DES DEL COR DEL DELTA UNA JOTA PER A JUDITH TOT ESPERANT QUE ES RECUPERI

El passat dimarts Judith va tenir un greu accident. La Judith té ara mateix 6 anys. Per uns dies és va témer per la seva vida. L’helicòpter la va traslladar des d’Amposta a Barcelona i ara, afortunadament s’està recuperant a la UCI de l’hospital de Sant Pau.

Avui, des del cor de l’Ebre, des de la festa de la sega que com cada any organitza el restaurant l’Estany de Lluís Garcia, el Teixidó, via telefònica li ha fet arribar una jota ebrenca. Han estat moments de molta emoció per part del seu pare que era qui estava a l’altre costat del telèfon. De segur què, si Judith es recupera, Félix el seu pare i Montse la seva mare mai oblidaran aquest moments.

Gràcies Lluís, només gent com tu poden tenir idees així d’originals i commovedores.

I a tu, Judith, recuperat el més aviat millor. Els teus pares i totes les teves amiguetes del Sagrat Cor estan desitjant poder tornar a gaudir del teu somriure i de la teva gràcia.

IBARRETXE

Ibarretxe acaba de tibar una mica més la corda de les relacions entre Espanya i el País Basc. Entre tots dos, al igual que amb la resta de comunitats autònomes hi ha una mena de contracte desigual. Si ja un contracte, de per sí, per a trencar-se cal que totes dues parts hi estiguin d’acord i, no obstant, la que el trenca, normalment, acaba indemnitzant a l’altra part, com es pot trencar unilateralment aquest contracte per part d’Euskadi si Espanya no voldrà? Les lleis orgàniques les fan o les aproven les dues cambres espanyoles: el Congrés dels Diputats i el Senat. Per la qual cosa trauran del seu articulat tot allò de ser susceptible de treure’ls competències o donar-li’s en alguna que puguin utilitzar en contra de l’Estat, com el referèndum. Així que caldria parlar de consulta més que de referèndum. Ibarretxe pot promoure una consulta popular per a sondejar què vol ser i com vol viure la gent del País Basc, però difícilment serà mai reconeguda per Espanya. A més a més, es corre un perill què és donar ales als violents per a reforçar les seves tesis. Jo sé que avui, la banda terrorista ETA és un grup de gent que volen viure de sembrar el terror entre la ciutadania i han deixat a part aquella idea, pot ser romàntica, de la independència d’Euskadi. Però hi ha molta gent, igual com passa a Catalunya, que pensen que la independència sembla molt més propera que el que realment és. Així, no tenen cap inconvenient amb executar les directrius dels dirigents de la banda sembrant el terror a més petita escala. I la cosa podria anar pujant de to. Abans aquest temes es resolien per la força de les armes. Avui aquesta opció sembla impossible perquè, també, Espanya té totes les de guanyar ja que té l’exercit i les armes. Així què no ens queda més remei que dialogar per a veure que ens donen. Depèn del color del govern si és de dretes o d’esquerres el grosses que puguin ser les engrunes. Però no ens hem de desanimar i, potser, enfocar les coses des d’un altre punt de vista.

JUGAR A FER POLÍTICA

Fa temps que se’n parla. Què passarà si el Tribunal Constitucional acaba rebutjant determinats articles de l’Estatut de Catalunya per considerar-los no ajustats a la Llei Magna. Aquesta setmana la dreta ha maniobrat i ho ha fet amb artimanyes fosques, què no legals, suposo, que s’escapen a la majoria dels ciutadans. I és que el Tribunal Constitucional, com tot òrgan de la Judicatura està format per magistrats o jutges de diferents idees polítiques i nomenats a proposta dels diferents partits. Però la línia que separa els conservadors i els progressistes és tan dèbil que en qualsevol moment es pot acabar trencant. Això si, com es veu, sempre a favor dels conservadors. Igual com passa amb el Consejo Superior del Poder Judicial on, com ja se sap, els simpatitzants del PP han tingut bloquejada la seva renovació des de fa molts mesos.

Potser el membres del Tribunal Constitucional acabaran rebutjant l’Estatut. Un Estatut que es va aprovar amb referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Diu la Constitució Espanyola que el poder emana del poble. Si és així, perquè un grup de persones què, jugant a fer política volen rebutjar una llei orgànica que fins ara ha passat tots els tràmits per aprovar-se? Si ses senyories volen fer política que pengin les seves togues i que s’adscriguin al PP i es presentin a les eleccions. Qui sap si guanyarem uns bons polítics en detriment d’uns mals magistrats!

ZAPATERO: RASCA'T LA BUTXACA!!

El vice-president econòmic del govern central Pedro Solbes ja ha presentat al Congrés de Diputats els grans comptes de l’Estat com són els pressupostos. Pareix que un anys més s’han oblidat de les Terres de l’Ebre.
El nostre territori ha d’estar eternament agraït al President José Luis Rodríguez Zapatero per haver derogat la Llei del Plan Hidrológico Nacional i amb això es va poder aturar el transvasament de l’Ebre. Però Zapatero no pot viure tota la vida d’aquesta renda. Aquest anys ja seran 4 els pressupostos presentats des de que és president del govern i fins ara ben poc o res hem vist. A veure si ens passa com a la dona de l’arquitecte que el seu home només li feia projectes (coneixeu l’acudit?) Tot el pla d’infrastructures consensuat per les diferents forces polítiques parlamentaries de l’Ebre s’ha de fer realitat d’una vegada per totes. No és una carta als reis. Ja que és un projecte per tots acceptat s’ha de realitzar com més aviat millor. El nostre territori és un privilegiat amb molts conceptes i té un potencial i una riquesa impressionants, però estem allunyats de tots els centres de decisió política i també del grans centres educatius (universitats), etc. Això és una despesa afegida per als pares que volen per als fills un futur que moltes vegades ells no han tingut. Seria d’agrair la gratuïtat de les autopistes a més a més de les grans infrastructures que parlava abans. No donéssim la raó a aquells que volien vendre l’aigua a canvi de compensacions i ara que no hi ha aigua tampoc no s’inverteix el que s’hauria d’invertir!

LA DEMAGÒGIA DE L'ALCALDE DE TORTOSA

Ferran Bel, alcalde de Tortosa per CiU no ha començat gaire bé el seu viatge al capdavant del Ajuntament de Tortosa. Potser caldria perdonar-li aquests “pecats de joventut” I és que Ferran Bel és un nou vingut a la política. I dic nou vingut, perquè hi som molts que d’una manera o d’un altra fa molts anys que hi estem ficats. Aquest noi va voler fer carrera política i... ja se sap, apuntant a un possible cavall guanyador que a Catalunya sòl ser CDC. El vant deixar ser President del Consell comarcal del Baix Ebre, gràcies amb el suport d’aquells que tenen la “clau” i que ara pacten amb uns i ara amb el altres no sigui cosa que després ens tinguéssim que penedir i desdir-nos... I que ara han tornat a pactar...

De les manifestacions que ha fet aquesta darrera setmana se’n desprent això i, pot ser, alguna cosa més.

Quan diu que amb el cessament de 5 càrrecs de confiança de l’anterior govern de Sabaté estalvia no sé quants de mils d’euros a les arques de l’Ajuntament, miri, no! Vostè és economista i no faré mai de discutir-hi de números, però si de política. I li llenço una pregunta: És que vostè no pensa contractar càrrecs de confiança seva? Si la resposta és no, miri, no m’ho crec! I quasi diria el mateix que Joan Sabaté: menteix! I quan parla que Joan Sabaté, a part del sou de senador estava cobrant dietes de l’ajuntament, no ha pensat per un moment de fer comparacions amb càrrecs del seu partit? Sense anar més lluny, l’anterior Alcalde d’Amposta. No només cobrava dietes de l’Ajuntament de l’Àrea de Promoció Econòmica, de les juntes de govern i portaveus,,, sinó que a més formava part de no se quants consells d’administració, entre ells el del Port de Tarragona.

D’això, Sr. Bel, en política, se’n diu fer demagògia. Vull recordar un alcalde del seu partit i que avui també ocupa càrrec que quan fa uns anys se’l va acusar de ser in “cacic” es va enfadar moltíssim i va dir que amb quasi quaranta anys no podia ser-ho. Com si la edat tingués res a veure amb ser o no ser cacic. Però el temps que tot ho cura o tot ho confirma ha acabat donant la raó a aquells que l’havien denominat així!

EL JUTGE "CALAMITAT" ATACA UN ALTRE COP

Abans d’ahir en vàrem assabentar d’un altra sentència polèmica del jutge Fernando Ferrín Calamita (el jutge Calamitat), un altre cop per l’adopció per part d’una lesbiana de la filla de la seva parella. La justícia no va bé. Tot i que l’han tornat a expedientar, el que tindrien que fer amb casos així és apartar-lo definitivament de la Judicatura. Se suposa que els jutges estan per vigilar l’estricte compliment de la Llei (amb majúscula), però a l’hora de la veritat, aquest jutge, el que fa, és no complir-la. Si no està d’acord amb els altres dos poders: el legislatiu per una part, ja que ha estat qui ha elaborat la llei i l’executiu, d’on és suposa ha sortit la iniciativa de fer aquesta ordenació, el que tindria que fer el jutge Calamitat és demanar l’excedència abans de que el facin fora i mirar d’incorporar-se com a jutge o assessor judicial d’una “república bananera” que pel món encara n’hi ha moltes.

ELS HEREUS DE FRANCO

Francisco Franco Bahamonde, “dictador” de España por la gracia de Dios, va tenir dos tipus d’hereus: els legals, o sigui la seva família i els polítics, l’actual Partido Popular.

Massa vegades el PP ha posat traves o ha votat en contra de resolucions de comdena al seu règim, a la Llei de Memòria Històrica, a la devolució del seu patrimoni a l’Estat. I amb això, els socialistes, sempre hem pecat de porucs. Primer, Felipe González, potser tenia por a un cop d’estat? La dictadura estava massa prop. En llocs claus de l’administració i de l’exercit encara hi havia gent que havien tingut molta responsabilitat durant el seu mandat. Però ara, en una democràcia consolidada, amb Espanya dintre dels principals organismes polítics i militars internacionals, no hauria de ser inconvenient per al govern de José Luis Rodríguez Zapatero doni definitivament el pas cap en davant per acabar amb tota la injustícia que va ser la dictadura. El iaio de Zapatero va ser afusellat pels autoanomentats nacionals. Només per això ja tindria que ser valent, però també per a que els darrers supervivents que van patir presó i repressió poguessin finalment descansar tranquils com a representants de tots ells.

Així, des d’aquest humil bloc demano: 1r.- La aprovació d’una Llei de Memòria Històrica que sigui el màxim àmplia possible. 2n.- La devolució per part dels seus hereus legals de tot el patrimoni arrabassat pel dictador de forma il·legal al poble d’Espanya.

LAPORTA PRESIDENT DE CATALUNYA?

Aquests dies s’ha escrit bastant sobre la possibilitat de que Joan Laporta entri en política. Ell mateix s’hi va postular, per tant passen a ser de simples conjectures a tot una declaració d’intencions. Ahir mateix en parlava amb un conegut i jo li preguntava que si ho feia, per a mi i veient la seva manera de pensar, que si trobava que ho faria per ERC. I ell em deia que el veia més com a substitut de l’Arturo a CDC. Possiblement tingui raó. Tothom amb pocs escrúpols i molta ambició és més fàcil que es decanti pel partit que va fundar Pujol.

Però Jan (com se’l coneix) ha d’anar en compte ja que amb aquest tema por jugar amb foc i socarrimar-se. El Barça és més que un club, no descobreixo res, però al Barça no hi colors polítics. És un sentiment, però a la vegada son emocions, expressions i d’altres coses que potser no sabria definir.

I sobre tot, Jan ha de ser més humil. Està a sobre de tot al terrenys esportiu, però quant algú està a sobre de tot és quan menys s’ha de creure superior i ha de pensar qui l’ajudat a arribar fins a dalt. Els socis, per suposat, amb el seu vot, però també persones com el Sandro Rossell què, per a mi se l’ha tractat molt injustament.

DIGUEM COM VESTEIXES I ET DIRÉ QUI ETS

És un fet incontestable que pots fer-te una idea de qui és o què és una persona només veient-li la manera de vestir, les formes de fer-ho, etc. Així es diferencia un executiu o un treballador de la banca pel seu vestit impecable amb corbata... També passa en el món polític. Normalment és fàcil distingir un jove independentista: rastes, palestina, etc., per no parla de l’estètica neonazi. Si un polític va amb vestit blau i corbata, segur què serà del PP o tal vegada de CiU, però de dretes, segur. Els d’ERC solen portar camisa fosca, sense corbata... N’hi ha que pareix que hagin nascut per a un determinat partit. Us imagineu a Arturo en un altre partit que no sigui CDC? I del David Madi què me’n dieu? Té total ‘estètica de ser un noiet bé de dretes. Nacionalista? Pot ser... Segurament en podríeu treure altres conclusions pel tipus de pentinat, ulleres, etc. Repel·lent? Potser aquesta sigui la conclusió a la que hom pot arribar. No és només pel cartell on aparegut recentment com si fos l’heroi americà Patton. Ja veieu amb qui es compara! És un fidel escuder d’Arturo i no dubtarà a l’ho de maquinar alguna cosa en contra d’altres partits, principalment els socialistes. Ell ha segut el responsable d’alguna campanya propagandística difamatòria, com el famós DVD de les passades autonòmiques. Alguna vegada se l’ha fet fora o ha dimitit, què pel cas és igual. No l’heu vist? Es im-pressionant!! (dues paraules)

CONTINUITAT I CONTINUISME POLÍTIC

Ser continuador o fer continuisme en política no té perquè ser sempre sinònim de estar fent bé les coses. A Tortosa, segons denuncia Joan Sabaté es continua fent la mateixa política que quant governaven els socialistes a l’ajuntament. Fins ara no han tingut ni idees noves i els que s’està fent ja s’estava programat a l’anterior legislatura, A Amposta, tot i seguir un govern del mateix color polític que l’anterior, tampoc demostren tenir idees noves. Volent fer continuisme. Tot pensant que la política que s’estava fent a Amposta era la millor per a la ciutat, no saben com a portar-ho a terme degut a la poca experiència i el baix nivell polític de l’actual equip de govern presidit per Manel Ferré.

NOVETATS DE TAULA DEL SÉNIA

http://www.tauladelsenia.org
PORTADA:- Els alumnes del Taller d'Empleo poden
inscriure's fins al dia 5 d'octubre
-Plans de treball de neteja de rius i barrancs,
a Santa Bàrbara
-Festa del Tossal del Rei: diumenge dia 7 d'octubre
-Presentació a la premsa del Pla integral del
riu Sénia
-La Taula del Sénia a Madrid, amb el número 2 de
Medi Ambient
-1r Concurs Forogràfic dels Amics dels Bolets de Beseit

ACTES DESTACATS:24/09 Reunió del Grup Mixt del Taller
de Empleo i selecció del nou Personal05/10 Últim dia de la
inscripció al Taller de Empleo Tierra de Encuentros
07/10 Festa del Tossal del Rei 
CALENDARI D'ACTES:Tota la programació d'actes dels pobles
de la Mancomunitat 
DADES, WEBS I ESTADÍSTIQUES DELS 22 MUNICIPIS. I BUTLLETINS
OFICIALS, I ENQUESTES, I LLIBRE DE VISITES... I A L'ALTRA PART,
POTS ENVIAR FOTOS...
I MIRAR LES QUE HAN ENVIAT... OCOMPRAR A LA BOTIGA.

VOLEM TOTS ELS PAPERS

Farà uns dos anys que van retornar a Catalunya els anomenats “papers de Salamanca”. Eren documents expoliats per les tropes franquistes als derrotats militarment. Hi vaig poder veure l’exposició a Barcelona. Hi havia documentació diversa. Potser la què més em va cridar l’atenció va ser l’Estatut de Núria i els estatuts del Futbol Club Barcelona, pel seu simbolisme. Però també hi havia documentació diversa incautada a la Generalitat de Catalunya, als partits i sindicats posicionats a favor de la República, entre d’altres.

Ara queda a Salamanca, una de les ciutats més de dretes de l’Estat Espanyol, altres papers “menors”. Eren propietat de molts particulars i entitats culturals, recreatives, etc.

El flamant Ministre de Cultura, el senyor César Antonio Molina, el mateix que va posar en dubte el treball fer per Rosa Regàs al front de la Biblioteca Nacional, què es vagi posant les piles i que compleixi el que un dia va prometre del President del Govern, el senyor José Luis Rodríguez Zapatero.

LA VERITAT DE RAJOY

Rajoy, com a cap de l’oposició, opina. Mentre opini, ja m’està bé, senyal que segueix de cap de l’oposició. La “penúltima” ha estat dir que els pressupostos per al 2008 provocaran l’enfrontament entre les comunitats autònomes. A la qual cosa jo penso que deu ser veritat. Perquè? Per que els del PP d’enfrontament entre comunitats autònomes n’entenen molt! Que va ser la llei del PHN. Va crear unes falses expectatives als agricultors de València i Múrcia que pensaven que els arribaria l’aigua per a regar els seus hortets. I mentre, dels diners que arribessin a Catalunya, en Pujol ja se’n encarregaria d’administrar-los i, com sempre ha passat, a les Terres de l’Ebre ens tocarien les engrunes!! Això, evidentment va crear un enfrontament. Recordo la mani de València on es van llençar ous a sobre dels manifestants i un grup d’ultres cridava consignes i escopien al pas de la manifestació. Deixem a Rajoy que sigui cap del govern espanyol i recordarem que va ser això de l’enfrontament entre comunitats. Jo, per si de cas, a València i Múrcia no hi vaig!

UNA ANÈCDOTA AMB lletra molt petita

No té major importància, però és d’aquelles coses que veus i et sobten. Ahir per la tarda assistia a un acte literari. Davant meu dues dones de qui vaig pensar què ren mare i filla. La que penso era la filla es va posar a tossir. I la que penso que era la mare, tot obrint la seva bossa de ma li va oferir un caramel a l’altra. El fet és normal. Fins jo porto caramels a la butxaca, d’aquells que són sense sucre. Però els que portava la senyora, i en portava 4 o 5, eren dels que es reparteixen a les campanyes electorals, concretament de CiU. Vaig pensar que devia de ser una incondicional de la coalició nacionalista i també una prova evident d’on té CiU el seu viver de votants.

JUDICI SÚPER RÀPID

Llegeixo al diari el Punt què un jutge de Valls a absolt un home acusat d’un delicte de lesions sense haver prestat declaració ni ell ni el seu denunciant.
Fins ara havia sentit parlar de judicis ràpids, però d’això se’n diu súper ràpid!!
Deu ser que com no hi havia gaire pressupost, és la manera que té la Justícia d’estalviar!

LLARGA VIDA A PUJOL!!

La pau ha arribat a casa de CiU. Diu que Arturo i Duran s’han reunit en secret al llarg de 4 hores per a fumar la ”pipa de la pau”. Encara que a la roda de premsa he vist al mig de tots dos a en Pujol. Mireu, digueu-me mal pensat, però jo crec que tota aquesta escenificació ha estat obra de l’expresident i finalment s’ha posat al mig perquè si de cas, no sigui què... Així que avui, finalment, mots convergents i algun unionista, però sobre tot convergents, poden respirar tranquils. I d’amagat deuen de dir: “Llarga vida a Pujol!” Vaticino que Convergència no sobreviurà molt temps a la mort del seu fundador. Al temps...

NOMS PROPIS

De vegades veient un cognom pots endevinar la procedència de l’individu. Així hi ha cognoms que a determinades localitats son predominants. Un dels casos més significatius és el de Piñol a Tivenys. Recordo una anècdota que em va passar amb el meu amic Andreu. Va dir-me que tenia un amic a Tivenys i li vaig preguntar: “Qui, Piñol?” Em va dir: “Sí, com ho saps? Això, de vegades també passa amb els noms propis. Uns exemples clarificadors. A Alcanar hi ha molt més que a d’altres llocs noms com Baptista o Joan Baptista. A Amposta Secundino (o Secundí). A Roquetes Daniel. I mireu que no tinc en compte el noms que es posen per raó de posar-li com al patró del poble: Marc o Marcos al Mas de Barberans, Remei a Alcanar, Lluc a Ulldecona, Cinta a Tortosa, etc. Sinó què, sense tenir res a veure, qui sap el perquè, són més abundosos. Hi havíeu pensat mai?

DEMAGÒGIA DE CiU UNA VEGADA MÉS

Sempre s’ha dit que a la llengua li fas dit tot allò que vols. Encara que no s’ajusti a la realitat o sigui pura demagògia. CiU (no sé si emprar aquesta fórmula, perquè qui realment ho diu és CDC, cada cop més allunyada dels seus socis) diu que els socialistes han silenciat el “transvasament” de Cantàbria. Vagi per davant que estic en contra de molts REGADIUS (i ho poso així amb majúscules, per diferenciar-los dels transvasaments que ells diuen) Si la memòria no em falla, “el Ebro nace en Fontibre, cerca de Reinosa” i si ho mirem, Reinosa està a Cantàbria, o sigui dintre de la pròpia conca del riu. Això, senyors de CDC no és un “transvasament”!! Serà tot el regadiu que vostès vulguin, com el regadiu de la Terra Alta, l’Aldea-Camarles o els que s’estan fent a Lleida o, si m’apuren, els que volen fer a l’Aragó amb el “Pacto del Agua”. Com es nota que els falta cultura hidràulica...

PLATAFORMA ANTI-CATALANA

No us faré cap mena de comentari. Només us indico on podeu llegir la notícia i feu-vos la vostra opinió:

http://www.elplural.com/politica/detail.php?id=14174

PAGAR PER FER D'ALCALDE

Es evident que mentre els grans (o petits que pensen què són grans) ajuntaments fixen un “bon” sou per als seus edils (no només alcalde, sinó també l’equip de govern), els petits, estem parlant de pobles de menys de 5.000 habitants, fer d’alcalde és fer-ho de forma altruista i desinteressada i rar és el poble que l’alcalde tingui assignat un sou o contraprestació. Fer d’alcalde no només és dedicació, sinó, també responsabilitat. Un alcalde està subjecte a tota mena de vigilància i ha de complir escrupolosament amb la llei. De no fer-ho se’l pot acusar de prevaricació i se’l pot arribar a inhabilitar per a desenvolupar càrrec públic i, fins i tot, anar a la presó pel seu comportament, de vegades conscient i de vegades no. S’està exposat a qualsevol cosa per part del veïnat: des de que te truquin a casa a les 12 de la nit a que et parin pel carrer i et diguin qualsevol cosa. Tot això té un cost i està bé que ara, la Generalitat, els pugui donar una compensació per la seva feina.

D'ACORD AMB MARAGALL

Així com de vegades he criticat certs comentaris del president Maragall, avui hi estic totalment d’acord. Penso com ell que si el Tribunal Constitucional acaba declarant no constitucionals certs articles de l’Estatut de Catalunya en vigor i que es va aprovar per referèndum de forma legítima, el poble català ha de tornar anar a les urnes.

L’actual Estatut no és el millor que podria ser. Però, segurament és el millor que Espanya (PSOE, no PP) ens podia reconèixer. L’Estatut el van pactar, recordem-ho Zapatero i Arturo, la qual cosa va deixar descol·locat al propi PSC. i, segurament, al referèndum hi va acudir a votar més simpatitzants de CiU que del PSC... i així va anar.

Si a un Estatut “retallat” cal afegir-li la supressió d’algun article o punt per considerar-lo anticonstitucional, “apaga i vàmonos! Que diuen els castellans. I si, finalment, el poble català l’acaba rebutjant, caldrà començar la tramitació d’un de nou. I què no ho dubten els castellans: serà molt més exigent que el que va aprovar inicialment el Parlament Català!!

LA GUERRA DE LES CAMISETES

Pel que es veu a la premsa avui, ahir, al Congrés dels Diputats va ser una jornada atípica. La cambra espanyola té la fama (no se si ben guanyada o no) de ser avorrida. Ahir no ho va ser. Diferents diputats van exhibir camisetes nacionals: els uns de la nació “única i indivisible” i els altres de les que no tenen estat (al menys la catalana, no se si també representants d’altres seleccions, diguem-les-hi autonòmiques)

Vagi per davant que el grup socialista va votar en contra de la reforma de la llei de l’esport. Ahir mateix ja vaig poder llegir a un bloc que el PSC és un partit espanyolista i que hauria de denominar-se, directament, PSOE.

Vull dir que com socialista he d’aguantar moltes vegades imposicions de les que no estic gents d’acord, però pregunto: algú està d’acord sempre amb el que diu el seu partit? M’agradaria que abans de meditar penséssiu bé la resposta. Aquell que segueix tot allò que li mana el seu partit, la majoria de vegades perquè així ho diu el seu líder, està mes prop de pertànyer a una secta que a un partit polític. Sincerament, jo discrepo de moltes coses i accepto algunes que em són imposades, perquè en tinc tot el dret de tenir la meva pròpia opinió. Malgrat tot és el partit que millor reflecteix les meves idees, encara que en algunes, puc estar més proper a les tesis defensades des d’altres formacions polítiques.

LLADRES DE GUANT BLANC

La societat té la sensació que es condemna amb més anys a un que ha robat una gallina per a poder donar de menjar els seus fill que aquell que ha robat milions. Aquests darrers son els anomenats lladres de guant blanc. L’altre dia ja m’hi referia en aquest mateix bloc.

El fiscal no vol imputar els membres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) encara que hi ha indicis de la seva implicació en el cas Gescartera. La utilització d’informació privilegiada d’algun d’ells proper al Partit Popular, sembla evident. No obstant, sembla que no els passarà res.

LES ICONES DEL SEGLE XX VERSIÓ PP

Els actuals càrrecs del PP estan tan decantats cap al seu costat dret que rebutgen qualsevol cosa que soni a revolucionari. Parlo de la regidora del PP de Barcelona que ha posat en dubte la coneguda foto del Che Guevara que s’esposa al palau de la Virreina de Barcelona. I és que ells d’icones en tenen moltes i reals, però el seu problema és que no les poden anar exhibint. Ja els agradaria, ja poder mostrar les seves icones del s. XX: Franco, Mussolini, Hitler, en son clars exemples.

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

http://www.tauladelsenia.org
PORTADA:- Diumenge 7 d'octubre, Festa del Tossal del Rei- Pla de neteja: avui al Barranc de La Galera- La Mancomunitat amb el President de la Diputació de Terol- Caixa Catalunya ajudarà el Taller de Empleo Tierra de Encuentros- 1ª reunió de les Administracions implicades en el riu SéniaAGENDA:19/09 (10:00) a Vinaròs: Roda de Premsa de presentació del PLA INTEGRAL DELRIU SÉNIA20/09 (12:00) a Madrid: Reunió amb els responsables de l'INEM pel Taller deEmpleo20/09 (17:00) a Madrid: Reunió amb Antonio Serrano, Secretari per a laBiodiversitat i el TerritoriI a més del CALENDARI D'ACTES, hem creat nous Apartats (a ELS 22 MUNICIPIS):- Concursos dels municipis: ara mateix n'hi ha a BESEIT, ULLDECONA iVINARÒS.- Exposicions dels municipis: ara a MORELLA.- Cursos i jornades: a BESEIT (un Màster de Gestió de l'Aigua) i MORELLA.I recordeu que podeu enviar fotos (i les penjarem), i votar a les Enquestesi escriure al Llibre de visites...

MATRIMONI DE CONVENIÈNCIA

Tradicionalment s’ha usat el terme "conveniència" per a referir-nos al partit Convergència Democràtica de Catalunya. I és què hom ha tingut la sensació de que tot allò que ho feien era per al benefici propi i així havien “captat” molts “adeptes” oferint-los feina, subvencions, càrrecs, etc.

Ara més que mai, després de les manifestacions de Duran i Lleida i les contramanifestacions de l’Arturo, la cosa pareix més un matrimoni de conveniència que mai.

En Pujol va crear CDC com a eina per a governar Catalunya. Però la cosa no va acabar aquí. Després va crear els consells comarcals per anar “col·locant” a la seva gent. Van controlar-ho quasi que tot: la Generalitat, la majoria de diputacions, consells comarcals i municipis, sobre tot els més petits que és on es pot arribar de forma més directa a la gent i guanyar la seva voluntat en forma de vot.

Ara que s’ha perdut molt d’aquest control, el matrimoni de conveniència se’n va en orris. Potser caldrà parlar dintre de poc de divorci? Esperem que no ens costi molts diners...

EL DRET DE DESCANSAR

Quan el dia s’acaba, després d’haver sopat i deixar-ho tot més o menys enllestit per al dia següent, el que et demana el cos és descansar. A l’hora acostumada te’n vas al llit i llavors, oh sorpresa!, te costa agafar el son. El motius és el soroll que fan els vehicles, sobre tot, les motos. De joves deien que les “trucaven”, Ara no se si encara es fa o què... però el soroll és descomunal. Si fa poc que has agafat el son, et despertes d’un bot! I això no passa a un lloc determinat, pot passar a qualsevol poble o ciutat d’aquest país. I ens dóna la sensació que la policia no hi fa res per a solucionar-ho... només perquè els sorolls continuen i pareix que no parin mai. La suma de soroll és el que se’n diu contaminació acústica i els municipis estan obligats a fer-ne estudis i mapes al respecte.
El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ja ha emès sentències que han creat jurisprudència al respecte. És un bon principi per acabar amb els sorolls, però cal molta més implicació de tothom.

CiU: UNA NOVA BATALLA PERDUDA

El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs presentar per CiU sobre les “marques blanques” amb les quals es van presentar alguns partits a les passades municipals. El PSC va presentar-se amb PM (Progrés Municipal) i ERC amb AM. Això suposava per CiU perdre alguns consells comarcals que ells controlaven. Si la seva pretensió era recuperar-ne algun, ara no ho podrà fer. I és que CiU va “inventar” el consells per a fer de “repartidora” entre els seus adeptes o per a quan volia “captar-ne” algun. Perdre un consell els fa mes mal que si els haguessis arrancat un queixal!

JUDICI A AZNAR

L’última persona coneguda que s’ha adherit a la plataforma que demana el judici d’Aznar per criminal de guerra ha estat la exdirectora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs.

He de confessar que jo també m’hi vaig adherir i del meu correu va sortir el missatge demanant adhesions. Encara no ho havia fet des de el meu bloc. Avui ho faig. Ho vull fer a títol personal, però també com afiliat a Amnistia Internacional. Penso que una persona com l’expresident del govern espanyol que va involucrar a Espanya en una guerra il·legal no pot sortir impune d’aquest fet. I a sobre, és que em cau fatal!!

Si us voleu adherir a la plataforma, podeu fer-ho a: http://www.juicioaaznar.net/

Aquests estiu Catalunya era la comunitat que anava primer en número d’adhesions. Que no ens prenguin aquest primer lloc del ranking. Ja sabeu com ens “estimava”; paguem-li amb el mateixa estimació!

UNA SITUACIÓ MOLT VERGONYOSA

Avui comença l'any judicial i per això torna a ser notícia. La situació del Consejo General de Poder Judicial, ja passa de castany obscur. La politització d’aquest òrgan judicial i de tota la justícia, en general, fa que es pugui arribar a disbarats com el que passa: què és portin més de 10 mesos sense renovar els càrrecs i que no pugui actuar per manca d’una majoria.

Igual què com passa a la majoria de coses, els jutges, fiscals, etc., tenen dos associacions: una de dretes i una altra d’esquerres. També els hi ha que no estan adscrits a cap d’elles. No sé el perquè, però m’ho penso, la majoria és conservadora i és la que manté bloquejat el Consejo. Simplement em sembla vergonyós. Algú, si hi hagués una mica de seny (els castellans no en tenen de seny) hauria de posar fi a la rocambolesca situació d’una vegada. La pregunta és: qui mana al sector conservador de la judicatura? La resposta és obvia, oi? I això que segons ells, no han trencat mai un plat i que la culpa de tot sempre la tenen els socialistes!

CREMA ROQUETES

M’he assabentat que la setmana passada, a Roquetes, es van cremar diversos cotxes. Primer es pensaven que era obra d’un grup de brètols que n’havien volgut cremar un i el foc s’havia escampat, fortuïtament als altres cotxes. Però com que la cosa no va passar un únic dia, sinó diversos, ja pren magnituds més importants i té desconcertat al govern municipal. He sabut que avui mateix, l’equip de govern: ERC, CiU, PP i independents, tenien una reunió per a tractar del tema. A més, els incendis, es veu que només són a una part del poble. Els veïns com és natural tenen les seves sospites, però ha de ser la policia la que ha d’investigar i ha de trobar els presumptes piròmans.

Recordo que fa uns anys, a Barcelona, i durant un temps, hi van passar casos similars. Després de les oportunes indagacions de la policia es va dir que eren empresaris de parkings que pagaven a joves per a què duguessin a terme els crematoris. Així s’estendria el pànic d’entre els propietaris de vehicles que els solien deixar al carrer i els acabarien deixant a cobert i pagant!

A Roquetes s’ha de descartar, simplement, perquè no hi ha establiments d’aquesta mena.

EL DELTA DE L'EBRE AL DOMINICAL DEL PERIÓDICO

El suplement DOMINICAL del Periódico de Catalunya d’avui 16 de setembre, en la seva pàgina 48 i sota el títol de “Paisatges d’arròs” fa una pinzellada el Delta de l’Ebre amb atenció especial al cicles de l’arròs. Hi intervenen els dos presidents de les principals cooperatives arrosseres: Agustí Castells de Arrossaires del Delta i Francesc Reverté de la Cambra Arrossera del Montsià, encara que no hi surt la foto de cap d’ells. Com a document divulgatiu de l’arròs està bé. Agustí Castells també parla de la necessitat de que el riu Ebre porti sempre un bon cabal per evitar la salinització del Delta i, segons L.M. Marco, autor del text “d’aquesta manera s’entén la rotunda oposició dels veïns d’aquestes comarques limítrofes a la idea del transvasament de l’Ebre”.

Hi trobo a faltar una clara promoció turística. L’article, per als amants de la natura està bé, però, segurament, no profunditza prou. No parla de cultura, ni gastronomia. Per a mi és una manera d’omplir pagines d’un suplement amb unes quantes fotos boniques, això sí. Els autors de les fotos són Iolanda Astor, Miguel Lorenzo i Alejandro Yofre.

ALMANSA, 300 ANYS DESPRÉS

Pa partir d’avui mateix podem començar a llegir les meves col·laboracions a Vinaròs News.

http://news.vinaros.net/v10/

El passat 11 de setembre, a Catalunya, hem celebrat la nostra diada nacional. Aquest any amb un record especial i amb sabor amargant a la boca. I és que aquest 2007 fa 300 anys (25 d’abril) de la batalla d’Almansa (província d’Albacete) Perdre aquella batalla va significar alguna cosa més que una derrota militar. Va ser el principi d’una derrota política sense pal·liatius per als Països Catalans amb la pèrdua de la majoria de les seves llibertats. Les tropes de Felip V (en aquells moments Felip d’Anjou) començaven amb la batalla d’Almansa la derrota militar de València primer i de Catalunya set anys més tard, amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre.
Encara avui no s’han assolit algunes de les llibertats arravatades per la força de les armes, que no per la força de la raó.
Segons diu la història, la unió de Castella i Aragó (Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears) era més fictícia que real, ja que Aragó conservava els seu propis furs i un grau d’autonomia considerable.

Però cal mirar sempre cap endavant, cap el futur i, aquest, passa per aconseguir una Espanya federal i que Catalunya assoleixi un grau d’autonomia que la faci equiparar-se al màxim a qualsevol estat dintre d’una Europa unida políticament.
Mentre, fins a que arribi aquest dia, s’ha de seguir lluitant contra les forces centralistes de l’estat espanyol i què, darrerament pareix que surtin de baix de les pedres: com la Real Federación Española de Fútbol que no permet jugar un partit amistós a Catalunya amb l’excusa ximple de que només se’n pot jugar un a l’any!
Avui, 300 anys desprès, un altra Almansa és possible, però a l’inrevés. S’ha de derrotar l’enemic que, en algun cas el tenim ficat dintre de casa (a València és força evident) Però Catalunya no és una terra de violència: la victòria ens la ha de donar la raó, no les armes!

ELS TEMPS CANVIEN

Recordo una nit d’estiu de 1986. Concretar la data ja seria “massa”. Al petit poble de la Galera (el Montsià) anava arribant joves procedents del pobles veïns. Aquella nit s’hi donava un recital de la Marina Rossell. Al lloc, per a mi, quasi que incomparable, del “povet” de Sant Vicent, la Marina va donar un concert inoblidable. El públic, enfervorit, anava cantant , cridant i donant consignes a favor de Catalunya. Al entrar hi havia punts de venda de “material”: pins, xapes, engantxines, etc. mentre la joventut s’apropava a la paradeta, un cotxe del Mossos d’Esquadra va passar sense aturar-se. Espontàniament el grup va començar a picar de mants. Els veiem com els “salvadors” davant anys de repressió de la Guardia Civil i la Policia Nacional (abans Policia Armada), però més coneguts com els grisos, els “maderos”, etc. Ahir, a Girona, els Mossos d’Esquadra van quasi reprimir una manifestació independentista reunida per a protestar per les detencions hagudes arran de la visita dels Reis d’Espanya. Què ha canviat? De ben segur que moltes coses en aquests 21 anys. Però si ens centrem en els fets, és que l’any 86, els Mossos, tot just, acabaven d’agafar les primeres competències i avui, en molts punts de Catalunya les tenen quasi totes. Un alcalde de Mequinensa (ignoro si encara hi ha el mateix) diu que: “la policia és, per definició, repressora”!” I en té tota la raó.

VA DE RETRO

El Papa de l’església catòlica Benet XVI ha donat permís per a tornar oferir les misses en llatí. Encara me’n recordo quan se’n donaven i que al autoritzar-les en castellà, vaig pensar que era un gran avanç. Al menys entenies el que deien! Fins i tot la meva mare va comprar un missal a una llibreria de Tortosa. Si allò significava, al menys per a mi, un avanç, ara només puc pensar que “anem de retro”. Una església de Madrid ja n’ha celebrat una. Es només una culminació del procés de seguir caminant cap a la dreta de la capital d’Espanya. Recordem que només fa uns mesos, per obra i gràcia de l’arquebisbe es va fer tancar una parròquia obrera on els capellans donaven la missa amb texans. Tot això només se suma al cúmul de desencerts de la cúpula eclesiàstica. Diuen que es volen apropar al poble planer, però cada com s’estan allunyant més. Tampoc podrem dir més: “sempre ens quedarà Madrid!”

DIS-ME QUI ETS I ET DIRÉ SI ESTÀS AL SECTOR IMMOBILIARI

En aquests darreres anys, difícilment algú amb la possibilitat de “moure” diners a pogut fer front a l’atracció del poder immobiliari. I és que hi ha qui ha guanyat mols euros. Al sector immobiliari han fet negoci els que han enxampat, els qui s’ha dit, però fins ara se n’han pogut sortir i molts que no se sap. Molts d'aquest amb informació privilegiada al ocupar càrrecs estratègics dintre de la política o de la administració. Així, llegeixo que els dirigents de Mútua Universal van agafar els diners dels mutualistes i van invertir en una promoció al Berguedà.

I què passa amb els diners robats o guanyat il·lícitament? No he sentit mai a dir que es retornin als seus propietaris legals. Com Antonio Camacho, el gerent de Gescartera, que surt a la portada de la revista Tiempo i que segons el titular es va “fondre 50 milions i ara viu de les rendes” Fort però cert. La justícia, igual que amb altres molts casos, hauria de ser més dura amb aquesta mena d’espavilats. Sempre que la opinió pública cregui que hi ha massa tolerància en determinades coses, es crea una mena de d’ambient favorable per a que algú pugui pensar que si ell ho fa, tampoc li passarà res.

CATALUNYA COM EUSKADI?

Llegeixo al Periódico que, sense dir-ho explícitament, Josep Antoni duran i Lleida ha dit que de no entendres amb l’Arturo Mas, tots dos deurien de fer com han fet a Euskadi Josu Jon Imaz i Joseba Eguibar (encara que la dimissió d’aquest últim encara no s’ha produït) Entenc la postura de Duran, perquè amb el seu company de vistge, difícilment farà gaire més del que ha fet, però no crec que l’Arturo pensi el mateix. I és que el líder de la formació Convergència Democràtica de Catalunya té massa ego i massa afany de poder i de protagonisme. A Pujol li va costar trobar un successor a la seva persona. Si s’hagués pogut clonar, de segur que ho hauria fet. Primer va ser Roca, més tard es va parlar de Joan Maria Pujals (el de Vilaseca) Fins a que va trobar el candidat adient. El va alliçonar bé i, cal reconèixer-ho, va ser un alumne avantatjat. Encara que, evidentment, jo discrepi d’aquesta mena de líders i de la seva manera de fer política.

VA DE PRESOS I PRESONS

120 persones no són multitud... però poder ser-ho si estan dintre d’un espai molt reduït. Informa la Veu de l’Ebre que 120 són els ebrencs que estan tancats a la presó. Semblen molts... però potser són molts menys que els que deurien d’estar si tenim en compte que hi ha moltes agressions que no es denuncien mai, sobre tot dintre de l’àmbit familiar.

Aquest dies s’està parlant molt sobre la reinserció de determinats presos, sobre tots dels que estan empresonats per cometre violacions. Una comissió d’experts encapçalats per la consellera Tura, estan parlant sobre les mesures a prendre quan ja no se’l pot retenir-los més a la presó pel tema legal, es a dir, perquè ja han complert la condemna. Es veu que han rebutjat la castració terapèutica com a mesura. Ahir escoltava a la ser un psicòleg que deia que no és la solució. Què hi ha que fins i tot, al veure’s impotent ha arribat a violar amb el mànec d’una granera...

Crec que la millor manera és el seguiment del pres per mig de la utilització del braçalet de control remot. Ignoro si és del tot legal però sé que s’està utilitzant.

L' ENQUESTA DE L'IDECE

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) A la seva creació no ens vàrem atrevir a posar-li de les Terres de l’Ebre (IDETE) i encara avui som incapaços de fer-ho, esta fent una enquesta telefònica sobre com volem que sigui el nostre territori. Sobre les enquestes penso allò que quasi tothom pensa, que a mi no me’n fan mai! I es veritat... al menys d’aquest tipus. Si que com a client de la Caixa me’n han fet unes quantes i com a posseïdor d’un Citroën, també. Però aquestes no conten...

No sé si tothom és conscient de com vol que sigui el territori, jo sí, així que us deixo uns apunts:

• Paisatgísticament parlant, ha de ser el màxim possible fidel a com ha estat sempre, o sigui, allí on hi havia pins han de continuar havent-hi. I el mateix on hi ha carrasques, oliveres, garrofers i bosc de ribera.
• I tant que volem créixer! Però de forma sostenible. Que vol dir això? Sense grans urbanitzacions, sense grans vivendes unifamiliars, sense tantes piscines i jardins plens de gespa. Què les urbanitzacions siguin respectuoses amb els paisatge amb la utilització de pedra i fusta i que les cases siguin paregudes a les construccions que sempre s’han fet.
• Què no es facin tants regadius i el riu Ebre porti un cabal irregular, no constant, però que sempre porti l’aigua suficient i que quan faci falta que tingui avingudes per a netejar les voreres...
• Que boscos i barrancs estiguin nets. La ramaderia hi té un paper molt important a jugar.
• Què la gent sigui respectuosa amb la natura i que la sàpiguen estimar i valorar com un bé preuat.
• Hem de renunciar als camps de golf i saber explotar les nostres coses... què en tenim i moltes! Però han d’estar ben conservades i l’entorn net.
• Hi ha que tenir idees innovadores però a la vegada respectuoses amb el medi ambient. Tenim un potencial impressionant, només cal saber com explotar-lo.
• A pocs llocs poden dir que tenen mar, muntanya i riu, a pocs quilòmetres, com ens passa aquí... Una gastronomia d’allò més variada i saborosa, un vi de molta qualitat, un oli d'oliva que és l'enveja de molts...
• Etc. etc.

TENIR UNA BONA IDEA I FER-TE D'OR

De vegades només cal tenir una idea en la vida, una bona idea i un cop de sort. Tot el demés vindrà sobre rodes i els diners a cabassades. Precisament avui em contaven que un jove de Càlig (comarca del Baix Maestrat, Castelló) va tenir una idea: enregistrat el cant del tord a una cinta de cassette. D’aquesta manera els caçadors de barraca s’estalviaven tocar el reclam en la boca. Després va enregistrar la del perdigot per a caçar perdius i així va anar fent fins a que va arribar l’ús definitiu.

Qui viatge al estranger habitualment amb avio sap del problema que son els moixons a determinats aeroports. Jo havia sentit a dir que hi usaven falcons per a espantar-los. Així que va el calitjó (gentilici de Càlig) i diu que ell ho enregistrarà i no cal emprar falcons. I dit i fit. També s’usa a llocs molt arbrats i freqüentats per la gent.

Em deien, que a part de voltar per tot el món, s’ha fet d’or i això que va començar com a reparador d’electrodomèstics gràcies a un curs que va fer...

De segur no passarà a la historia, però suposo que li és igual...

ESTIC D'ACORD AMB CiU!!!

Quasi no m’ho puc creure ni jo!! Per una vegada (i sense que serveixi de precedent) estic d’acord amb la federació nacionalista!!! Demanen presó per als conductors sense carnet. Penso i sempre ho he fet que son un perill i mira que si un va com li dona la gana, la “seva vida” m’importa ben poc. I què puc dir si a ell també i ho demostra amb la seva inconsciència? M’importa bastant més la vida dels innocents. Dels que tal vegada seran les seves víctimes... Si aquest és el primer pas per acabar amb les morts a la carretera, ja triguem a posar-ho en pràctica!
Llegia que més d’un 30 % de les morts a les vies públiques els caps de setmana són motoristes. Heu vist com condueix la majoria? Com esquiven els cotxes per avançar-los? Com aprofiten el mínim espai per fer la maniobra? Fins que començant per aquests i seguint per una pila d’automobilistes, no es posin al cap que a la ma porten una arma mortal, de morts a la carretera en sentirem a parlar sempre!

BOMBES RUSSES DE DESTRUCCIÓ ECOLÒGICA

Els russos han creat una bomba quatre vegades més destructora que la millor que tenen els americans. Feia temps que no en sentia parlar dels records de la carrera armamentística. A mi això em sona com aquells que miren qui la “té més grossa”. Amb el tranquils que estaríem sense militars... Però es clar, si un país en té, els altres no es poden endarrerir massa, no sigui que ens vulgui atacar... A més es veu que és “ecològica”. Per ecològica s’entén que no deixar res. Però res de res. O sigui ni residus ni res.
I jo penso. Els científics que l’han creat. Perquè han estat científics, no se’ls acut altra cosa? No poden dedicar els seus esforços i els diners públics en crear eines més útils? Els que és segur és que el premi Nòbel no els hi donaran. Al menys, això espero...

NO ACABAR DE MARXAR-SE

Primer Maragall i després Pujol (o va ser al revés) I ara Xabier Arzallus. Tots han tingut el càrrec més alt dintre del parit i tos tres per una u altra raó han dit què ho deixaven tot, què plegaven. Ara resulta que s’acaba de fer públic que Josu Jon Imaz s’ho deixa tot. Fart de pressions internes, de lluites sense quarter... Penso que quan un líder polític s’ho deixa ho deuria de fer amb totes les conseqüències... Però no ho saben fer i van enredant la troca com vulgarment es diu. Potser l’únic que ho va saber fer en els darrers anys va ser Felipe González. Suárez també ho va deixar tot, però és que quasi no tenia ni partit quan va decidir plegar.

Més prop de casa també hi ha qui ha plega, però no del tot... Una pista va ser alcalde uns vint anys, a més d’altres càrrecs públics prou importants...

VA DE RETRO

Fins ara havíem sentit a dir que els sector més integrista de l’església catòlica (es a dir, quasi tot) i alguna associació de pares i mares d’alumnes, s’oposaven frontalment a la nova assignatura d’educació per a la ciutadania”. Fins i tot va arribar a demanar-se que els pares es fessin objector de consciència! Avui, primer dia d’escola, s’ha fet públic que aquesta xifra no ha estat ni de 100 a tota Espanya!!

Però el que m’ha causat més “impacte” ha estat una carta apareguda al Mes Ebre que, entre altres coses diu, i cito textualment: “... está puesta para poner barreras a los instintos de los alumnos para que al satisfacer sus necesidades fisiológicas no perjudiquen a los demás”. I continua: “Estos instintos descontrolados han sido suscitados por la misma escuela y la televisión, que han inbuido en los alumnos las ideas evolucionistas enseñándoles que no son más que simios un poco más desarrollados...” Per a què seguir. No diré qui ho firma, encara que si que posaré la pàgina on ho podeu llegir. Això sí, no ho diu però és capellà. Sobren els comentaris!

http://www.diarimes.com/ebre/inici.php

MASSA ACCIDENTS LABORALS

Avui ho he escoltat a la SER. Altres vegades ho he llegit a algun diari. Una de les principals lacres del país són els accidents laborals. Pareix que tothom tingui la culpa: l’empresari que no inverteix prou en mesures de previsió; l’obrer que no és conscient del risc que corre; el responsable de l’obra (o taller o el que sigui) que no obliga l’operari a prendre-les. És alguna cosa pareguda a una cadena. No fa gaire temps, un anuncia de la Generalitat de Catalunya anava per aquest punt. A la SER estaven parlant d’una mort a Andalusia. Segons l’empresari en els propers dies se li anava a fer el contracte. El fill del mort ha resultat ferit. Segons l’empresari havia anat un moment a ajudar-lo.

Conec un cas contat per companys del sindicat UGT en que un determinat empresari va barrar-los el pas quan pretenien fer una assemblea informativa als treballadors.

Empresari és la constant que va sortint. Aquest, primer que ningú ha d’estar a sobre dels seus treballadors i vigilar els possibles riscos. Si està sempre damunt, potser la resta de membres de la cadena, només per estalviar-se l’esbroncada, faran el ús adequat de les mesures de prevenció.

VILLAR, DIMISSIÓ JA!!

Tot plegat és una vergonya! Finalment la RFEF ha denegat el permís per a jugar el partit de futbol de Catalunya contra els Estats Units. I això què el seu president és basc i pressuposa que ha de ser de mentalitat més oberta que un castellà o extremeny... Però no se si serà degut a les pressions de la resta de la junta o el perquè, però el resultat és conegut per tothom.

Villar, si la memòria no em falla va tenir el suport de la FCF a l’hora de la seva reelecció i, crec recordar que aquest suport va ser decisiu. Així ens ho paga! Per a la propera vegada, si es torna a presentar a la reelecció, ja se sap que ha de fer-se des de Catalunya.

De totes formes: dimissió ja!!

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

http://www.tauladelsenia.org

PORTADA:

- Important reunió de les Administracions sobre el riu Sénia

- El Taller de Empleo Tierra de Encuentros començarà el 1 de novembre

 vinent

I també: Camí de Mitanplana, Propera convocatòria de les subvencions

industrials, Pla de neteja, Reunió Morella-Sta. Bàrbara

Mireu també:

ACTES DESTACATS (de la Mancomunitat)

CALENDARI D'ACTES (dels 22 pobles)

ENLLAÇOS ÚTILS (de gran interès)

I els nous apartats: OCI

- Mira les fotos rebudes

- Col·laboracions escrites

I també pots votar a les Enquestes i escriure al Llibre de visites...

SER I EXERCIR DE CATALÀ AVUI (I EL DECÀLEG DEL NACIONALISTA CATALÀ)

La poca presència de símbols als balcons m’ha fet pensar en que hi ha molt poca gent que exerceixi de català avui. Mols d’aquest, però voten partits autoanomenats nacionalistes, però deu de ser de les poques coses que fan “per Catalunya”. Quant d’aquests participaran avui en els homenatges a la senyera? Segurament que mol pocs. Ser català és un sentiment més enllà de l’opció política que elegeixes a l’hora d’anar a votar. Català se ho ha de ser tots els dies de l’anys. Ah!, però per ser-ho tampoc cal que portes barretina o ballis sardanes pera demostrar-ho. Evidentment hi ha moltes maneres de ser-ho i cap d’elles ha de ser excloent amb la resta. No se és més català per cridar més i insultar als altres. Tampoc se és més català per parlar a un emigrant sense canviar d’idioma...

Recordo que al darrera del DNI català que fa uns anys feia la Crida a la Solidaritat i que avui encara hi ha que el segueix fent hi havia el decàleg del nacionalista català. Subscric punt per punt el mateix. I recomano fer-ho als que no l’hagin llegit mai:

DECÀLEG

1.- Catalunya és la teva terra. Aquesta és la teva nació.

2.- La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la.

3.- La llengua, història, comarques, ecologia, folklore, institucions i festes nacionals són el teu patrimoni: guarda’l gelosament i enriqueix-lo.

4.- No et venguis Catalunya: ni per partidisme ni per diners, ni per cap mena de poder... ni per res.

5.- No matis ni atropellis en nom de cap consigna. No et deixes matar ni atropellar perquè sí.

6.- No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els que estimen la terra tenen el dret de reclamar-la com a seva.

7.- No imposis a ningú la teva nacionalitat. Catalunya és terra de llibertat.

8.- No t’enlluernin aventures forasteres. Catalunya és el teu camp de treball. Això no et priva de ser solidari amb tots els homes.

9.- No serveixis els enemics del teu poble. Són enemics de tots els pobles del món.

10.- Siguis crític: Catalunya no és la terra millor; és simplement la teva.

Podeu llegir-lo a: http://igac.org/_nou/lesvoltes/dni.ht

MARIANO RAJOY, EL CANDIDAT DE LA DRETA

Ahir, al PP, es va produir allò que tant de temps feia que s’estava anunciant: l’elecció de Mariano Rajoy com a candidat de la dreta per a les properes eleccions generals, previsiblement, per al març de 2008.
Rajoy sap que és la seva darrera oportunitat. Les lluites internes per a l seva successió ja fa molt temps que van començar. I és que els seu “tro” té molts pretendents: Ruiz-Gallardón, Rato, Zaplana, Acebes... i com ja vaig dir una vegada, Aznar, jo no el descarto!
I és que haver estat el successor d’Aznar, no ha estat gens fàcil. Recordem que ja en aquells moments no era l’únic candidat i a sobre va tenir que afrontar el lideratge en un PP en hores baixes. Atemptats de l’11-M de Madrid, l’entrada a la guerra il·legal de l’Iraq, etc. I en aquests anys, les coses, tampoc li han anat gaire bé. La principal arma de batalla, la lluita contra ETA, no ha tingut els resultats esperats des del PP. Els èxits del govern Zapatero en aquest camp han estat notables. I hagueren segut matrícula si hagués estat capaç d’arribar a una treva permanent de la banda terrorista.
Però a l’hora de la veritat res de tot això es tindrà en compte. Res tindrà importància a l’hora de posar el vot a la urna. I una vegada més, la dreta, acudirà amb massa a votar per a ser força hegemònica a Espanya. Tot i haver perdut les eleccions, tot i la guerra de l’Iraq, els atemptats de Madrid... van ser capaços d’aconseguir més de 9 milions de vots!!
En canvi, tradicionalment, l’esquerra sempre s’ha presentat més dividida. L’ampli ventall de partits a l’altre costat fa que només uns pocs tinguin possibilitats reals d’aconseguir representació. Així es perd molt de vot que, segurament, no volen un govern de dretes, però el propicien. I a sobre estant els descontents, el més puristes que a l’hora de votar suma més un error comès que tots els èxits assolits.
Els èxits de Zapatero, sobre tot en l’àmbit social, són incontestables. Però hi haurà qui parlarà del dèficit en infrastructures a Catalunya, com si la culpa hagi estat dels darrers que han arribat i res tinguin que veure governs anteriors poc voluntariosos a l’hora d’invertir. I governs d’aquí més preocupats per fer propaganda del seu govern i tenir una bona imatge que fer una acció de govern útil per a la nació catalana.
Avui és l’11 de setembre, però el nostre cap ha d’estar més en el futur que en el passat. Si Catalunya vol progressar i ser un país modern equiparable amb els més avançats d’Europa, cal anar pensant amb qui es pot aconseguir això: si amb una dreta rància que encara viu ancorada amb el passat i nostàlgica d’altres temps (què no ha superat) o una esquerra encapçalada per partit socialista modern que governa per aconseguir el benestar dels tots els ciutadans.

MESURES SOCIALS O ELECTORALISTES?

Hi ha mesures polítiques que de vegades poden ser sorprenents. Avui n’he sentit dues. La primera, dintre de l’àmbit municipal, feia referència a Sant Coloma de Gramenet i parlava de que el consistori es farà càrrec de la totalitat de la factura dels llibres de text de l’etapa obligatòria de l’ensenyament. No és cap novetat. Comunitats autònomes com Castella la Manxa, Extremadura o Aragó, apliquen mesures similars. El govern de l’estat, per boca dels seu Ministre de Sanitat, Bernat Sòria, també ha anunciat la gratuïtat del dentista per als infants i adolescents. Directament se li preguntava al ministre si la mesura no es podria qualificar de electoralista a 6 mesos d’unes eleccions generals. La resposta del ministre ha estat contundent: “si era bo per als infants, ell s’hi apuntava!” El govern Zapatero durant els 3 anys i mig del seu mandat a pres les suficients mesures socials per a que aquesta hi tingui cabuda. Vull dir amb això que si un govern és actiu i pren les mesures que calgui en cada moment, complint el seu programa electoral, és allò que li cal fer i que els ciutadans que l’han votat esperen que faci. Un altra cosa és que no hagis fet res durant el mandat i a darrera hora, a corre cuita vols donar resposta a tota us sèrie de qüestions que han anat quedant-se pels calaixos dels despatxos. En aquest segon cas si que s’actua de cara la galeria i en vistes a guanyar les eleccions: són electoralistes! Sense cap mena de dubte.

FRANCO: IGUAL QUE ELS ALTRES DICTADORS

Què Franco sigui notícia després de més trenta anys de la seva mort, no deixar de cridar l’atenció! Tot ve arran de que els seus descendents no volen que el seu Pazo de Meiràs sigui obert al públic. He reflexionat sobre el tema i la veritat sigui dita de la vida de Franco se’n sap molt poc. I és que quan va morir hi va haver un pacte de silenci que encara perdura. Se sap que va signar no poques sentències de mor i que no coneixia la paraula clemència. Però Franco va se un dictador que va conduir amb ma de ferro els destins de la “pàtria”. Dels altres dictadors: Marcos, Pinochet, Noriega... si que es sap que es van enriquir de forma il·lícita. Fins i tot amb el tràfic de drogues... De Franco res de res. I, segurament, no va ser una excepció. Que el Pazo de Meiràs el va obtenir de forma irregular? Segurament que sí. Que seria un dictador sense patrimoni? Sense unes propietats immobiliàries on descansar o reunir-se amb els seus? Vull dir amb això que Franco, com qualsevol dictador va ser una lladre? La resposta és molt curta: sí.

ENERGIES ALTERNATIVES

Cada vegada se’n parla més de que el petroli con a font bàsica d’energia, s’està esgotant. La constant pujada de preus és un dels indicadors. La utilització d’energies netes i renovables, cada cop anirà a més. Primer va ser l’energia eòlica (la produïda pel vent) La controvèrsia va arriba per la massiva proliferació de molinets. Ara li toca el torn a la solar. El primers camps de plaques ja s’han començat a instal·lar. En el meu recent viatge per la Rioja i Navarra en vaig poder veure uns quants. També a Amposta ja s’ha tramitat la primera llicència, això sí, de promoció privada. Ara, l’ajuntament de la Galera, segons informa el Punt, en promou un. I crec que per aquí han d’anar els trets: que siguin els organismes públics qui agafin la iniciativa de la seva instal·lació.

LA DIADA DE L'11 DE SETEMBRE VINT ANYS DESPRÉS

Aquest any commemorem el 20è aniversari de la gran diada de l’11 de setembre de 1977. És veritat que un any abans i d'una manera més improvisada, grups de gent jove de perfil independentista van celebrar-la per primer cop en llibertat després de la mort del dictador. Però va ser l’any 1977 quan va tenir lloc la primera gran manifestació en democràcia i llibertat. Es diu que va aplegar més d’1 milió de persones. Però a partir d’aquella data el simbolisme de la Diada ha anat perdent força. Jo hi vaig assistir a unes quantes. Si la memòria no em falla a les de 1978 i 1979. Ja en aquell temps on encara no s’havien celebrat les primeres eleccions autonòmiques, ja es podien escoltar alguns crits contra determinats partits, també de l’esquerra. Un d’aquells anys, la pancarta de la capçalera ja portava el lema de: “som una nació”. Així, si algú creu que s’ho va inventar ERC, res de res.

Com he dit, la diada ha anat perdent gas i avui els actes institucionals tenen poca força i només grups independentistes, normalment més enllà d’ERC, fan que perduri íntegre l’esperit de l’11 de setembre.

Al Punt d’avui hi llegia que a Sant Hilari de Sacalm es ret homenatge a Josep Moragues i Sobrevia (Sant Hilari (la Selva)-1669, Barcelona-1715), al monument alçat amb el seu honor. Però a la resta de pobles d’arreu de Catalunya, avui, vint anys després, no existeixen símbols representatius per commemorar la fita històrica, llevat comptades ocasions. Barcelona, per exemple, ho fa davant del monument de Rafel Casanova, el que va ser conseller en cap de la ciutat. Però Rafel Casanova és més un mite que un heroi real.

Personalment penso que s’hauria de fer. Que vint anys després, els motius que van impulsar les primeres diades segueixen tenint la mateixa validesa. És cert que Catalunya ha recobrat bona part de les seves llibertats, però no totes. No fa gaires dies escrivia aquí al mateix blog el tema de la prohibició per part de la RFEF del partit de futbol amistós entre Catalunya i els Estats Units. Al segle XXI és intolerable que segueixen passant coses com aquesta. I la llista, si anéssim pensant es podria fer inacabable.

Per això encoratjo a les institucions democràtiques a alçar monuments en honor dels herois de l’11 de setembre de 1714 i fer-los, encara que només sigui un cop a l’any l’homenatge que es mereixen ells i el poble de Catalunya!

CÀMPING ELS ALFACS: 12 DE JULIOL DE 1978

El dia 12 de juliol de 1978 hi va haver un nom propi per sobre dels demés: el càmping els Alfacs de la Ràpita. Avui llegeixo al Periódico de Catalunya que una cadena privada de televisió alemanya emetrà una minisèrie de ficció sobre els fets ocorreguts. Recordem que unes 215 persones van morir cremades al esclatar un camió “massa” carregat de propilè que passava per la N-340. Penso que cal tenir molta imaginació per a rodar una pel·lícula sobre els fets, però això és una altre tema. Algú se’n recorda d’aquella tarda. Jo a la perfecció. Quasi que podria narrar al minut tot el que vaig viure. Recordo que anàvem a la platja a les Cases d’Alcanar i, evidentment, a Amposta, la Guardia Civil de Trànsit ens va prohibir el pas. La carretera d’Ulldecona feia de nacional. Ens vam trobar amb dos accidents de trànsit: el primer a Amposta on avui està la rotonda del tanatori, per dir-ho d’alguna manera i l’altre a la carretera del Remei, entre Ulldecona i Alcanar. Al final se’ns va fer tard i vam girar cua quan estàvem molt prop dels fets, sense assabentar-nos del que estava passant. Això si, molts controls de la policia que t’anaven preguntant per la teva destinació. Finalment, ja a Ulldecona, a l’antic bar Arabesco, tot prenent una cervesa, ens assabentàrem d’allò que havia passat.

NOU EMPLAÇAMENT DE L'OFICINA TRAMITADORA DEL DNI

Avui, la Veu de l’Ebre, parla de la nova ubicació de les oficines per a fer el document nacional d’identitat (el DNI) La mateixa estarà la passeig Ribera. Personalment ho trobo d’allò més encertat. L’evidència ens diu que quan va fer-se el canvi de l’antiga ubicació al costat de l’ajuntament de Tortosa i Correus a l’actual, l’antiga Ayudantía Militar de Marina, hi va haver una clara falta de planificació per part dels responsables de l’època. Un edifici, primer que tot ha de ser funcional i adaptat a les necessitats pròpies i el suficientment gran per ubicar totes les dependències precises; a poder ser amb aparcament i, també, pensant en el futur: en la seva vida útil. El que no pot passar és que estigui col·lapsat al cap d’uns pocs anys. Què el problema és de la immigració? Segurament que també, però les mancances ja eren evidents al principi de la seva posada en marxa. Suposo que amb la futura seu, l’actual es quedarà com a comissaria de la policia nacional on es rebran les denuncies, s’interrogarà els detinguts, etc. I el nou com una seu administrativa per a realitzar el tràmits: DNI, passaport, NIE (què és el número d’identificació d’estrangers), etc. En principi, d’aparcament n’hi ha. A tot el passeig al llarg de l’Ebre no hi solen haver gaires problemes per aparcar. Però el tema dels aparcaments és un tema que mai ha d’oblidar un govern municipal. La flota de vehicles creix constantment i s’ha de donar solució a les noves necessitats d’estacionament.

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

http://www.tauladelsenia.org
PORTADA:
- El Taller d'Empleo Tierra de Encuentros comença el proper 1 de
novembre
- Reunió de treball de 2 pobles de la Mancomunitat: Morella i Santa
Bàrbara
- El Departament d'Agricultura fa el camí de Mitanplana per a 5 pobles
de la Mancomunitat
- La Taula del Sénia a Madrid, a preparar les subvencions a la
indústria per al 2008
- Plans de treball de neteja de rius i barrancs, de Freginals a Godall
- Preparatius de l'Exposició itinerant sobre el riu Sénia
ACTES DESTACATS:
12/09 Reunió de les Administracions relacionades amb el riu Sénia
14/09 Assemblea de la Mancomunitat a La Jana
19/09 Reunió a Madrid al Ministeri de Medi Ambient
CALENDARI D'ACTES:
Tota la programació d'actes dels pobles de la Mancomunitat
DADES, WEBS I ESTADÍSTIQUES DELS 22 MUNICIPIS. I BUTLLETINS OFICIALS, I
ENQUESTES, I LLIBRE DE VISITES...
I A L'ALTRA PART, POTS ENVIAR FOTOS... I MIRAR LES QUE HAN ENVIAT... O
COMPRAR A LA BOTIGA.

MÉS RUMORS SOBRE IMMIGRANTS

L’altre dia, l’amic Manel Zaera es feia ressò al seu bloc de la “mala llet” que hi gasten els xenòfobs a l’hora d’escampar rumors. I deia que uns fulls anònims acusaven un immigrant de no pagar la quota de la comunitat de propietaris del seu bloc. El meu pare me’n va contar un altra: què li havien contat que una immigrant, suposadament sud-americana, va entrar a una botiga d’articles per a nadons de la capital del Montsià per adquirir un cotxet; diu que la dependenta, tot suposant el seu baix nivell adquisitiu, li va oferir els de la gamma més barata; ella va dir que aquells no eren els que volia, que volia el millor. Segons la versió del meu pare portava una espècie de xec en blanc que li havia donat l’ajuntament per a comprar-lo. Senzillament li vaig dir que no m’ho creia!

TV3 I PUJOL

No hi ha dubte que TV3 segueix donant molt de joc a CiU. La Terribas va entrevistar al seu programa a Jordi Pujol i aquest va donar solta a les seves idees. I es clar, per alguns, seran com la Bíblia per als cristians o l’Alcorà per als musulmans! El què no entenc és com una persona que ha estat governant durant 23 anys doni la culpa del dèficit de infrastructures a Catalunya només al PSOE i al PP. Suposo que alguna responsabilitat deu tenir ell... O no? Pujol va “jugar” amb Catalunya pel seu interès i el del seu partit. La va “vendre” quan ho va considerar necessari i va ser moneda de canvi quan li va convenir. Per assegurar-se la presidència no li va tremolar el pols a l’hora d’oferir l’aigua de l’Ebre a València en detriment de les comarques del sud... (es diu que el pacte amb Zaplana es va segellar a Tortosa arran d’una visita de tots dos per inaugurar una exposició d’art religiós) Ara bé, dir que en temps de Franco “la societat espanyola no estava tan enverinada com ara”, em sembla una fal·làcia. I és que en temps del dictador, a Espanya, de Catalunya se’n parlava ben poc. En canvi amb ell de president, vam guanyar moltes enemistats polítiques entre els espanyols més nacionalistes amb la seva manera tan particular de pidolar, creant així un “caldo de cultiu” propici de cara els temps veniders.

EL TREN DELS PATOS

No acostumo a tractar temes locals de més enllà del coll de Balaguer, però la noticia de fer una estació de tren a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona (quina mania d’anomenar-la Tàrraco), m’ha donat que pensar. Serà que d’adolescent hi vaig passar tres anys que van marcar, d’una o d’un altra maneran la meva vida. Dient que el motiu és apropar més el tren al centre de la ciutat. Encara que no ho hagin dit (al menys jo no ho he escoltat), se suposa que l’estació estarà soterrada, com l’estació de Sants de Barcelona... Personalment crec que el motiu de fer-la passar per allí és un altre. Recordo que l’anterior alcalde Joan Miquel Nadal tenia un projecte de façana marítima que tapava les vies. Ara, si es suprimeixen les vies de davant del mar, s’obrirà Tarragona a la Mediterrània d’una manera més sostenible, guanyant façana marítima. La idea no m’apareix dolenta, no... A més a més dels estudiats de la Rivura i Virgili, també els patos de la plaça seran usuaris potencials del tren!

LES BANDERES DEL PP

El PP del senyor Mariano Rajoy ha fet bandera d’aquells temes que, en cada moment, pensen que poden fer més mal al govern. Així tenim els matrimonis gais, l’assignatura de l’educació per la ciutadania i, per sobre de tots el terrorisme d’ETA. De l’altre no, del islamiste, com saben que es pot girar contra ells, res de res. Ara, com que els èxits en la lluita antiterrorista han estat notables, ja s’apunten i fan costat al govern. L’última bandera és la de l’economia. Ara diuen que l’economia espanyola va malament. I l’europea i la mundial!! Només cal mirar com s’incrementen constantment els tipus d’interès, tan a Europa com als Estats Units. Però ells a la d’ells i si hi ha algun tonto que s’ho creu i els vota... En definitiva és el que busquen. La memòria és dolenta i sovint no ens recordem del que va passar ahir i menys si estem parlant de més de 10 anys. Si ens remuntem al darrer govern de Felipe González, amb el mateix Ministre d’Economia que ara, Pedro Solbes, veuríem com va ser ell qui va posar les bases per al futur econòmic del país. Llavors anàvem cap una etapa de bonança econòmica. Ara tot indica que anem cap una època de rescissió a nivell mundial.

LA SELECCIÓ CATALANA DE FUTBOL I ALTRES CONSIDERACIONS

La Real Federación Española de Fútbol, senzillament, està pixant fora del test. Quan des de la societat catalana es reclama tenir seleccions pròpies, suposo que en són conscients de que com a més grans, més dificultats hi posaran. I la de futbol ho és. Però una cosa és posar tots els entrebancs per a que no puguin participar en competicions reconegudes internacionalment, cas de la de hoquei patins, a la que li va agafar un “iu iu” al veure que es guanyava un mundial b i que es podria competir pel mundial a. Y l’altra ben diferent es no deixar-te jugar un partit amistós que, diguem-ho clar, no deixar de ser un partit de costellada. Queda molt per fer i el que està clar és que des de la Castella profunda hi posaran tots els pals a les rodes que hi faci falta per tal de que tothom competeixi amb la samarreta vermella o del color que la porti l’esport nacional.
Països com la Gran Bretanya, tan ells, a les competicions internacionals hi participen les seleccions de Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Catalunya hauria d’assolir un acord similar al que van aconseguir aquestes nacions que, de ben segur, no tenen trets tan diferenciadors com els nostres: llengua, costums i tradicions que ens són pròpies.
Aquests dies està circulant per Internet una hipòtesi de que Cristòfol Colom era català i que potser Cervantes també ho era. I que Castella va canviar la història per tal de ser la primera potencia de l’estat davant d’Aragó amb un rei Ferrant permissiu amb la seva muller. Perquè us dic això? Perquè si tot plegat fos veritat, que no estan disposats aquesta gent per tal de seguir remenant les cireres al llarg dels anys!
Potser ja és l’hora de plantar-nos i se “políticament” valents i anar el govern català a Madrid i dir-los als del govern central que “ja n’hi ha prou d’aquest color!” Ep! I no parlo d’independència, parlo de tenir el grau màxim d’autonomia de l’estat espanyol dintre d’una Europa unida políticament parlant.

L'ATUR QUE ENS HA D'ARRIBAR

Avui s’ha sabut la dada de l’atur del passat mes d’agost ha pujat el doble que l’any passat. Tothom coincideix en dir que ha estat la pitjor dels darrers anys. Evidentment amb matisacions. Mentre el govern l’estima com una cosa passatgera i li treu importància, l’oposició critica el govern la política econòmica i els sindicats la qualifiquen, simplement, de molt dolenta.
Hi ha que diu que estem entrant en un període de crisi. La pujada imparable, des de fa anys, del preu del cru, ja és de per sí, tot un símptoma. La darrera mostra és la crisi del sector immobiliari als Estats Units i la repercussió a Espanya i Europa. El que és evident és que cada dia que passa costa de vendre més els pisos, tant del mercat nou com el de segona ma. Ahir em dient que a l’Aldea ja hi ha un bloc sencer sense vendre. I alguns empresaris dels sector estan frenant l’eufòria constructora davant les perspectives poc optimistes. En els darreres anys, la importància de la construcció com a motor de la economia nacional ha estat notable i evident, fins el punt que ha assumit molta ma d’obra procedent de la immigració. Ara cal veure que passarà quan comencin els acomiadaments més o menys massius. Com s’absorbirà tanta ma d’obra? I què, a més a més, la majoria és sense qualificar, és a dir, sense especialitat determinada. Potser molts optaran per retornar al seu país, però, per als demés se’ls tindrà que reubicar en altres activitats. Així què, des de el meu punt de vista el govern que surti de les eleccions de març tindrà que jugar un paper molt important per resoldre el tema. Això sí, crisis més importants hi han hagut i s’han superats i és què, com diuen els economistes, els períodes econòmics son cíclics.

ELS NOMS DELS CARRERS D'AMPOSTA "D'UNA ALTRA ÈPOCA"

NOMS DE CARRERS D’AMPOSTA AMB TOPONÍMIA D’UN ALTRE TEMPS

Quan ja s’han complert 30 anys de les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador Franco, encara hi ha coses pendents d’aprovar (o restablir) com és la Llei de la Memòria històrica, aturada per manca de consens polític entre els diversos partits que conformen l’arc parlamentari espanyol. El PP no en vol ni sentir-ne a parlar, mentre que altres parits com Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya o Esquerra Republicana volen que sigui el més àmplia possible. Una de les coses que preveu la llei és la retirada tota mena de simbologia feixista dels llocs on encara existeix arreu de l’estat espanyol. A Amposta, després de governs de diversos colors polítics, encara poden trobar-ne per arreu. Plaques a cases particulars amb el “yugo y las flechas del Ministerio de la Vivienda” i noms de carrers, sobre tot. Menció a part em mereix el nom oficial del Poble Nou del Delta: Villafranco del Delta.
Voldria aprofitar aquest escrit per fer-vos reflexionar sobre el tema, per a mi de vital importància per refer, precisament, la memòria dels que van lluitar i morir tot defensant la llibertat i l’ideal de la república.
Els ajuntaments de l’època van canviar els noms dels carreres amb topònims susceptibles de ser “poc recomanables o subversius” per d’altres “més apropiats” i, així, desaparegueren de la nomenclatura antics noms de carreres de les diferents ciutats i pobles, encara que fossin estretament vinculats a la història local. Del que es van posar en l’època franquista, alguns encara perduren. A molts se’ls ha catalanitzat el nom, a d’altres, el sentit, i encara n’hi ha d’altres que, aparentment, res tenen a veure amb dictador i la seva època. Finalment en hi ha que han conservat els seu nom tal hi com els van “batejar” les autoritats del règim. Alguns d’aquests carreres portaven noms de personatges o fets històrics que havien destacat per la defensa o l’engrandiment d’Espanya. Son reis, conqueridors, guerrers, literats, pintors, noms de batalles, etc. que sovint trobàvem als llibres d’història i literatura d’aquell temps (les enciclopèdies d’Aguilar). Finalment hi trobem d’altres topònims inspirats en l’església catòlica què convivia amb perfecta harmonia amb el “nou ordre establert”. Solen ser noms de sants i santes, encara que hi ha d’algun que d’altre bisbe. Alguns lectors poden arribar a pensar que sóc molt agosarat a l’hora de fer algun judici de valor, però tots aquells que vàreu ser educats com jo en aquells anys, segurament estareu d’acord amb mi i amb el meus raonaments. Avui tots aquests topònims que relacionaré de ben segur que ja no se’n posaria cap ja que res tenen a veure ni amb Amposta ni la resta de Catalunya, si exceptuem, evidentment, els anys de la dictadura. Comencem:

NOM DEL CARRER SIGNIFICAT

Agustina d’Aragó De nom Agustina Zaragoza i Doménech. Va néixer a
Barcelona. La gran heroïna espanyola per excel·lència.
Aparisi Guijarro De nom Antonio. És un error posar Aparici, tal com apareix al rètol. Polític i advocat nat a València. Va ser diputat, senador i membre del consell privat de Carles VII.
Bailén Població espanyola de la província de Jaén. Nom de la batalla en que el general Cataños va derrotar l’exercit francès (1808). Fou la primera derrota de l’exercit de Napoleó comandat pel general Dupont.
Bisbe Aznar Francisco Aznar y Pueyo. Bisbe de la diòcesis de Tortosa (1879-1893).
Bisbe Rocamora Pere Rocamora García. També bisbe de la diòcesis de Tortosa (1894-1925).

Burgos Ciutat castellana. Va ser la capital de la zona franquista. El darrer part de guerra, aquell que deia “Cautivo y desarmado el ejercito rojo...”, es va emetre des d’aquesta ciutat.
Calderón de la Barca Pedro. Dramaturg espanyol i capellà. Autor entre altres del Alcalde de Zalamea.
Campoamor Podria tractar-se de Clara o de Ramón ( encara que no hi ha dubte de que és aquest últim) Ramón de Campoamor y Campoosorio va néixer a Navia i va morir a Madrid. A més de poeta va ser governador de València i conseller d’estat al regnat d’Isabel II.
Canaries/as Nom de comunitat autònoma espanyola insular. El creuer Canarias, buc insígnia de l’armada i un dels més moderns de l’època, va participar activament a la guerra civil al bàndol franquista, va ser peça clau en el domini de la mar.
Cánovas De nom Antonio. Polític restaurador espanyol i escriptor. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua. Un buc de l’armada que va participar a la guerra civil també tenia aquest nom. A la placa apareix com Cànoves, sense cap mena de dubte una catalanització del nom.
Carlos I Net dels Reis Catòlics, amb ell va començar la Casa d’Àustria. Va ser el primer emperador amb el nom de Carlos I de España i V de Alemanya.
Cervantes Miguel de Cervantes Saavedra. La figura capdal de la literatura castellana. La seva principal obra “El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha”.
Covadonga Paratge i santuari del Principat d’Astúries. La resistència del rei got espanyol Don Pelayo va suposar la primera victòria a l’exercit àrab a les ordres de Munuza, cabdill d’Astúries de l’imperi Omeia (722).
Dos de maig De 1808. Avui festa de la Comunitat de Madrid. Representa l’exaltació de la resistència del poble espanyol a la guerra del francès (1808-1814). També guerra de la Independència.
Espanya (plaça) Nom d’un dels estat que formen la península Ibèrica.
Estrella Possiblement sigui una adaptació de Estella. El marquès d’Estella fou el general Primo de Rivera i també el seu fill José Antonio, fundador de la Falange.
Felipe II Segon rei de la Casa d’Àustria. Baix el seu regnat l’imperi espanyol va tenir la màxima expansió.
García Morato Joaquín. Aviador del autoanomenat exercit “nacional” a la guerra Civil Espanyola.
Gran Capitán Gonzalo Fernández de Córdoba. Militar al servei dels Reis Catòlics (Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó)
Hernán Cortés Nat a Badajoz (Extremadura) Conqueridor espanyol. Va exterminar el poble indi dels Asteques.
Isabel la Catòlica Reina espanyola casada amb Ferran II d’Aragó. Els devem la unitat d’Espanya. Durant el seu regnat van assassinar en nom de Déu i val expulsar jueus i musulmans dels seus territoris.
Joan d’Austria/
Juan de Austria Fill de Carlos I i germà bastard de Felipe II, ha estat un dels més grans generals espanyols. Va capitanejar l’anomenada Lliga Santa que va guanyar a la flota turca a la batalla de Lepant.
Labadie Francisco. Governador Civil de Tarragona durant el franquisme.
Larache Ciutat nord africana. Capital del protectorat espanyol del Marroc. Cal recordar que Franco estava destinat allí abans de donar el cop d’estat.
Las Navas Batalla de las Navas de Tolosa (província de Jaén -1212-) Va se la primera batalla guanyada als àrabs a la guerra de la Reconquista.
Lepanto Batalla naval (7 d’octubre de 1571). Fou el major èxit naval de la marina espanyola. Es va derrotar a l’imperi turc. Deu el seu nom lloc on va passar a prop de Grècia.
Lope de Vega Lope de Vega i Carpio neix i mor a Madrid. Dramaturg espanyol del segle d’or de la literatura castellana.
Mendizábal Juan Álvarez. Polític espanyol nat a Cadis que va arribar a primer ministre amb Isabel II. És famós per la desamortització.
Menéndez y Pelayo Marcelino. Filòleg i historiador espanyol nat a Santander. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua.
Melilla Ciutat espanyola al N de l’Africa.
Murillo Bartolomé Esteban Murillo, pintor nascut a Sevilla el 1617.
Navarra Avui comunitat autònoma i abans regne. A la Guerra Civil va donar nom a una Divisió de l’exercit Franquista comandat per García Valiño i que va esdevenir clau per derrotar l’exercit popular al dividir la zona republicana en dos a l’alçada de Vinaròs.
Numància Ciutat de l’època dels celtibers situada al N de l’actual província de Sòria. Va resistir als romans fins ser arrasada. Es posava com a exemple de resistència del poble espanyol.
Orient/Oriente El dictador hi vivia al palau i congregava als espanyols a la plaça del mateix noms per exaltar les seves glòries.
Orleans Ciutat francesa i dinastia reial del veí país.
Pizarro De nom Francisco. Igual que l’Hernán Cortés va ser conqueridor extremeny fill del poble de Trujillo. Va sotmetre els pobles d’Amèrica del sud.
Padilla Juan. Nat a Toledo. Capità de l’exercit castellà en l’anomenada guerra de les Comunitats de Castella.
Ruiz de Alda De nom Julio, natural d’Estella (Navarra). Aviador franquista fundador de la Falange.
Sagunt Ciutat valenciana. A l’antiguitat va ser aliada de Roma i a rasada per Cartago durant la segona guerra Púnica.
Sant Ferran/
San Fernando Fernando III el Santo. Va lluitar contra els àrabs. Era el patró de la joventut espanyola durant la dictadura franquista.
Vázquez de Mella Juan, natural de Cangas de Onís (Astúries) Polític conservador que a la I Guerra Mundial el va decantar pel bàndol alemany.
Velázquez Diego Velázquez, pintor espanyol. Neix a Sevilla el 1599. Va ser pintor de la cort de Felipe IV.
Victòria Es posava aquest nom en memòria de l’1 d’abril de 1939, dia que va acabar la guerra civil. Durant la dictadura aquest dia es commemorava el “día de la Victoria”.

Molt possiblement encara me’n he pogut deixar algun. Amb aquest humil estudi no pretenc arribar a la conclusió de que tots els carrers citats son susceptibles de canviar-los de nom, però si que recomanaria fer-ho amb els mes significatius amb topònims més apropiats al nostre temps i la nostra història, tradicions, costums, paisatge...
Finalment voldria dedicar l’escrit a tots aquells que senten simpaties pel bàndol dels perdedors i als “nostàlgics”, que encara n’hi ha...

MAS CADA COP ÉS MENOS (MENYS)

La manca de lideratge d’Artur Mas cada com és fa més patent dintre de la federació de Convergència i Unió. Què intenta fer amb la refundació del catalanisme polític? De moment en Duran i Lleida ja se’n ha desmarcat. A qui vol convèncer amb la seva “nova aventura” als d’esquerra? Ells diran: “si vols vine amb nosaltres”. A Ciutadans? Als del PP... cada cop en queden menys... Als socialistes? Als d’Iniciativa-EUA? Ell que sempre ens ha dit de tot als d’esquerres... Com es sol dir els invents amb gasosa no funcionen!
Ja ho expressa bé en Ferreres al Periódico: la travessa pel desert és llarga i pesada!!

CADA DIA, MÉS MORT A LES CARRETERES

Després de l’eufòria inicial (continguda o no) per la caiguda de les morts a la carretera per la entrada en vigor del carnet per punts, s’ha passat a que, en els darreres mesos, les víctimes per accidents de vehicles a motor, s’han incrementat de forma ostensible superant les de 2006. Alguns experts afirmen que es degut al retard a l’hora de retirar els carnets, així, qui ha perdut tots els punts segueix circulant sense ser conscient del greu error que això comporta i de la seva poca irresponsabilitat. Però jo en donaria un altre motiu, la baixada de la vigilància de les nostres carreteres per part dels agents. Per la carretera que solc circular per anar a treballar, abans s’hi veia dia si dia també el radar mòbil i a més posat a diversos punts de la carretera, no sempre al mateix. Ara es fa estrany veure’l i només apareix una vegada cada 5 o 6 mesos! Així, els que son temeraris, segueixen conduint amb les mateixes imprudències: excés de velocitat, avançaments arriscats, parlar pel mòbil, etc. I a les ciutats no respecten els passos de vianants, aparquen allí on els dona la gana, surten des d’una cruïlla sense mirar res... Tot això amb la impunitat que comporta el saber que no se’ls sol multar. Una pregunta: quan veieu un policia municipal, el veien sovint posant multes? I de ben segur que no fa gaire estona, potser sigui de forma simultània, que heu pogut veure algun vehicle fent alguna de les coses que he nomenat abans. O no?