Quan parlo de monarquia i república,
sempre penso que no hauríem de caure al parany.
A quin parany m’estic referint? A veure,
el Rei és d’Espanya, cert? I la república també seria d’Espanya,
veritat? Per tant, si el debat en clau catalana és parlar de referèndums
d’autodeterminació i d’independència, aquests temes ens haurien de relliscar...
Però ja que he posat el títol, crec que
els hauríem de desenvolupar a partir de la realitat actual: Catalunya forma
part d’Espanya i tots els catalans portem a la cartera un DNI espanyol.
Mal que ens pesi, però és així.
Dimecres Pere Navarro va demanar l’abdicació
del Rei durant una conferència que va fer a la Cambra de Comerç de Barcelona.
La petició té la seva lògica, però es va quedar curta. De totes formes,
el Primer Secretari del PSC es va quedar tot sol o quasi bé en la seva
petició. Molts de membres de l’executiva es van mostrar contraris per
què, bàsicament, no els havia informat.
Els socialistes espanyols, aquells que
ara volen ser europeus, no van trigar gens a dir-li que del tema ni pensar-ho.
Quina sorpresa!!! Imagino que algú dels qui estava escoltant la conferència
va trucar ràpidament a algun càrrec del PSOE per a informar-lo. Només així
s’entén la ràpida resposta.
La idea tampoc va agradar les Joventuts
Socialistes que li van respondre a Navarro que el que cal és la III
República Espanyola. Per tant, en una situació així, el sostre d’autogovern
passaria, necessàriament, per un estat federal.
Sincerament, la Petició de Pere Navarro
no es dolenta del tot. No va demanar la dissolució de la monarquia espanyola,
sinó que demana l’abdicació del Rey per a que el Princep Felip, ja com
a Rei, pugui dirigir una segona transició. Utilitzant una metàfora, seria
com fer un punt i seguit a un escrit. La situació econòmica i social, en
aquest moments és pèssima i el ciutadà no té cap confiança ni amb el Rei,
ni amb el president del govern, ni amb el cap de l’oposició, ni amb la
política en general; tampoc amb els mercats ni amb el món financer... No
acabaríem... Per tant, la seva idea passa per una regeneració de cap a
peus del país: un tornar a començar.
La idea de la III República no em desagrada
però als temps que vivim preferiria una Catalunya lliure políticament,
això sí, dintre del marc d’una Europa Unida també políticament. Ho he
dit sempre i ho segueixo defensant.
La petició de Pere Navarro, fins i tot,
va eclipsar el debat de la nació que es debatia al Congrés dels Diputats.
Segurament perquè el debat tampoc va aportar res de nou al negre panorama
que estem vivint. Però aquest ja és un altre tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada