dilluns, 4 de febrer del 2013

EL GRAN FRAU A LA DEMOCRÀCIA

Rajoy s’aferra al càrrec que ocupa com si d’això depengués la seva pròpia vida. Certament només fa un any i escaig que l’ocupa, però el seu govern ha estat el frau més gran que ha patit mai el nostre país.  
Primer va ser l’incompliment total del seu programa polític. Un programa amb el que van confiar milions d’espanyols pensant que ens trauria de la crisi com aquell que passa pàgina. Però Rajoy ens va enganyar. No ha fet res del que va dir al seu programa que faria i no només això, ha fet tot el contrari amb el resultat de que ens ha submergit; i no només això, sinó que fins i tot ha fet el contrari. Va dir que no apujaria els impostos i els va apujar, va dir que no tocaria les pensions i les va tocar, va dir que no abaixaria el sou als treballadors públics i els va abaixar, va dir que reduiria l’atur i cada dia que passa n’hi ha més, va dir que les retallades no afectarien als pilars bàsics de l’estat del benestar i estan afectant a la sanitat, a l’educació, a la cultura, a l’ensenyament... Només per això Rajoy ja hauria d’haver plegat.
Però quan un cas de corrupció afecta el seu partit en general i a ell com a president del govern en particular, hauria d’haver plegat abans de les primeres 24 hores. Quan més temps seguirà en aquesta situació, més desprestigi sembrarà arreu del món.
La suma dels seu mal govern amb el de la corrupció generalitzada significa el frau més gran que mai ha patit la democràcia d’aquest país i, molt possiblement, no tingui cap similitud en cap govern de cap país desenvolupat. Espanya és ara com ara similar a una república bananera? Sí, sense cap mena de dubte!  
Rajoy no va ser un bon cap de l’oposició ni tampoc un bon president del govern. Com a cap de l’oposició el vaig qualificar de mediocre; com a president del govern el qualifico de nefast.
Quan el cas Bárcenas li va petar en tota la cara, Rajoy, com sempre, va optar per amagar-se i poder preparar així la seva intervenció. Van ser els seus segons el qui van donar la cara per ell. També potser perquè, malgrat tot, la tenen una mica més dura. Dissabte passat, després de reunir l’executiva del PP, va comparèixer davant els mitjans de comunicació. Tan preparada estava, que Rajoy es va limitar a llegir el paper que li havien preparat i no va acceptar preguntes dels periodistes. Un bon polític no llegeix, diu el que ha de dir sense llegir, la qual cosa dóna una imatge de més confiança. Si no va acceptar preguntes és perquè, a sobre, no sap improvisar i tenia por a contradir-se o dir alguna cosa poc adequada. A sobre, el que va dir durant la seva intervenció eren obvietats i no va aportar ni un petit raig de llum al fosc panorama que envolta el seu partit.
Per molt que diguin que presentar la renda i el patrimoni és una prova de transparència, el cert és que no és així. A la renda ho ni figuren els ingressos obtinguts de forma irregular i al patrimoni és de suposar que tampoc no hi constarà res que pugui posar al descobert la poca transparència dels seus ingressos. No crec que Rajoy ni cap càrrec del PP ignorin que existeix una figura que es diu testaferro que és qui gestionar els diners i els patrimonis opacs.
I si amb tot això no teniu prou, Rajoy va faltar a la intel·ligència dels ciutadans espanyols en acusar-nos de promoure un complot en contra seva. Primer ens va responsables de la crisi, com si la majoria dels ciutadans d’aquest país fóssim responsables del balafiament (despilfarro) generalitzat que hi ha hagut al país i, que en alguns cercles de poder, pel que sembla, encara no ha acabat.
Els populars són mestres a l’hora d’escampar dubtes sobre els seus rivals polítics. Ahir, el polític valencià González Pons va usar l’anomenada tàctica del ventilador per atacar els socialistes en una manera molt poc ortodoxa de defensar-se.
La ciutadania d’aquest país ja va castigar els socialistes quan, majoritàriament, va preferir a Aznar en lloc d’Almunia. La pèssima gestió dels darrers tems d’Aznar amb casos com el del Prestige, la guerra d’Iraq, però sobre tot, per les mentides sobre els atemptats de l’11-M de Madrid, van fer que, contrapronòstic, l’any 2004 es capgiressin les tendències electorals en menys de 48 hores. L’any 2011 els votants van tornar a castigar els socialistes gràcies a una oposició de desgast constant per part de l’oposició del PP dirigida per Rajoy. Sense haver de fer res extraordinari, el PP tenia guanyades les eleccions a pesar dels casos de corrupció que afectaven a diversos governs autonòmics com per exemple els de València i les Illes Balears.
Ara, és de suposar que passaria el mateix, per això, el PP vol guanyar temps i ja no sé que més els hauria de passar de passar per a que Rajoy presentés la dimissió i, amb això, que es convoquessin ràpidament noves eleccions. Sap que els temps ho fa oblidar quasi que tot i Rajoy vol arribar a les eleccions generals del 2015. No vull pensar el llarg que se’ns farà.
I és que no aprenem. Per molt dolenta que sigui l’esquerra, la dreta és molt pitjor. Per molta corrupció que hagi a l’esquerra, la dreta està podrida.
El futur de l’esquerra passar per renovar-se, mentre que el futur de la dreta, per desaparèixer del mapa polític.