Aquell 6 de desembre de 1978 no l’oblidaré
mai. Com deia la Trica: Ja he votat perprimer cop, he votat! Ja tenia 21 anys i feia uns mesos que s’havia abaixat
l’edat legal de votar dels 18 als 21. Per tant, les altres votacions democràtiques
que s’havien fet fins llavors no hi havia pogut participar... Era pràcticament igual,
els meus pares ho feien per mi... I
vaig votar que sí. Les explicacions
que ens havien donat sobre de que anava una constitució van ser suficients per
a deduir que la Constitució que s’anava a votar era la llei garant de la democràcia
i amb allò ja n’hi havia prou.
Però després de 35 anys s’ha demostrat que
aquell text que van elaborar els anomenats pares de la Constitució, podia valer
per a l’any 1978, 3 anys després de la mort del dictador, però no per a ara.
Diuen els qui n’entenen que ara se’n fa una
lectura massa restrictiva que si es fes
d’una manera més oberta fins i tot el federalisme podria ser constitucional.
Però qui és el que fa aquesta lectura tan restrictiva?
Curiosament gent que ni la van votar! Toma
castaña!!
Perquè molts del PP, llavors AP (Alianza
Popular) no van votar la Constitució ja que els semblava massa progressista per
a l’època. Entre ells el líder dels líders: José María Aznar, ara president de
la FAES, la fàbrica de idees del PP. Anem
arreglats...
Avui és un d’aquells dies en que la premsa va
plena d’articles sobre la Carta Magna
(una altra forma d’anomenar-la) Un dels més crítics, sense cap mena de dubte, és
el de J.A. González Casanova al diari
digital Público: De progresista a reaccionaria.
Com he dit abans, de la Constitució se’n
podria fer una lectura molt més àmplia i podrien tenir cabuda moltes des les
reivindicacions que ara es fan. Però com això no és possible, cal obertament, adaptar-la als nous temps
per a permetre, entre d’altres coses, consultes sobiranistes com la que es vol
fer a Catalunya i com la que, amb tota probabilitat, es faria al País Basc.
En 35 anys només recordo que s’hagi modificat
la Constitució un parell de vegades: per a permetre que la filla primogènita del
Príncep Felip pugui governar les Espanyes encara que li nasqués un germanet
(recordo que la llei Sàlica no ho hauria permès) i per a modificar els sostre d’endeutament
de l’Estat i dels comunitats autònomes, modificació aprovada durant els darrers
dies del mandat de Zapatero. Aquí, ràpidament, el PP i el PSOE s’hi van posar d’acord,
cosa que o passa en temes molt més importants per a la majoria dels ciutadans d’aquest
país.
En canvi, hi ha preceptes de la Constitució
que mai s’han complit i mai es compliran, per tant, també s’hauria de declarar
anticonstitucional aquest incompliment. Em refereixo al dret a l’habitatge i a
un lloc de treball. Hi ha d’altres drets fonamentals, com l’educació i la
sanitat i fins i també l’accés a la Justícia que, amb les reformes de les lleis
fetes pel PP, el drets queden tan limitats que o et conformes amb el que et
queda (cosa que, desgraciadament fan la majoria dels espanyols) o t’has de
gastar uns diners que no tens si vols presentar segons quina demanda o el teu
fill vagi a la universitat. És el que hi
ha!
Per a finalitzar he de dir que em sembla
ridícul que l’Estat es declara aconfessional i que resulta que l’Església Catòlica
gaudeix d’uns privilegis que, segurament, mai havien somiat. El darrer de tots
ha estat la sentència del propi Tribunal Constitucional (massa subordinat als partits polítics) que ha fallat en contra de la
legislació navarresa de cobrar-los-hi l’IBI, fins i tot d’uns immobles dels que
moltes vegades s’han apropiat indegudament i que res tenen que veure am el
culte. L’equiparació de la religió catòlica a la resta (i no a l’inrevés) i,
evidentment, ja que s’ho declaren, a establir una veritable aconfessionalitat
de l’Estat, seria també una bona reforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada