En poc temps, Mariano Rajoy ha passat de ser
un polític mediocre (quan exercia de cap de l’oposició) a ser un pèssim
governant. O dit d’una manera molt més metafòrica, el cuc, després de passar
per capoll, no sempre s’acaba convertint en papallona, de vegades ho fa en
escarabat.
Durant el darrer mandat de Zapatero, mentre es
desinflava la bombolla immobiliària i s’accentuava la crisi, Mariano Rajoy es
va limitar a criticar el govern fent una oposició destructiva sense aportar cap
solució que ajudés a pal·liar la situació de crisi ni donés el més mínim suport
al govern socialista. En l’única cosa que es van posar d’acord va ser a l’hora
de reformar la Constitució per establir un sostre de despesa pública. Curiós...
Però ara les tornes han canviat. El dia 20-N
de 2011, els votants van donar majoritàriament el suport al candidat Rajoy com
a cap de llista del Partit Popular. Pràcticament sense programa electoral,
Rajoy va assolir una còmoda majoria absoluta simplement amb la promesa de donar
la volta a la situació com si es tractés d’un mitjó. Un any i escaig
després la situació ha canviat tant que de difícil ha passat a ser insostenible.
Mentrestant, Rajoy ha demanat el suport de
l’oposició per a poder portar a terme les mesures econòmiques i socials que,
segons la Merkel i ell mateix, Espanya requeria. Aquestes mesures, basades en
la contenció de la despesa pública, en lloc de crear 3 milions i mig de
llocs de treball (tal i com va pronosticar González Pons), n’ha destruït 2 milions;
es a dir, si quan va formar govern Rajoy hi havia a Espanya uns 4 milions
d’aturats, ara n’hi ha 6 milions.
Però hi un fet que durant tots aquests anys
s’ha mantingut invariable: la poca confiança que transmet Rajoy quan ha de
sortir a donar explicacions davant de situacions complicades.
Com a ministre d’Aznar, Rajoy no va ser
convincent a l’hora d’explicar el desastre del Pretige. Com a president
del PP, la corrupció li va passar per davant dels morros sense que se’n assabentés. Finalment, com a president
del govern, està vivint els dies més convulsos que mai ha viscut la democràcia
espanyola sense saber, un cop més, prendre les mesures adients. De fet no ha
pres cap mesura. Rajoy, juntament amb el seu govern, opta per negar-ho tot i
amenaçar en querellar-se contra tots aquells que gosin difondre informacions
compromeses per als populars. La qual cosa em fa plantejar una pregunta: El PP també haurà de pagar els famoses taxes
judicials de Gallardón? Igual no tenen prou diners a Suïssa per a poder
pagar-les...
Rajoy passarà a la història per dues frases
molt concretes:
1.- La que va dir quan era Ministre de la
Presidència i portaveu del govern d’Anar al qualificar l’escapament de fuel del
Prestige com uns filets de plastilina... I
2.- La que va pronunciar només fa uns dies a
Alemanya quan va dir: Tot és mentida menys algunes coses que han publicat
els diaris.
Tot un estadista que, desgraciadament,
no rebrà mai el reconeixement que es mereix per part de ningú (heu entès la
broma, no?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada