Rajoy s’aferra al càrrec que ocupa com
si d’això depengués la seva pròpia vida. Certament només fa un any i escaig
que l’ocupa, però el seu govern ha estat el frau més gran que ha patit
mai el nostre país.
Primer va ser l’incompliment total del
seu programa polític. Un programa amb el que van confiar milions d’espanyols
pensant que ens trauria de la crisi com aquell que passa pàgina. Però Rajoy
ens va enganyar. No ha fet res del que va dir al seu programa que faria
i no només això, ha fet tot el contrari amb el resultat de que ens ha submergit;
i no només això, sinó que fins i tot ha fet el contrari. Va dir que no
apujaria els impostos i els va apujar, va dir que no tocaria les pensions
i les va tocar, va dir que no abaixaria el sou als treballadors públics
i els va abaixar, va dir que reduiria l’atur i cada dia que passa n’hi
ha més, va dir que les retallades no afectarien als pilars bàsics de l’estat
del benestar i estan afectant a la sanitat, a l’educació, a la cultura,
a l’ensenyament... Només per això Rajoy ja hauria d’haver plegat.
Però quan un cas de corrupció afecta
el seu partit en general i a ell com a president del govern en particular,
hauria d’haver plegat abans de les primeres 24 hores. Quan més temps seguirà
en aquesta situació, més desprestigi sembrarà arreu del món.
La suma dels seu mal govern amb el de
la corrupció generalitzada significa el frau més gran que mai ha
patit la democràcia d’aquest país i, molt possiblement, no tingui
cap similitud en cap govern de cap país desenvolupat. Espanya és ara com
ara similar a una república bananera? Sí, sense cap mena de dubte!
Rajoy no va ser un bon cap de l’oposició
ni tampoc un bon president del govern. Com a cap de l’oposició el vaig
qualificar de mediocre; com a president del govern el qualifico de nefast.
Quan el cas Bárcenas li va petar en tota
la cara, Rajoy, com sempre, va optar per amagar-se i poder preparar així
la seva intervenció. Van ser els seus segons el qui van donar la cara per
ell. També potser perquè, malgrat tot, la tenen una mica més dura. Dissabte
passat, després de reunir l’executiva del PP, va comparèixer davant els
mitjans de comunicació. Tan preparada estava, que Rajoy es va limitar a
llegir el paper que li havien preparat i no va acceptar preguntes dels
periodistes. Un bon polític no llegeix, diu el que ha de dir sense llegir,
la qual cosa dóna una imatge de més confiança. Si no va acceptar preguntes
és perquè, a sobre, no sap improvisar i tenia por a contradir-se o dir
alguna cosa poc adequada. A sobre, el que va dir durant la seva intervenció
eren obvietats i no va aportar ni un petit raig de llum al fosc panorama
que envolta el seu partit.
Per molt que diguin que presentar la
renda i el patrimoni és una prova de transparència, el cert és que no és
així. A la renda ho ni figuren els ingressos obtinguts de forma irregular
i al patrimoni és de suposar que tampoc no hi constarà res que pugui posar
al descobert la poca transparència dels seus ingressos. No crec que Rajoy
ni cap càrrec del PP ignorin que existeix una figura que es diu testaferro
que és qui gestionar els diners i els patrimonis opacs.
I si amb tot això no teniu prou, Rajoy
va faltar a la intel·ligència dels ciutadans espanyols en acusar-nos de
promoure un complot en contra seva. Primer ens va responsables de la crisi,
com si la majoria dels ciutadans d’aquest país fóssim responsables del
balafiament (despilfarro) generalitzat que hi ha hagut al país i,
que en alguns cercles de poder, pel que sembla, encara no ha acabat.
Els populars són mestres a l’hora d’escampar
dubtes sobre els seus rivals polítics. Ahir, el polític valencià González
Pons va usar l’anomenada tàctica del ventilador per atacar els socialistes
en una manera molt poc ortodoxa de defensar-se.
La ciutadania d’aquest país ja va castigar
els socialistes quan, majoritàriament, va preferir a Aznar en lloc d’Almunia.
La pèssima gestió dels darrers tems d’Aznar amb casos com el del Prestige,
la guerra d’Iraq, però sobre tot, per les mentides sobre els atemptats
de l’11-M de Madrid, van fer que, contrapronòstic, l’any 2004 es capgiressin
les tendències electorals en menys de 48 hores. L’any 2011 els votants
van tornar a castigar els socialistes gràcies a una oposició de desgast
constant per part de l’oposició del PP dirigida per Rajoy. Sense haver
de fer res extraordinari, el PP tenia guanyades les eleccions a pesar dels
casos de corrupció que afectaven a diversos governs autonòmics com per
exemple els de València i les Illes Balears.
Ara, és de suposar que passaria el mateix,
per això, el PP vol guanyar temps i ja no sé que més els hauria de passar
de passar per a que Rajoy presentés la dimissió i, amb això, que es convoquessin
ràpidament noves eleccions. Sap que els temps ho fa oblidar quasi que tot
i Rajoy vol arribar a les eleccions generals del 2015. No vull pensar el
llarg que se’ns farà.
I és que no aprenem. Per molt dolenta
que sigui l’esquerra, la dreta és molt pitjor. Per molta corrupció que
hagi a l’esquerra, la dreta està podrida.
El futur de l’esquerra passar per renovar-se,
mentre que el futur de la dreta, per desaparèixer del mapa polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada