Possiblement la derrota del Barça al
camp del Milan podria qualificar-se d’accident. L’equip italià,
sense fer gaire cosa va saber fer-li dos gols que es faran molt difícils
de remuntar.
Però quan un equip com el Barça acumula
dues derrotes en menys d’una setmana contra dos equips de reconegut prestigi
com són el Milan i el Madrid, l’accident passa a convertir-se en
preocupació.
Esta clar que ahir el Madrid s’hi jugava
molt més que el Barça. L’equip blaugrana té la lliga pràcticament a la
butxaca des de fa moltes setmanes. Nomé cal esperar que, matemàticament
es confirmi. En canvi el Madrid havia de guanyar de totes tetes per a seguir
tenint possibilitats de guanyar, al menys, un títol important.
El que està considerat per molts el millor
equip del món no pot perdre (i menys a casa) de la forma que ho va fer
ahir contra el Madrid. Sembla ser (jo el partit no el vaig veure) que en
cap moment va donar la sensació de poder remuntar el resultat, ni quan
anaven 0-1. I el més trist de tot és que no sé li pot donar ni la culpa
al àrbitre. Undiano Mallenco, criticat per Jordi Roura el dia anterior
del partit, no va influir en la victòria del Madrid.
Alguns comentaristes esportius (que,
en bona lògica, n’entenen més que jo), opinen que es nota massa l’absència
de Tito Vilanova. Per molt que l’entrenador del Barça pugui veure el partit
per televisió i que via mòbil li pugui donar instruccions al seu segon,
segur que hi ha coses que des de l’habitació de la seva residència no
es poden veure i, en canvi des del camp, sí, la quan cos permet correccions
molt més ràpides.
Sempre hi ha qui pot opinar que si el
Barça guanya dissabte al camp del Madrid, passaran tots els mals. S’equivoquen.
Ni un resultat molt bo a favor del Barça (posem-li un 0-5) em farà oblidar
la severa derrota d’ahir. El Madrid, amb la lliga pràcticament perduda,
posarà tot l’èmfasi en el partit contra el Manchester de la setmana
vinent. Allí hauran de guanyar o empatar a més d’un gol si volen seguir
vius a la Champions i assolir el somni de la décima. Per
tant, i per molt que sigui la visita del Barça, guanyar dissabte, per al
Madrid, serà un objectiu secundari.
El mateix partit, per al Barça pot significar,
si guanya una bona dosi de moral. Encara que per a que sigui així, haurien
de competir en condicions similars i ser un partit d’aquells anomenats
èpics. Si el Madrid dóna moltes facilitats, no serà el mateix... Evidentment.
Ara mateix, tots els objectius del Barça
han de passar per assegurar-se a lliga, a mig termini i, a un termini molt
més curt, superar l’eliminatòria contra el Milan. No serà fàcil. En competicions
europees remuntar un 0-2 sempre és una tasca difícil i, quan es tracta
d’equips grans, encara més.
Xavi va dir que al Barça més gran de
la història (això ningú ho discuteix) li falta una gran remuntada per acabar
de ser gran. Contra el Milan tindran una oportunitat única de fer-ho. Si
és així, encara que puguin caure més avant, poden donar un cop d’efecte
important i aixecar el vol un altre cop.
I si no... No vull ni arribar a pensar-ho...
Potser ja va sent hora de donar més protagonisme a jugadors com Villa i Tello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada