Aplaudeixo les declaracions que va fer
ahir Jordi Roura donant dades objectives sobre els àrbitres en general
i sobre Undiano Mallenco en particular.
Ja sé que la majoria dels mitjans afins
al Barça ho han reprovat, perquè creuen que és caure amb el mateix error
que el Madrid ha comés durant molt de temps, però el meu anàlisi va en
un altre sentit.
Sembla ser que la roda de premsa s’hauria
pactat prèviament amb Tito Vilanova i, el que es pretendria és crear un
clima de tensió tant al vestidor com entre l’afició.
Durant l’etapa de Guardiola, sovint,
s’havia criticat que alguns partits entre el Barça i el Madrid havien
estat mancats de la tensió necessària i tant habitual històricament en
aquests tipus d’encontres.
El que esperen els socis i aficionats
és que el partit sigui vibrant i que els jugadors es deixin la pell al
camp. Mentre Guardiola i tito són mestres en tàctiques, Mourinho ho es
en motivació als seus jugadors. El portuguès sap que amb les mateixes armes
no pot guanyar el Barça. Per això té dues formes de jugar: una ultradefensiva
i l’altra jugar al límit del reglament. Jugadors com Xavi Alonso han tingut
un procés de transformació molt gran. Sembla ser que a la Reial Societat
ni el reconeixen. Sobre Pepe, Kedira, Marcelo i companyia, millor ni parlar-ne.
Els jugadors del Barça no saltaran al
camp amb la consigna de jugar una mica més fort que de costum, no va amb
el seu tarannà. Però potser el Madrid jugarà una mica més condicionat i
potser que l’àrbitre, l’Undiano Mallenco notarà la pressió de les grades
cada cop que un jugador del Madrid usi la força per aturar el joc del Barça.
Per molt que diguin que Mourinho és el
puto amo de la sala de premsa, el cert és que quasi mai aporta res
positiu. Això sí, és un embadocador sense gaires miraments. Quan sap que
té la premsa en contra fa sortir al seu segon i quan sap que encara la
té més, ni Karanca surt a donar la cara. Ahir va sortir. Hi ho va fer per
a criticar les declaracions de Roura.
Mourinho no ens ha de donar lliçons de
res: Ni negatives (no hem de caure als seus paranys) ni positives (perquè
mai no aporta res de bo)
Aquesta nit espero veure uns jugadors
del Barça súper motivats i un públic més entregat que mai al seu equip.
Sí és així, com intueixo, el Barça guanyarà segur; sinó, els del Madrid
ens posaran contra les cordes.
ÀNIMS BARÇA!!!
ÀNIMS BARÇA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada