(... Continua d'ahir)
Poc abans de les eleccions municipals unes persones vestides de verd, membres d’una força d’ocupació estrangera, entraven als que eren els seus grans dominis. No, no m’estic referint al seu domicili i el xaletet, em refereixo a la Casa Consistorial i a l’Hospital Comarcal, unes institucions que també considerava de la seva propietat.
Però tal com va tocar el cel 8 anys abans, el 25 de maig d’aquest va tocar l’infern. Tan cruels van ser amb ell les urnes que el van obligar a abandonar tot tipus de representació institucional. Hi ha gent que fins i tot diuen que els hi va dir que, de fet ell no es presentava. Per tant, qui no es presenta, no pot perdre... Bona estratègia, però no funciona...
Malgrat tot volia continuar aferrat a la seva gran mamella: la presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya o el que és el mateix, l’associació que agrupa les empreses socio-sanitàries de Catalunya. No sé com està ara mateix aquest punt, ja que encara se’l veu amb el Range Rover de color roig que, segons ell, li va posar el Consorci després d’adquirir-lo mitjançant un renting.
Però de vegades la vida pot arribar a ser encara molt més injusta i quan sembla que un ja no pot enfonsar-se més, sempre pot arribar algú i posar-te el peu a sobre.
I així va passar. Més homes de verd i membres d’una força d’ocupació estrangera, després de 10 anys li van haver de remoure el tema del magatzem agrícola que tan honradament s’havia construït. I van i li diuen que és il·legal i l’imputen per això. On s’ha vist! Evidentment no reconeix res i segueix erra que erra de que tot és legal. Coneixent-lo com el conec, jo no ho dubto que així sigui!
Ja sabeu el que diuen... Què quan algú té mala sort, munta un circ i li creixen els nans! No fa gaires dies més uniformats van presentar-se a les dependències de l’ajuntament per a recalar informació sobre les dietes pels desplaçaments que feia representant qualsevol cosa menys el consistori ampostí. Les males llengües parlen de dinars amb llamàntol (bogavante) conjuntament amb una estreta col·laboradora... D’aquí que durant la campanya de les municipals l’anomenàvem Manel Bogavante.
A casa seva (la seva, eh!) tampoc pot estar tranquil. Un veí, empipat, molt empipat, encara més empipat, també l’ha denunciat per fer-hi una construcció il·legal...
Després de tot aquest anàlisi, un es pregunta: és que hi ha un pam de net?
I sort en tindrà si no li surten nous casos que, tal i com està el pati tampoc seria tan estrany.
Ai Manolo, Manolito!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada