Quan després de 2 dies de debat de la
nació, pràcticament, de l’única cosa que es parla és de que Rajoy n’ha
sortit guanyador i que Rubalcaba na ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies,
malament.
Si no hi ha cap tipus d’entesa entre
dos persones que discuteixen, es diu diàleg de sords, però jo he
preferit qualificar-ho com a diàleg de besucs.
Per una part Rajoy, es va mostrar com
un frontó. Una darrera l’altra anava rebutjant totes les propostes que
sé li anaven fent des de l’oposició. Tal com va qualificar algun mitjà
de comunicació, es va limitar a fer oposició de l’oposició. Una tàctica
que també usa CiU a Catalunya en general i a Amposta en particular.
Per part del PP, sembla ser que encara
no s’han adonat de la gravetat de la situació i, per part del PSOE, tot
i reconèixer que es van equivocar al passat, precisament, el passat els
passa factura de les accions del present.
Són moltes les veus que clamen (i no
d’ara, sinó que des de fa molt de temps) que els dos grans partits estatals
s’haurien de seure a negociar els grans temes d’estat amb la finalitat
de sortir-ne el millor passible de la situació que estem vivint. Però ni
el PSOE, ni sobre tot el PP hi estan disposats.
Tornant al passat, hi ha hagut massa
mal rotllo entre aquests dos partits per a solucionar-ho prenent
un cafè. Quan el PP ha fet oposició, aquesta ha estat tan dura que
ha obert grans ferides al PSOE. Per exemple, mai ha acceptat que els atemptats
de Madrid de l’11 de març de 2004 fossin obra d’un grup islàmica i, per
a ells es va tractar tot d’una conspiració. Igual com passa ara amb el
cas Bárcenas que, per a molts del PP es tracta d’una segona conspiració
per tal d’enderrocar el govern de Rajoy.
La gran mancança del president del govern
va estar no reconèixer els seus propis errors i que són molts. És massa
arrogant per mirar de fer net i passar pàgina. Passar pàgina si que ho
vol fer, però sense haver d’endreçar casa seva. Dintre del PP hi ha gent
suficient que li poden fer molt de mal i Rajoy ho sap. Començant per Bárcenes,
però hi ha llops que estan esperant el moment oportú per a devorar Rajoy
quan aquest ja sigui un cadàver polític.
En quan a Rubalcaba vull dir que encara
que es pugui penedir de moltes coses que va fer (o no va fer) en el passat,
la major part de la ciutadania no se’l creu. Faria bé el PSOE de substituir-lo
per algú que no estigui marcat per les etapes en les que el PSOE ha governat.
Algú que pugui regenerar el partit (personalment el refundaria) i que generi
la suficient il·lusió i confiança per a poder tornar al govern en un curt
termini de temps.
Evidentment tampoc hi ha hagut cap mena
de gest cap a Catalunya. Diuen els analistes que la tàctica de Rajoy és
enderrocar a Mas, simplement no fent res. Una filosofia molt pròpia de
Rajoy. No sé si recordeu que l’altre dia va soltar una d’aquelles frases
que segur que passaran a la història, això sí, no de gran estadista: De
vegades la millor decisió és no prendre cap decisió, que també és una decisió.
Més enllà de que a certes persones els pugui constar entendre-la, és un
reflex de la forma de ser d’un president del govern espanyol que mai hauria
hagut d’arribar a ocupar un càrrec tant important i menys quan el país
viu un estat d’excepció encara que no s’hagi promulgat.
Tornant a com afronta la situació de
Catalunya, Rajoy pensa que mort el gos s’ha acabat la ràbia, però s’equivoca.
Si cau Mas, darrere vindran molts d’altres gossos i al darrere tota una
fauna variada.
Qui va guanyar el debat? Mira-ho AQUÍ.
Qui va guanyar el debat? Mira-ho AQUÍ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada