UCRAÏNA

La majoria dels polítics espanyols i molts de la UE utilitzen la política de la por per dissuadir els catalans de la voluntat de convertir-se en estat propi: què si quedarem fora de la UE, què si no podrem utilitzar l’Euro...

Sobre l’Euro ja he explicat més d’un cop que no hi hauria d’haver cap problema, ja que són diversos els països (anomenats de la zona euro) que, sense pertànyer a la UE tenen com a divisa l’Euro: Andorra, Mònaco, el Vaticà, Sant Marino, Malta i Montenegro.

Sobre la inclusió de Catalunya a la UE, evidentment, no seria automàtica, però previnc que tampoc faria falta el vot unànime dels països membres en aquell precís moment.

Sembla ser que els acords de la UE res diuen sobre el que passaria en el cas de que un país que formant part d’un estat membre, esdevingués independent; per tant, o es legisla ràpidament o caldrà improvisar, tal i com es va fer amb la unificació d’Alemanya. Recordeu (sobre tot els més joves) que Alemanya es va fraccionar en dos després de la II Guerra Mundial: la de l’Oest o Federal i la de l’Est o Democràtica. Quan va caure el mur de Berlín, finalment es van poder unificar les dues Alemanyes i els països membres de la UE no van posar ni un sol impediment per a que l’altra part, de forma automàtica hi entrés a formar part.

No sabem encara el que passarà amb Escòcia, però, a hores d’ara, el seu procés secessionista porta avantatge sobre el català. Ja sé sap quina pregunta es farà així com la data de la consulta: el 18 de setembre de 2014, una setmana després de la Diada.

Pel que fa a Catalunya, sembla que la situació està patint una aturada tècnica o dit d’una altra manera: no hi ha acord entre els partits que s’han postulat clarament per fer la consulta. Si és cert que la data i el text de la pregunta s’hauria de saber abans de Cap d’Any, ja caldrà que es donin pressa, perquè sinó els pot agafar el toro...

Arribat a aquest punt, potser algú de vosaltres us preguntareu perquè he titulat Ucraïna el meu comentari d’avui i m’he limitat a parlar de la situació catalana. Què hi té que veure una cosa amb l’altra?

Molt senzill. Aquest passat cap de setmana, els dirigents de la UE van fer una cimera a aquell país que un dia va pertànyer a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. La intenció era apropar aquell país a la UE, mentre el seu govern es mostrava reticent, ja que mira més cap a Rússia que cap a la vella Europa. No obstant això, sembla que la porta està tancada i, per tant, des de la UE s’insistirà per a que Ucraïna es replantegi la situació i en demani l’ingrés.

Imagineu-vos l’inversemblant de la situació: La Unió Europea està demanant quasi de genolls que Ucraïna entri; la mateixa Unió Europea que, en el cas de Catalunya, un país de clara vocació europeista, li negaria l’entrada. Compreneu la situació? Jo, per molt que m’hi esforci, no.