EL FUTUR DE LES TERRES DE L’EBRE. QUIN FUTUR?

Manifestació a Ascó en contra del "cementiri" nuclear.

Qui em coneix bé, sap que parlar sobre les Terres de l’Ebre em resulta apassionant. De fet no fa tantes setmanes que vaig aprofitar aquesta mateixa columna que em brinda Vinaròs News per a parlar de com es podria dinamitzar el nostre territori de cara el futur: Amb l’horitzó de 2027.

Avui us parlaré d’un documental que es va emetre per TV3 el passat dia 12 i que portava per títol Sègula, el futur de les Terres de l’Ebre. El documental està dirigit per l’ampollero Mario Pons que, a la vegada n’era, juntament amb el seu pare, un dels protagonistes.

Una bona part de la gent que hi sortia formen part del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, com per exemple el seu president José María Franquet, el president de la Cambra de Comerç de Tortosa José Luis Móra, els sindicalistes Wifredo Miró (UGT) i Josep Casadó (CC.OO), però també hi havia gent diversa que es dedicaven a alguna de les activitats més comuns del nostre territori: els conreus de l’arròs i l’olivera, la pesca i la construcció.

Per a la majoria de la gent del territori, el documental no aporta res de nou, però està bé com a denúncia de la marginació que està patint respecte a d’altres territoris de Catalunya, aquells que tenen més concentració humana.

Alguns dels extraballadors de la Lear (antigament MAI), una fàbrica de capital americà que va feina a centenars de treballadors durant diverses dècades i que va tenir la seva darrera seu a la carrera del Reguers a Roquetes, explicaven les dificultats que tenen a l’hora de trobar una sortida laboral després del tancament de la fàbrica ara fa uns 3 anys. Normalment es parla dels Ero’s que afecten a les empreses dels grans cinturons industrials, però aquí, quan es perden 500 llocs de treball equival a perdre’n diverses desenes de milers de l’àrea metropolitana de Barcelona. I, desgraciadament hi ha hagut moltes fàbriques quan han hagut de fer expedients de regulació d’ocupació: Cristales Guardiola, MEDESA, SAMO, ANTAIX... La llista es faria interminable.

Hi ha qui opina que, al nostre territori, s’ha establert la cultura del no. Es a dir, que ens oposem sistemàticament a tot, fins i tot quan es volen instal·lar indústries i posen com exemple que, al Camp de Tarragona conviuen sense conflictes la industria química amb el gran centre lúdic de referència com és Port Aventura. Deixeu-me que discrepi.

La societat ebrenca s’ha oposat al transvasament de l’Ebre perquè la pèrdua de cabal del riu significa la degradació sistemàtica del seu delta, una zona que, entre d’altres coses, ubica un parc natural. També ens varem oposar a la tèrmica que havia d’instal·lar-se a la Ribera d’Ebre o a la foneria de l’Aldea perquè eren industries altament contaminants. No és cert que ens oposéssim als parcs eòlics, però si a la seva instal·lació de forma indiscriminada i que afecti brutalment el nostre paisatge. Un exemple clar el tenim a la Fatarella, rica en paisatge natural, però envoltada de molinets.  

Per aquell que ho desconegui, el motiu de que la indústria química que hi ha al Camp de Tarragona, acabés per instal·lar-se allí, va ser perquè Barcelona la va rebutjar. Malgrat això Port Aventura no va tenir cap inconvenient en buscar un emplaçament just al seu costat. Però tot sigui dit, el gran complex recreatiu és un caramel comparat amb la resta de coses que tenim al territori: centrals nuclears, tèrmiques i hidràuliques, parcs eòlics i fotovoltaics, etc. Voldria recordar que, abans que es triés el definitiu emplaçament de Port Aventura entre Salou i Vilaseca, també es va parlar de l’Ametlla de Mar. Quins criteris van prevaldre finalment? Evidentment, per això i moltes coses més no estarem mai agraïts a Jordi Pujol.

La gent del nostre territori està molt escamada. A part de tot el que he dit anteriorment, caldria que algú ens donés resposta a les següents preguntes:

-Per què al segle XXI entre Castelló i Tarragona només hi ha una única via fèrria? (Sembla ser que entre Tarragona y Barcelona en volen posar una tercera)

-Per què l’autovia A7 s’atura pel Nord a l’Hospitalet de l’Infant i pel Sud a Cabanes?  

Per a mi, el futur de les Terres de l’Ebre passa per la promoció dels productes agraris de qualitat que tenim (oli, arròs, cítrics, fruita dolça, vi...) I crear una indústria potent a partir d’aquest sector primari. A part d’això, evidentment, tota la industria que pugui arribar serà benvinguda, sempre i quan no sigui una indústria que es vulgui posar aquí perquè hagi estat rebutjada prèviament a d’altres zones.