d’urbanització de tot el barri (de fet és “urbanització dels Eucaliptus”, però la coincidència de paraules m’ha fet buscar el sinònim més proper)
En aquest darrer cas qui és va alterar (i molt!) van ser les principals empreses constructores de la nostra ciutat en veure que una obra tant important sé l’acabava adjudicant una UTE (unió temporal d’empreses) on l’empresa important era de fora d’Amposta i només la més petita, que tenia pràcticament un pes simbòlic, era d’aquí.
Algunes d’aquestes empreses constructores, les quals, històricament, han estat molt vinculades a CiU, es van atrevir a presentar recurs en contra de la concessió feta a través d’un concurs públic. I és que més enllà de a quina empresa se li atorgava l’obra, estava “en joc” molts llocs de treball, la qual cosa, en moments com aquests on la construcció pateix una de les seves pitjors crisis, no és un tema menor.
El moment culminant de l’enrenou sorgit del tema del finançament de les escoles de música va ser l’assemblea general de socis de la Lira de diumenge 8 de maig on es va escridassar i xiular a l’alcalde i als que li van donar suport.
El departament d’Educació de l’anterior govern de la Generalitat resolia de forma definitiva els finançament de les escoles municipals de música atorgant-les-hi una subvenció d’uns 600 euros per alumne i any. Però resultar ser que les escoles de música de les entitats ampostines són privades, no municipals, per la qual cosa la subvenció es baixava a la meitat.
Les assemblees generals de les dues escoles van prendre decisions contraposades. Mentre la de la Lira (molt més neutra políticament parlant) acceptava ser municipal, la de la Fila (controlada per CiU) deia que “no”.
La postura de l’equip de govern de CiU era que “es municipalitzaven totes dues o cap”. Una postura que amagava el rerefons de la qüestió que no era un altre que “no voler acceptar la solució del govern d’Entesa o tripartit”.
Totes aquestes situacions han causat molt malestar entre els sectors més afectats i no és estrany escoltar de la seva boca de molta gent dir que “a Amposta és necessari un canvi”. Però a l’hora de la veritat, quan toqui “posar la papereta a la urna”, caldrà veure si parlaven per parlar o realment “votaran pel canvi”. “Els esgarriats retornaran al ramat...”.
Recordo que fa 8 anys, quan “l’Ebre” estava revoltat en contra del PHN, molts votants de CiU venien a les manifestacions per a oposar-se al transvasament. No obstant, a un d’aquests votants sé li va escoltar dir, al·ludint a l’alcalde de l’època: “És con un fill drogoaddicte que, en els moments més difícils i en que més et necessita (reelegir-lo un cop més), és quan més l’has d’ajudar”.
Per això, del resultat de les eleccions municipals a Amposta no espero, ni molt menys, un daltabaix. Segurament, el proper ajuntament, tindrà el mateix color polític. Mal que em pesi!
